La tornada a casa dels gihadistes internacionals

Feia nou mesos que Mohammed Ali estava detingut quan el van asseure a sobre d’una cadira de plàstic vermella, davant dels focus. Les milícies kurdes l’havien capturat mentre intentava –sense èxit– escapar-se de Síria travessant la frontera amb Turquia.

Mohammed Ali, ciutadà canadenc, 28 anys, casat i pare de dos fills: membre del’Estat Islàmic (EI) es preguntava “per què no hauria de poder tornar a casa”. “No he fet res dolent al Canadà; no hi he infringit cap llei. D’acord, vaig venir aquí, però això ho vaig fer per la gent siriana. Vull dir: vaig créixer al Canadà, la meva família és al Canadà i els meus amics són al Canadà. No tinc cap lloc més on anar. És casa meva”, va dir el gihadista en una entrevista al’agència AFP.

Els Estats Units van demanar la setmana passada  als seus aliats que repatriïn tots els seus gihadistes nacionals que en l’actualitat estan a les presons de les milícies kurdes al nord-est de Síria. El Canadà, al principi, s’hi va negar, al·legant que era massa perillós. Però dies després va assegurar haver obert un canal de comunicació amb els kurds: les negociacions estan en marxa a tot el món.

900 empresonats

900 empresonatsAra per ara, a les presons kurdes hi ha prop de 4.000 membres de l’EI, 900 dels quals són estrangers; és a dir, ni sirians ni iraquians. Entre les persones retingudes, també hi ha les dones dels combatents, que no han participat en els combats però que, com els seus marits, van abandonar els seus països per emigrar al paradís terrenal que prometia la fabulosa propaganda de l’Estat Islàmic. I també hi ha, per descomptat, els fills, en molts casos nascuts a Síria.

Ara, presos a les presons kurdes, molts voldrien tornar als seus països: “Hi ha molta mala sang entre els estrangers [que formàvem part de l’EI] i els sirians i iraquians. Els estrangers ens sentim abandonats. Nosaltres volem escapar i tornar a casa; els sirians i iraquians intenten infiltrar-se de nou entre la població”, explica Mohammed Ali.

Entre els estrangers empresonats al nord de Síria hi habritànics, francesos, belgues, alemanys, russos, txetxens, canadencs, filipins, uzbeks, kazakhs i un llarg etcètera. També hi podria haverespanyols, tot i que les milícies kurdes no en diuen el número exacte.

El desembre de 2017, ja eren 199 homes i 23 dones les persones que havien viatjat desd’Espanya  a Síria i l’Iraq com aCT. (Combatents Terroristes Estrangers) per combatre amb l’Estat Islàmic, en un moviment que es va iniciar el 2012. Dels 222, segons fonts policials espanyoles, 43 tenien la nacionalitat espanyola i els altres, majoritàriament, eren marroquins amb permís de residència a Espanya. Quaranta han mort en combat i set en atemptats suïcides; 34 van tornar a Espanya. D’ells, 13 són a presons espanyoles.

El Govern, de moment, ha rebut la petició nord-americana, i espera que se l’informi de quants gihadistes espanyols són a presons kurdes, si és que n’hi ha. A les fonts policials consultades per aquest diari no els consta cap espanyol entre els presoners de guerra presos per milícies kurdes a l’Estat Islàmic. “Som a la fase d’esbrinar-ho. Després, ja veurem”, diuen a EL PERIÓDICO fonts del Ministeri de l’Interior.

El “ja veurem” és clau. La repatriació no és senzilla, ja que aquestes persones són captives d’una autoritat –les milícies kurdosirianes– no estatal: l’extradició normal aquí no serveix.

“Anar a combatre pel DAESH és un delicte d’integració en banda terrorista. Però les circumstàncies de la detenció no serien clares”, expliquen fonts dels operatius antiterroristes de les Forces de Seguretat de l’Estat, per a qui –com a la resta de països occidentals– el retorn de milicians del radicalisme islàmic és una amenaça “de primer ordre”.  “Tornen fanatitzats, amb formació militar, sabent d’explosius i potser frustrats perquè no han atemptat en el seu viatge”.

Retirada nord-americana

Retirada nord-americanaTot ho ha precipitat la decisió de Donald Trump de retirar, com més aviat millor, els seus 2.000 soldats desplegats a Síria. Aquest anunci ha donat ales a una Turquia que veu les milícies kurdes com una amenaça: Recep Tayyip Erdogan, el president turc, es prepara per atacar les zones kurdes de Síria, així ho ha dit, quan vegi la mínima oportunitat.

Notícies relacionades

Tornar a Síria abans de temps

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquesta ofensiva obligaria a redistribuir les seves tropes a les milícies kurdes, segons han dit els seus portaveus. Els milicians que, en l’actualitat, estan vigilant les presons gihadistes podrien ser enviats al front. “Els governs europeus han d’escollir, i és preferible que els gihadistes estrangers siguin tornats i processat als seus països que el fet que s’escapin i siguin un risc en el futur”, explica l’expert i analista Julien Barnes-Dacey.

Entre els països de la UE, les posicions varien. França vol evitar la dispersió i estudia com repatriar130 dels seus ciutadans, entre combatents i les seves famílies, de les presons kurdes. Bèlgica afirma que facilitarà el retorn dels menors de 10 anys i per a la resta estudiarà “cas per cas”. La posició oficial alemanya és que “tots els ciutadans tenen el dret de retornar a Alemanya” i al Regne Unit el retorn dels gihadistes està considerat una “amenaça de primer ordre”.