Gairebé 80 morts en un incendi que destrossa el centre històric de Dacca

El foc ha tornat a castigar Dacca. Un incendi massiu ha arrasat el centre històric de la capital de Bangladesh i ha causat desenes de morts abans que s’hagi pogut apagar aquest matí. Les autoritats parlen de 78 morts però alerten que la xifra augmentarà quan els equips de rescat arribin als edificis calcinats. El foc també ha deixat gairebé 60 ferits, dels quals una desena estan en estat crític, segons l’Hospital Mèdic de Dacca.

Els bombers han necessitat tota la nit per controlar el foc, que s’havia iniciat cap a les 22.30 (hora local) perquè els estrets carrerons del barri de Chawkbazar i les successives explosions en els magatzems de substàncies inflamables van dificultar la seva tasca. Més de 200 efectius arribats des de 37 estacions han lluitat durant més de 12 hores contra les flames. “Portarà temps, aquest no és un incendi qualsevol”, ha resumit un bomber al·ludint a les grans reserves de combustible de la zona.

Causes confuses

Les causesencara són confuses. Un testimoni afirma que un cilindre de gas hauria explotat en un cotxe i que el foc es va propagar entre els vehicles fins a arribar un dipòsit de productes químics. Les autoritats afirmen que aquest dipòsit de tres plantes, conegut com a Mansió Haji Wahed, va ser el primer edifici a cremar. Les altes columnes de fum encara són visibles aquest matí i es tem per l’ensorrament d’alguns edificis afectats. Diversos cotxes i els típics ‘rickshaws’ o bicitaxis també han quedat calcinats.

La majoria dels morts es van quedar atrapats a les seves vivendes o no es van poder escapar de la zona pels embussos que es van formar enels estrets carrerons de Chawbakkar. Entre ells, s’hi compten els assistents a una multitudinària festa nupcial. “Les víctimes inclouen gent que passejava pels carrers i que estaven dinant en restaurants”, ha revelat Ibrahim Khan, vicedirector de la policia municipal.

Supervivents

Haji Abdul Kader, propietari d’una botiga arrasada, ha explicat que es va salvar perquè casualment havia anat a la farmàcia. “Quan estava a la farmàcia vaig sentir una gran explosió. Em vaig girar i vaig veure que tot el carrer, col·lapsat de cotxes i ‘rickshaws’, estava en flames. Hi havia foc a tot arreu. Vaig patir cremades i vaig anar ràpidament a l’hospital”, ha explicat a l’agència France Press. També es va salvar Sohag Hossain, empleat en una fàbrica de plàstics. Els seus dos companys no es van poder escapar de l’edifici després de sentir el primer esclat i van morir sota el foc, segons el mitjà ‘Daily Star’.

Chawkbazar resumeix els dèficits de seguretat d’un país que encadena les tragèdies. És una zona popular de la part vella de la capital, aixecada quatre segles enrere durant la dinastia Mughal. L’expansió de la ciutat ha disminuït la seva passada rellevància comercial però es manté com l’epicentre de negocis químics de tot tipus i fàbriques de perfums i desodorants. Les plantes baixes de molts edificis serveixen de dipòsit de substàncies altament inflamables que suposen un perill majúscul per l’alta densitat de població i l’olímpica ignorància de les mesures de seguretat.

Notícies relacionades

L’atac mesurat d’Israel sobre l’Iran conté l’escalada del conflicte

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’incendi, que va deixar 124 morts el 2010 al districte de Nimtali, també avivat per les explosions de substàncies inflamables emmagatzemades, va estimular l’aprovació de normatives de seguretat. Les campanyes s’han succeït amb resultats dubtosos. La ciutat encara acull un miler de fàbriques químiques, de les quals 850 són il·legals, segons grups ecologistes. Un estudi del departament de bombers de dos anys enrere revelava l’existència de 360 magatzems químics en edificis de vivendes del casc antic de Dacca.

És habitual que les autoritats prometin mesures dràstiques per ordenar el caos després de cada tragèdia. Més de 1.100 treballadors van morir el 2013 en l’incendi de la fàbrica tèxtil Rana Plaza. Els activistes denuncien que les condicions laborals no han millorat substancialment des d’aleshores.