Nigèria escull el seu futur entre dos candidats septuagenaris

Més de 84 milions de nigerians estan cridats a les urnes aquest dissabte per elegir el nou president del país més poblat de l’Àfrica. Els dos aspirants favorits tenen més de 70 anys i són part d’un establishment que manté un 60% dels nigerians en la pobresa malgrat disposar d’una de les reserves de petroli més grans del món.

Les enquestes les lidera per poc marge l’actual president, Muhammadu Buhari, del Congrés de Tots els Progressistes (APC). El mandatari va fer història el 2015 al convertir-se en el primer cap de l’oposició a arribar al poder per les urnes des de la independència de Nigèria el 1960. Buhari té el rang de major general del’Exèrcit  i ja va governar entre 1983 i 1985 al comandament d’una junta militar colpista.

A l’assumir la seva segona presidència fa quatre anys, Buhari es va comprometre a actuar amb mà dura contra la corrupció, a acabar amb els gihadistes de Boko Haram i a reflotar l’economia. Però acaba el mandat sense avenços consolidats en cap d’aquestes matèries i torna a demanar el vot per abordar el dèficit d’infraestructures públiques i fomentar la industrialització.

Flexibilitat

El seu rival és Atiku Abubakar, del Partit Democràtic del Poble (PDP), que va ser vicepresident del país entre 1999 i el 2007, i ha sigut investigat per suposades desviacions de fons públics en el passat. Abubakar és propietari, entre altres negocis, d’una empresa de logística portuària i una universitat privada, i advoca per polítiques que afavoreixin els empresaris per aprofitar el potencial econòmic de Nigèria.

Entre els seus plans hi ha privatitzar una empresa estatal de petrolis que l’analista Adekeye Adebajo qualifica de "tremendament corrupta" i establir un fons de 25.000 milions de dòlars per recolzar les inversions privades en infraestructures. Davant la severitat castrense que aspira a representar Buhari, Abubakar es decanta per una estratègia més flexible davant de la corrupció, i ha proposat amnistiar els defraudadors que tornin a l’Estat part dels diners robats.

"Fa moltíssim temps que estan en política", diu a EL PERIÓDICO Adebajo, que té escasses esperances en els candidats. L’analista, que dirigeix l’Institut per al Pensament i el Debat Panafricà de la Universitat de Johannesburg, creu que Buhari "sí que s’ha pres seriosament la lluita contra la corrupció", però també que no ha sigut capaç de dissipar les sospites que les seves accions han sigut selectives. "No és suficient dir que es vol combatre la corrupció si la gent del teu voltant està implicada en actes de corrupció", diu Adebajo sobre l’entorn de Buhari.

Senilitat

Que dos avis siguin el futur d’un país on més de la meitat de la població té menys de 30 anys és més que una ironia i constitueix també un risc per a la governabilitat. Buhari ha passat cinc mesos del seu mandat hospitalitzat a Londres, i el secretisme entorn de la seva salut ha disparat tota mena de rumors.

A finals del 2018, cercles hostils al president van difondre la informació que el Buhari que estava fent campanya era en realitat un home sudanès anomenat Jubril, que estaria fent de doble del Buhari original. El mateix president va negar al desembre en un acte públic que estigués "mort" o que fos un "clon".

"Se sospita que té càncer, probablement de pròstata", diu Adebajo. "No és gens positiu o esperançador que un cap d’Estat passi cinc mesos fora del país", afegeix el professor. Adebajo considera que aquesta prolongada baixa va afectar la gestió de Buhari, i recorda la mort el 2010 del president nigerià Umaru Musa Yar’Adua, que va morir mentre era cap de l’Estat quan tenia només 58 anys.

Temor

Guanyi qui guanyi, el nou president haurà d’afrontar immensos desafiaments. Nigèria té una taxa d’atur superior al 23%, que arriba al 60% entre la població jove. Les apagades constants d’electricitat obstaculitzen gairebé diàriament una activitat econòmica que també es ressent pelsconflictes oberts en diferents punts del país.

A més del regne de terror de Boko Haram al nord-est (agreujat ara per l’aparició des de les seves pròpies files d’Estat Islàmic a l’Àfrica Occidental), el Govern ha de bregar amb les sagnants disputes pel control de les terres entre pastors musulmans i agricultors cristians. Buhari ha sigut acusat de tancar els ulls davant de les atrocitats dels musulmans en aquest conflicte que ha deixat més de 3.600 morts des del 2016, segons Amnistia Internacional.

Notícies relacionades

Les crisis anunciades del 2019

Fatima Imam: "Boko Haram utilitza les nenes raptades com a premi sexual"

A això, s’hi suma la tensió entre l’Estat i els separatistes de Biafra al sud-est, així com els sabotatges constants a la producció de cru amb què grups armats del delta del Níger protesten contra la seva exclusió del lucratiu negoci del petroli.

Tot i que el 2015 Buhari va arribar al poder gràcies a unes eleccions, alguns observadors temen que cedeixi a la temptació de recórrer al frau per ser reelegit. Buhari va cessar al gener el president del Tribunal Suprem, el jutge encarregat de decidir sobre possibles disputes electorals. Aquesta maniobra aguditza les pors de la tupinada en un país amb la història d’atropellaments a la democràcia que té Nigèria.