Les protestes a Haití s'intensifiquen i deixen almenys set morts

Haití va viure la seva quarta jornada consecutiva de protestes violentes contra el Govern del president Jovenel Moise, mentre que la comunitat internacional va fer una crida al diàleg, enmig de les tensions socials que han marcat la vida d’aquest país caribeny en els últims mesos.

En un comunicat, el Core Group, integrat pel representant especial adjunt del Secretari General de les Nacions Unides, els ambaixadors d’Alemanya, el Brasil, el Canadà, Espanya, els EUA, França, la Unió Europea i el representant especial de l’OEA, va cridar els polítics a un diàleg per buscar una solució a la crisi política i econòmica en què està immersa aquest país.

Així mateix, el Core Group va rebutjar els actes de violència durant les manifestacions i va lamentar la pèrdua de vides humanes. En les protestes els manifestants han bloquejat carreteres, han cremat vehicles i han atacat negocis, especialment a la capital del país.

Les manifestacions es van desenvolupar a Gonaives, Cap-Haïtien, Los Cayos, Jacmel i a Port-au-Prince, a les zones de Delmas, Petionville, Carrefour i el centre de la ciutat, on els assistents van atacar, entre altres establiments, una sucursal bancària i una estació de combustible.

Busquen una revolució

Dues persones van morir en les protestes de dissabte passat a Port-au-Prince i Gonaives, segons va informar la Policia, i aquestes víctimes se sumen a les cinc registrades en els dies anteriors. Durant la mobilització a Port-au-Prince, un dels manifestants, Jean Baptiste Carol, va dir en declaracions a Efe: "Avui estem als carrers per a una revolució. Jovenel, el seu govern i els seus amics del sector privat han de marxar" i va denunciar que el poble està "en la misèria".

Així mateix, va assegurar que la gent continuarà protestant als carrers fins que hi hagi un canvi, "continuarem així fins que dimiteixin Jovenel i el primer ministre", Jean Henry Ceant. L’economista Eddy Labossière va afirmar en declaracions a Efe que “el Govern haitià inverteix en si mateix el pressupost” i va denunciar que “no hi ha un pla d’inversió per ajudar els més vulnerables”.

"És impossible aconseguir un desenvolupament amb un pressupost que només es destina a la funció de govern" i va qualificar de “greu” que l’Executiu "decretil’estat d’emergència després de gastar tants diners en programes que no serveixen per a res".

Crisi econòmica profunda

Les protestes van començar dijous passat amb multitudinàries manifestacions a Port-au-Prince i altres punts del país, en rebuig del Govern que encapçala el president del país, Jovenel Moise, que va complir dos anys en el càrrec, enmig d’una apressant crisi política i econòmica. Les manifestacions es produeixen després que el Govern declarés una urgència econòmica, que implica reduir el cost dels béns de primera necessitat, incrementar l’accés al crèdit de les petites empreses, per intentar pal·liar la crisi.

Notícies relacionades

Les protestes anticorrupció a Haití deixen almenys sis morts

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Les manifestants també exigeixen justícia en les suposades irregularitats en el programa Petrocaribe, a través del qualVeneçuela  subministra petroli a aquest país a preus tous. Una auditoria presentada la setmana passada pel Tribunal de Comptes va revelar irregularitats entre el 2008 i el 2016 en aquest programa, i va involucrar 15 exministres i actuals funcionaris en aquest cas, així com una empresa que dirigia el president Moise.

La situació d’Haití es va agreujar aquest any per una forta depreciació del gourde i per la crisi d’electricitat derivada de l’escassetat de gasolina, i el país tampoc ha aconseguit aprovar el seu pressupost per a aquest any, de 1.650 milions de dòlars, que va ser rebutjat el mes passat per la Cambra de Diputats.