Una de les adolescents britàniques captada per Estat Islàmic demana tornar a casa

Shamima Begum era una de les tres alumnes de l’escola de Bethnal Green a l’Est de Londres, que, el febrer del 2015, van prendre un avió rumb a Turquia per unir-se a un grup gihadistes d’Estat Islàmic. La fuga de les menors va ser un autèntic xoc per a les seves famílies i per a la societat britànica.  L’adolescent i una altra de les fugades, Amira Abase, amb prou feines tenien 15 anys. La més gran del grup, Kadiza Sultana, només 16. Dos mesos abans una altra estudiant del mateix centre escolar havia sortit cap a Síria.  

Mort de dos fills

Ara, als 19 anys, esperant el seu tercer fill, Shamima vol tornar al Regne Unit. “Portin-me a casa”, va demanar al reporter del diari ‘The Times’, Anthony Loyd, que la va localitzar en un camp de refugiats al nord Síria, on s’amunteguen 39.000 persones. A punt de donar a llum, la jove havia fugit dues setmanes abans de Baghuz, a l’est del país, l’últim reducte del califat, després que el seu marit es rendís als membres de les Forces Democràtiques Sirianes, sense que se sàpiga res de la seva sort. “Al final simplement no podia aguantar més. No podia suportar-ho per més temps”.

En els últims mesos, durant l’ensorrament del califat, havia perdut els seus dos fills de pocs anys. Un d’ells, un nen de vuit mesos, va morir per desnutrició, la nena d’any i mig, va morir un mes més tard. A l’hospital de Hajin, la ciutat on es trobava en aquell moment i on són enterrats tots dos, “no hi havia medicines ni suficient personal”.  La seva prioritat és que el nadó, a punt d’arribar en qualsevol moment, no corri la mateixa sort.  

Cap tallat

Malgrat les penalitats viscudes Shamima no es penedeix de res..  Quatre anys després, la noia de quinze anys que es va unir al califat és una dona adoctrinada. “No lamento haver vingut”, afirma. A l’arribar a Raqqa va estar en una casa amb altres ‘nòvies’ nouvingudes. “Vaig demanar casar-me amb un lluitador que parlés anglès, d’entre 20 i 25 anys”. Deu dies més tard estava casada amb un holandès de 27 anys convertit a l’islam. Amb ell ha estat durant tot aquest temps.  “A Raqqa, la vida era normal. La vida que es veia en els vídeos de propaganda. Tothom sap que hi havia bombes i coses així, però a part d’això...”. El que hi havia també eren execucions en massa, una cosa que no semblava treure-li la son. “Quan vaig veure per primera vegada un cap tallat a un bidó, no em va alterar en absolut. Era un combatent capturat en el camp de batalla, un enemic de l’islam. Només vaig pensar què hauria fet a una dona musulmana si hagués pogut.

Difícil dilema

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Les quatre escolars britàniques van acabar casades amb soldats d’Estat Islàmic.  Una d’elles, Kadima Sultana, va morir, segons la seva família el 2016 en un atac aeri de Rússia. Amira Abase i Sharmeena Begun, van optar per quedar-se a Baghuz. “Són fortes, jo respecto la seva decisió. S’avergonyirien de mi si sobrevisquessin a la batalla i sabessin que vaig marxar. Però vull tornar a casa i tenir el meu nen, això és tot el que vull. Faré el que sigui per poder tornar a casa i viure tranquil·lament amb el meu fill”.  

La ‘reaparició’ de Shamima i la seva petició planteja un difícil dilema al govern britànic i als serveis d’intel·ligència. La seva pròpia família ha demanat “temps i espai per assimilar el que ha passat”.