PROTESTES ALS CARRERS

Milers de persones es manifesten a França per dir ¡prou! a l'antisemitisme

Membres del Govern i representants polítics mostren a París la seva determinació davant de l'augment dels actes antisemites

zentauroepp47026341 people take part in a rally against antisemitism  at republi190219220958

zentauroepp47026341 people take part in a rally against antisemitism at republi190219220958 / FRANCOIS GUILLOT

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

Pintades en establiments jueus, esvàstiques als retrats de l’exministra i superviventd’Auschwitz Simone Veil, insults al filòsof d’origen polonès Alain Finkielkraut i, fa només 24 hores, la profanació de 80 tombes d’un cementiri jueu d’Alsàcia.

Els actes antisemites a França van augmentar el 2018 en un 74% i en els últims dies s’han multiplicat i han provocat l’alarma de tota la classe política que, a iniciativa del Partit Socialista francès, s’ha mobilitzat per dir ¡prou! Aquest dimarts milers de persones han sortit al carrer a les principals ciutats del país per enviar el missatge que no es poden banalitzar les agressions als jueus.

A París, la manifestació, a la qual han acudit unes 20.000 persones, s’ha celebrat a l’emblemàtica Plaça de la República en presència de nombrosos representants polítics i membres del Govern, encapçalats pel primer ministre, Edouard Philippe, que ha promès legislar per “castigar durament els qui qüestionen el que som”.

També van assistir-hi els expresidents François Hollande –que va remarcar que l’antisemitisme és “una xacra que s’ha de combatre amb energia”– i Nicolas Sarkozy, que ha demanat a l’Estat respondre “amb extrema fermesa” els individus que “provoquen i insulten la seva autoritat”.

Le Pen, en solitari

“És hora de reaccionar junts”, va dir el primer secretari dels socialistes, Olivier Faure, promotor de la mobilització. El partit ultradretà de Marine Le Pen, que porta en el seu ADN un antisemitisme del qual la filla del fundador ha renegat, no va ser convidat.

Le Pen, que va retre homenatge en solitari a Ilan Halimi, un jove jueu torturat fins a morir el 2006, també ha enviat una carta a Alain Finkielkraut mostrant-li la seva simpatia i denunciant la “voluntat conquistadora del totalitarisme islamista”.  Per Le Pen, l’antisemitisme té les arrels enl’islamisme radical.

El líder de la França Insubmisa, Jean Luc Mélenchon, que contràriament al que afirmaven els organitzadors s’havia queixat de no haver sigut convidat, va desfilar a Marsella. “Aquesta nit sortirem més forts”, ha proclamat Mélenchon, que ha demanat que no s’aprofitin les concentracions per insultar els ‘armilles grogues’.

Un passat difícil

“França té un passat difícil i no es pot permetre repetir el més mínim error. És inevitable pensar en la nostra història. Hem d’estar atents”, reflexionava Michel, un metge de 70 anys arribat de Ginebra expressament per participar en la concentració parisenca.

“És molt pertorbador i molt trist veure que això passa a França. Sembla que no hem entès les lliçons del passat”, assenyalava una noia de 21 anys, Paloma, jueva no practicant. El seu pare, Yves, de 65 anys, insistia: “Hi ha un problema. L’antisemitisme està ancorat en totes les categories socials”.

Notícies relacionades

La cerimònia a la Plaça de la República, en la qual diversos estudiants van prendre la paraula per llegir textos d’Hannah Arendt, Primo Levy o Georges Moustaki, va culminar amb l’himne de la Marsellesa cantat pel raper Abd al Malik. “Aquesta república seguirà dempeus amb els seus valors”, va resumir l’alcaldessa de la capital, Anne Hidalgo.

Abans d’acudir a la concentració, els líders de les principals confessions religioses –jueva, catòlica, protestant, ortodoxa, musulmana i budista– així com els membres d’associacions laiques es van reunir amb el ministre de l’Interior, Christophe Castaner, per reclamar un autèntica reacció republicana. “Els actes antisemites martiritzen tot França”, han assenyalat.

Macron: "La República és un bloc"

<span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">El president francès no va participar en la manifestació parisenca però va acudir al matí a Quatzenheim, el cementiri jueu de l’est francès profanat dilluns a la nit, per mostrar la solidaritat de la nació, la “vergonya” i la “total determinació per lluitar contra tota forma d’antisemitisme”. Allà, portant una quipà, ha assistit a la pregària pels morts pronunciada pel gran rabí de França, Haïm Korsia.</span>

Temes:

França