Les peticions de protecció de veneçolans es disparen a la UE

Lessol·licituds de demandants d’asilen primera instància a laUnió Europea, Suïssa i Noruegavan caure per tercer any consecutiuel 2018, amb una retallada del 10%, fins a les 634.700. Es tracta d’un nivell similar al registrat l’any 2014, abans que esclatés lacrisi migratòria al Mediterrani. No obstant, hi ha diversos països d’origen les demandes dels quals no han deixat d’augmentar en els últims dos anys i un ésVeneçuela. Segons l’última anàlisipublicada per l’agència europea EASO, les peticions de ciutadans d’aquest país es van disparar l’any passat un 88%.

Concretament, el nombre de sol·licituds de veneçolans, que poden accedir a l’espai de lliure circulació de Schengenúnicament amb un passaport biomètric i sense necessitat de visat, va arribar l’any passat a les 22.200 peticions. Aquest fort repunt i el fet que les autoritats europees només n’adoptessin 3.300 va fer que el nombre de veneçolans pendents d’una decisió a finals de l’any passat fos encara de 30.900 persones, més del doble que un any abans.

No obstant,Síria continua sent el principal emissor de sol·licitants de protecció internacional amb 74.800 demandes, un 24% menys que el 2017, per davant de l’Afganistan (45.300) i l’Iraq (42.100). Entre els tres van sumar l’any passat el 26% de les peticions, tot i que l’agència europea constata un repunt entre els països exempts de visat, comColòmbia, Geòrgia i Veneçuela, que van sumar l’any passat 115.000 peticions, el 20% del total. Les sol·licituds procedents d’alguns d’aquests països s’han disparat de forma notable respecte al 2017. És el cas dels colombians (210%), veneçolans (88%), georgians (72%), palestins (61%), turcs (48%) o irans (37%).

El ‘top 10’

A més de Síria i l’Afganistan, en el ‘top 10’ de països d’origen més habituals entre els peticionaris d’asil també figuren el Pakistan (5%), l’Iran, Nigèria, Turquia i Veneçuela (4% respectivament) i també  Albània i Geòrgia (3%). En canvi, l’anàlisi confirma una reducció de les demandes de nacionals de l’Àfrica occidental. Les peticions de ciutadans de Gàmbia, per exemple, van caure un 62%; les del Senegal, un 46%; les de Nigèria i Costa d’Ivori, un 41%, respectivament; un 38% ho van fer les de Mali, i un 26%, les de Guinea. “Això es deu, gairebé segur, a la reducció de la immigració irregular en la ruta central del mediterrani, la ruta típica que segueixen els nacionals dels països de l’Àfrica occidental”, assenyala l’informe.

Un terç de les decisions adoptades l’any passat a la UE, Suïssa i Noruega van correspondre a sirians, afganesos i iraquians i els sirians continuen sent els nacionals amb una taxa de reconeixement més gran: el 87% o sis punts menys que el 2017, en línia amb els iemenites (87%) i per davant els eritreus (82%). Per contra, els països d’origen de demandants de protecció amb un menor reconeixement van ser Geòrgia (3%), Gàmbia (4%), Bangladesh, el Senegal i Algèria (5%). No obstant, la situació ha canviat i hi ha països amb més decisions positives que abans. És el cas de la Xina (41%), Líbia (64%) i Veneçuela (del 10% al 23%).

Menys arribades irregulars

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Les arribades il·legals d’immigrants a la UE també continuen caient. Segons les últimes xifres de Frontex, al gener van arribar a territori europeu de manera il·legal 6.760 persones, un terç de les que ho van fer al desembre i una cinquena part menys que fa un any a causa de la caiguda de les arribades a través de la ruta central, que es van reduir un 73% respecte al mes anterior. També van caure un 44% les arribades a través de la ruta oriental i un 50% les que passen pel Balcans occidentals.

En contrast, la ruta per Espanya continua alçant-se com la principal porta d’entrada a territori europeu i és la que suporta actualment una pressió més gran. El nombre d’arribades va caure un 18% respecte al desembre –fins a les 3.780–, però la xifra confirma que s’han duplicat respecte a les de fa un any. Guineans i marroquins continuen sent les dues principals nacionalitats.