Japoneses contra la xocolata 'forçada'

Les japoneses es rebel·len contra la xocolata. El costum de regalar-ne sense mesura per Sant Valentí a l’oficina s’entén com una altra manifestació de pressió laboral i societat patriarcal. I han dit prou: sí a la xocolata, però per a mi.

No hi ha roses en el Sant Valentí japonès, sinó xocolata, molta xocolata. I només en regalen les dones. No hi ha res contra el ‘honmei choco’ o xocolata de sentiments veritables que disfruten marits, nòvios o projectes. Ni contra el 'tomo choco' per a les amigues i que a efectes d’aquest article és també irrellevant. La cosa està en el 'giri choco', o xocolata forçada, que reben els companys de feina masculins.

Va néixer com una cortesia el segle passat i ha degenerat en una imposició social onerosa i molesta. No és fàcil decidir quant gastar o on fixar el perímetre de complimentats. També és dubtosament just que les dones, que al Japó no freqüenten els càrrecs directius, comprin regals a homes més poderosos i amb més sou. La tradició contempla la reciprocitat: el 14 de març o Dia Blanc, un mes més tard, ells tornaran el regal. Però és la dona la que trepitja primer el terreny de mines, i els errors de protocol en la rigorosa societat japonesa són molt seriosos. Moltes respiren alleujades quan el Sant Valentí cau en cap de setmana.

Estructures patriarcals

És un altre reflex de les estructures patriarcals i les jerarquies al lloc de treball, assenyala per ‘e-mail’ Linda Hasunuma, professora de Ciència Política de la Universitat de Bridgeport i estudiosa de qüestions de gènere al Japó. "Has de navegar en la cultura del regal per construir les teves relacions laborals i socials. El llenguatge i les normes culturals al Japó exigeixen l’entesa de quin és el teu lloc, que està basat en el gènere, l’edat i l’antiguitat. La xocolata forçada hi contribueix i col·loca una gran pressió en les dones, especialment en les que ocupen llocs més baixos i tenen menors salaris. És un altre assumpte del qual s’han de preocupar”, afegeix.

Una enquesta d’uns cèlebres magatzems comercials al’elitista barri toquiota de Ginza estableix la salut del binomi xocolata i Sant Valentí: el 94% de les dones tenien previst comprar-ne. Però la resistència tímida cap al 'giri choco' dels anys passats s’ha aguditzat amb el moviment #metoo i ha provocat un gir als destinataris. El 62% de les dones afirmen que en compraran per a elles; el 57%, per a la família, i el 36%, per a la parella. Amb prou feines un 35% el portaran a l’oficina, segons l’agència de notícies Jiji.

El Japó gasta en xocolata més de 500 milions de dòlars per Sant Valentí. Ho espera el sector com els llibreters catalans esperen el Dia de Sant Jordi, i costa trobar una botiga d’alimentació sense el seu racó destinat a Sant Valentí amb capsetes de tots els preus. La companyia Yuraku, cèlebre pels seus productes de 'giri choco', va obrir al metro de Tòquio una botiga perquè les dones s’aprovisionessin de xocolata de camí a l’oficina. Per uns 2.000 iens (16 euros) ofereix una caixa amb cent peces de xocolata, suficients per a una empresa de mida mitjana. El preu salva la butxaca i el rústic embolcall evita que cap home malinterpreti les seves intencions.

Missatge a executius

És un recurs que alleuja, però no elimina el problema de fons. Algunes empreses han prohibit els últims anys el 'giri choco'. Fins i tot alguns fabricants ho han desaconsellat. La luxosa Godiva, als antípodes de Yuraku, va comprar l’any passat una pàgina de publicitat en el 'Nihon Leizaki Shimbun', un dels diaris financers més influents, per assegurar-se que el missatge arribés als alts executius. Remarcava l’energia mental i els diners que costen el 'giri choco' a les dones, recordava que el dia es consagra a l’amor i acabava adreçant-se als homes: “Especialment si ets el cap de la companyia, digues a les dones de l’oficina que no estan obligades a repartir xocolata forçada”.

Notícies relacionades

Sant Valentí: Quaranta frases i imatges per desitjar un bon Dia dels Enamorats

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Potser el va moure un desinteressat esperit de justícia. O potser va convèncer les seves clientes d’oblidar les llaminadures per a l’oficina i premiar-se amb les seves fastuoses xocolates. El pressupost mitjà que es gastaran les dones en xocolata d’autoconsum arriba a l’equivalent de 33 euros, i a 30 euros el destinat a les parelles. I amb prou feines uns vuit euros per als companys de feina.

Contra el 'giri choco' confabulen l’opinió pública, part de la indústria i l’onada feminista en un país de bastides patriarcals. La resistència, sosté Hasunuma, revela els canvis d’actitud cap a la dona en el lloc de treball. “No estic segura si aquesta reacció està relacionada amb el #metoo, perquè el ressentiment havia crescut durant anys, però sí que crec que cada vegada més gent comprèn els reptes que afronten les dones, les responsabilitats que gestionen i les pressions socials que pateixen. Un error pot tenir un impacte negatiu en la teva reputació o posició en aquestes organitzacions o estructures socials”, conclou.