Les sospites de finançament il·legal assenyalen la ultradreta alemanya

“Som l’únic partit que fa política sense la influència de grups de clients i delslobbys”. Des de la seva arribada a dalt de tot de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel ha alçat el cap per reivindicar les suposades fites de la nova política. No obstant, les sospites sobre el possible finançament il·legal del partit són cada vegada més profundes. I apunten directament la seva presidenta parlamentària.

El novembre passat una investigació va destapar que Weidel, també responsable de la gestió econòmica del partit, va acceptar una donació il·legal de fins a 130.000 euros per a les eleccions del 2017, una cosa que la fiscalia investiga per possible delicte. Ahir, en un nou episodi d’un escàndol que arrosseguen des de fa mesos, el setmanari Der Spiegel i la revista Report Mainz van revelar que AfD havia presentat davant delBundestag, el parlament alemany, una llista de donants parcialment falsa.

Les noves revelacions assenyalen que els presumptes mecenes que van aportar aquests 130.000 euros neguen ara haver finançat la ultradreta alemanya. “Els interrogatoris realitzats fins ara han confirmat els dubtes que les persones en qüestió siguin realment els presumptes donants”, ha assenyalat un portaveu de la Fiscalia de Constança, que investiga l’assumpte.

Diners suïssos

El cas encara està ple d’interrogants. Segons assenyalen fonts anònimes als mitjans alemanys citats, a aquests presumptes donants que van mentir sobre la seva participació en les finances d’AfD se’ls van oferir diners. No obstant, s’igonora qui els va instigar a mentir.

Així també es desconeix exactament qui hi ha darrere dels 130.000 euros que Weidel va acceptar per a les eleccions legislatives del 2017 i que podrien suposar una violació de la llei de partits polítics. Una investigació de les emissores NDR, WDR i del Süddeutsche Zeitung assenyala que les donacions al districte de Weidel provenien d’una companyia farmacèutica de Zuric que, poc després, va confessar haver actuat com a pont amb un tercer actor no aclarit, una cosa prohibida. Quan se li ha preguntat ara per les noves informacions, el responsable de premsa de la colíder d’AfD, Daniel Tapp, ha recorregut a una conspiració: “Cada vegada està més clar que el compte va ser contaminat per perjudicar la senyora Weidel i el partit”.

Milionari amb passat nazi

¿Qui finança la ultradreta? Des de la seva irrupció en el mapa polític alemany el 2013 aquesta ha sigut una qüestió no resolta que ha aixecat moltes sospites. El novembre passatDer Spiegel va destapar que el principal impulsor d’AfD era el multimilionari August von Finck. Considerat un dels homes més rics del país, se sospita que ha subvencionat el diari Deutschland Kurier, que serveix de plataforma dels polítics ultradretans per llançar el seu missatge, i actes de campanya a través d’una agència de relacions públiques de Munic, una cosa que podria suposar “una clara vulneració dels drets dels partits”, segons Der Spiegel.

Notícies relacionades

La ultradreta alemanya irromp al Bundestag

Angela Merkel, la invencible

Resident a Suïssa, aquest controvertit empresari és conegut per haver finançat des de fa anys partits conservadors com la CSU, aliats de la cancellera Angela Merkel, o en els anys 90 la formació antieuropea Bund freier Bürger. El ‘Der Spiegel’ va assenyalar que la cúpula d’AfD hauria estat al corrent de l’existència de donants secrets des de la seva fundació, una cosa que no va agradar a alguns membres a causa dels “conflictes amb el poder judicial”.

Per acabar-ho d’adobar, Von Finck arrossega una taca fosca en el seu historial. El seu pare, banquer, es va convertir en un dels homes més ricsd’Alemanya  després de finançar amb fins a 28 milions de marcsAdolf Hitler i participar de l’expropiació de bancs jueus. El fill va amassar més fortuna amb el comerç d’or. L’empresa encarregada d’aquestes operacions va ser amb la que va recolzar AfD i el seu nom, Degussa, és curiosament el mateix que el de la companyia que va col·laborar amb el règim nazi subministrant-li Zyklon B, el gas utilitzat a les cambres d’extermini.