L'Iran celebra 40 anys de Revolució islàmica

Milers d’iranians han sortit al carrer per celebrar el 40è aniversari del triomf de la triomfRevolució islàmica, que va establir a l’Iran un sistema teocràtic que resisteix en el poder malgrat les pressions dels Estats Units i algunes potències regionals i al descontentament de part de la ciutadania.

Les protestes contra el Xa Mohammad Reza Pahlaví (1941-1979) es van agreujar el gener del 1978 a la ciutat santa de Qom, després que el diari 'Etelat' publiqués un article denunciant quel’aiatol·là Ruhollah Khomeini no era d’origen iranià i portava un estil de vida llibertí. Els estudiants dels seminaris de Qom es van llançar als carrers i es van produir enfrontaments amb la policia en els quals van morir dues persones, segons el règim del Xa, i unes 70, d’acord als seus opositors.

"Qom representa l’origen de la revolució i els seus seminaris són la columna espiritual del moviment que va sacsejar al món", va afirmar el mes passat el líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei.

Al clergat es van unir aviat els amos dels comerços dels basars, fonamentals en l’economia de l’època, la qual cosa va suposar un gran impuls al’aixecament contra la monarquia, encapçalat també per partits esquerrans com el Front Nacional, Tudeh i Fedaí.

"Divendres negre"

El següent bany de sang es va registrar el setembre del 1978, l’anomenat ‘Divendres negre’, quan les forces de seguretat van obrir foc contra els manifestants que cridaven a Teheran "el Xa ha d’anar-se’n".

Segons un informe de la Fundació de Màrtirs de l’Iran, més de 2.700 manifestants van morir entre l’octubre del 1977 i el febrer del 1979, la majoria a la capital.

Mohammad Reza Pahlavi va fugir finalment del país el 16 de gener del 1979 i l’1 de febrer d’aquell any va tornar a l’Iran Khomeini, que va aconseguir la renúncia del Govern de Shapour Bakhtiar, nomenat pel Xa.

L’11 de febrer del 1979, després que les tropes es retiressin dels carrers, la ràdio de Teheran va anunciar en un històric butlletí: "Aquesta és la veu del veritable Iran, la veu de la Revolució islàmica". Sobre el paper "prominent" de les Forces Armades, Khomeini va assegurar en un recent discurs que "una de les benediccions de la revolució va ser que l’Exèrcit es va unir al moviment de la nació".

"Victòria del bé sobre el mal"

Per la seva part, el president iranià, Hassan Rouhani, va definir fa uns dies la Revolució islàmica com "la victòria del bé sobre el mal, i de la democràcia sobre la dictadura".

"La Revolució islàmica va ser una esperança per als oprimits i un terratrèmol per als EUA i els sionistes [Israel]", va recalcar Rouhani, que va criticar les actuals pressions de Washington contra l’Iran.

Els EUA, que van trencar relacions diplomàtiques amb l’Iran el 1980 després de l’assalt a la seva ambaixada a Teheran i la presa de 52 funcionaris nord-americans com a ostatges, van tornar l’any passat a imposar sancions al país persa.

El president nord-americà, Donald Trump, va decidir restaurar les sancions i abandonar l’acord nuclear multilateral del 2015, mentre que alguns responsables de la seva Administració han parlat sense embuts d’un canvi de règim a l’Iran.

També s’oposen amb fermesa al sistema teocràtic iranià potències de l’Orient Mitjà com Israel i Aràbia Saudita, amb les quals Teheran ha intercanviat amenaces bèl·liques.

Crisi econòmica

A més de les pressions externes, a l’interior del país la situació tampoc és gaire encoratjadora. La crisi econòmica ha fomentat protestes esporàdiques, les més fortes fa un any, que han derivat en crítiques contra el sistema.

De moment, qualsevol conat d’oposició ha sigut apaivagat per les autoritats, tot i que sense arribar a la repressió registrada després de la victòria de la revolució, quan van ser detinguts i executats nombrosos dirigents i simpatitzants dels partits esquerrans contraris a la deriva islàmica del sistema.

Al creixent paper dels clergues a la presa de poder després de l’aprovació en referèndum l’abril del 1979 del sistema de la República islàmica, es va sumar la censura de diaris i l’obligatorietat del vel a les dones, entre altres restriccions.

El primer ministre interí, Mehdi Bazargan, va afirmar que en realitat el que governava era Khomeini i va dimitir del seu càrrec després de la presa a l’ambaixada dels EUA.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Segons l’opinió de Bahar, una dona de 60 anys que va assistir a les protestes contra el Xa, molts dels revolucionaris es van penedir en els primers anys "a causa de les pressions socials".

Bahar va explicar a Efe que es va involucrar en la revolució a causa de "les diferències socials i a la pobresa existent", i que va creure que un sistema islàmic podia oferir igualtat. "Ara, després de 40 anys, veiem que lamentablement hem col·lapsat a nivell econòmic i que la política exterior de l’Iran no ha funcionat", es va lamentar.