La ultradreta avança a Europa gràcies a Salvini i Le Pen

Les forces proeuropees continuaran sent majoria al pròxim Parlament Europeu, que sortirà de les eleccions que tindran lloc entre el 23 i 26 de maig, peròl’ascens de la ultradreta i les forces antieuropees és innegable, i la primera projecció d’escons presentada per l’Eurocambra deixa diversos titulars: una explosió d’escons a favor de la Lliga Nord de Matteo Salvini a Itàlia, que es convertirà en la segona formació més important de l’hemicicle només darrere de la CDU/CSU alemanya, i una victòria a França per al Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, que passarà per davant de la República en Marxa d’Emmanuel Macron.

La primera foto, basada en les últimes enquestes disponibles en els 27 Estats membres i que s’actualitzarà cada dues setmanes fins al maig (després setmanalment), té en compte el nou Europarlament de 705 escons –davant els 751 actuals– que hi haurà després de la sortida del Regne Unit de la UE. En aquest nou repartiment, el PPE continuarà sent la primera força, tot i que caurà dels 217 als 183 escons. Això significa que conservarà el 26% dels escons, un 3% menys que en els comicis del 2014.

La segona plaça serà per al grup dels Socialistes i Demòcrates, que passaran dels 186 als 135 escons, el 19% de l’hemicicle i un 5,7% menys en les últimes eleccions, a causa dels mals resultats en països com ara França, Itàlia i Alemanya. Com a tercer partit se situaran en aquesta ocasió els liberals del grup ALDE, que escalaran des dels 68 escons actuals fins als 75, un 11% i un 1,6% més que ara, tot i que aquest resultat no suma els 20 escons que la projecció atorga a la República en Marxa d’Emmanuel Macron, ja que encara no han oficialitzat el grup al qual s’uniran. Així que, de moment, aquestes tres forces proeuropees sumaran majoria amb el 56% d’escons.

Malgrat l’auge delsVerds en alguns països de la UE, la projecció de l’Eurocambra apunta que perdran pistonada i es col·locaran com a setena força política amb 45 escons, un menys que ara, i el 6% dels vots. Per davant, se situarà l’Esquerra Unitària Europea amb 46 escons, cinc menys que ara, i el 7% dels vots. També perdran pes els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) per la marxa dels ‘tories’ britànics, al passar dels 75 als 51 escons.

Itàlia, França i Alemanya

En canvi, guanyaran presència les forces antieuropees i la ultradreta. La pujada més gran la protagonitzaria la Lliga Nord de Matteo Salvini a Itàlia, que es convertiria amb 27 escons en el segon partit més important de la Cambra, només per darrere de la CDU/CSUd’Angela Merkel  que n’obtindria 29, al sumar 21 escons més dels que té avui dia. També el Moviment 5 Estrelles italià farien un accelerada important al sumar 8 escons addicionals i situar-se amb 22, mentre que el successor del Front Nacional de Marine Le Pen es convertiria en la primera força política a França amb 21 escons, lleugerament per davant de la República en Marxa. També l’ultradretà Alternativa per Alemanya obtindria un fort repunt al passar d’1 a 12 escons.

Això significa que els dos grups euroescèptics i antieuropeus de la Cambra continuaran guanyant terreny al passar del 10% al 14% d’escons, lluny encara de poder protagonitzar una minoria de bloqueig capaç de paralitzar l’activitat legislativa de la Cambra, però amb possibilitats de millorar la seva posició si aconsegueixen sumar part de la dreta euroescèptica integrada a l’ECR com el PIS polonès i noves formacions com l’espanyola Vox.

Irrupció de Vox a Espanya

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

En el cas d’Espanya, que comptarà amb 5 escons més a causa de la redistribució de cadires després del'brexit', la projecció atorga la primera plaça en nombre d’escons al PSOE, que passa de 14 a 16 amb el 25,4% dels vots, per davant del PP de Pablo Casado, que es quedaria amb 15 i el 23,5% dels vots i de Ciutadans, que obtindria 12 escons i el 17,9% dels vots. En quarta posició se situaria la coalició d’esquerres formada per Podem i IU, que obtindria 9 escons i el 14,1% dels vots, i irrompria amb força Vox, que aconseguiria en la seva estrena 6 seients i el 9,6% dels vots.

Al contrari, segons aquesta primera projecció basada en dues enquestes nacionals recents que no tenen en compte les possibles coalicions, els nacionalistes perdrien pistonada. ERC es quedaria amb un únic escó, mentre que ni elPDECat, ni el PNB d’Iñigo Urkullu ni EHBildu obtindrien seient a l’hemicicle d’Estrasburg.