Anar al contingut

crisi a veneçuela

La imminent arribada d'ajuda humanitària posa a prova Maduro

Si el dirigent barra el pas pot ser la justificació que busquen els EUA per intervenir

L'oposició convoca noves mobilitzacions per pressionar l'Exèrcit, suport del president

Abel Gilbert

La imminent arribada d'ajuda humanitària posa a prova Maduro

Rodrigo Abd

Les Forces Armades veneçolanes han desplegat aquest diumenge nous exercicis civicomilitars per demostrar la seva capacitat operativa i exhibir unitat amb Nicolás Maduro. Però l’obediència dels uniformats es juga a la frontera colombiana. Diumenge, i sota la tutela nord-americana, ha començat a organitzar-se l’ajuda humanitària que buscarà molt aviat entrar a un territori on l’escassetat de medicines arriba al 85% i abunden les consignes estatals que criden a resistir. Enmig dels preparatius, un coronel mèdic de l’Exèrcit, Rubén Alberto Paz Jiménez, ha reconegut Juan Guaidó com a president interí i ha demanat als seus companys d’armes que desobeeixin l’ordre de Maduro de rebutjar els enviaments reunits a la ciutat colombiana de Cúcuta.

Beneït per l’Administració Trump i 59 països més, entre els quals els de la UE, Guaidó ha participat a una missa dominical i ha encomanat la sort dels veneçolans a l’Altíssim. Però amb els peus a terra ha reiterat que la societat tornarà a sortir al carrer durant la setmana per fer realitat l’exigència en el tema humanitari. “Podem salvar vides amb aquesta ajuda”, ha dit. En els pròxims dies s’instal·laran “formalment” altres punts d’emmagatzemament d’aliments i medicines, segurament al Brasil i a una colònia holandesa al Carib.

No hi ha crisi humanitària, s’han causat ferides socials a causa del bloqueig financer”, ha insistit des de Caracas Delcy Rodríguez, vicepresidenta de l’Executiu. Rodríguez està convençuda que es tracta d’un cavall de Troia que busca obrir la porta a una intervenció. El Govern exhibeix alhora una enquesta segons la qual un 80% dels consultats rebutgen una acció dels EUA a Veneçuela.  Als carrers de Caracas, i en mig de la recerca incansable de béns de primera necessitat al mercat negre, chavistes i antichavistes tenen un ull posat a Cúcuta i el pas que la connecta amb la tensa Táchira. Els sindicats del sector de la salut coincideixen que si l’ajuda humanitària arriba a traspassar els cordons militars, han de ser la Creu Roja Càritas les encarregades de distribuir-la. Però Crristoph Harnisch, de la Creu Roja de Colòmbia, va dir que aquesta institució no participarà de l’assistència al considerar que és d’un Govern (EUA) i, per tant, no té caràcter humanitari.

Possibles escenaris

L’analista Luis Vicente León reconeix que la iniciativa colombiana i nord-americana ja no és només un assumpte d’ajuda social sinó “preponderantment polític” i es pot convertir en “un punt de ruptura respecte l’statu quo”. Si els EUA, malgrat el rebuig del Govern, decideixen avançar cap al territori veneçolà amb l’ajuda de Colòmbia i el Brasil i l’autorització de Guaidó, el chavisme s’enfronta a un dilema de grans proporcions. Si Maduro ordenés aturar els enviaments, Washington podria considerar-lo l’acte hostil d’autoritats que no reconeix. “Seria una causa d’intervenció militar per Washington”, detalla León. Però l’Administració Trump i Guaidó aposten alhora per una altra carta: en algun moment, un sector militar podria negar-se a rebutjar l’ajuda. Això, adverteix León, provocaria una implosió.  En el remot cas que el “president obrer” accepti rebre els aliments i les medicines “potser estaria reconeixent la seva feblesa”.

Maduro, de moment, ha instruït a l’estatal Petrolis de Veneçuela (PDVSA) que, d’ara endavant, i per evitar la congelació d’actius que ja ha aplicat Washington, rebin els diners per les seves exportacions a un compte bancari rus, Gazprombank. “El Govern no s’ha adonat encara que no governa, l’Estat s’enfonsa”, ha assenyalat Rafael Ramírez, un expresident de PDVSA que tenia una relació preferencial amb Hugo Chávez. “La pàtria exhausta està al caire de l’abisme, com mai abans, la possibilitat d’un enfrontament cruent, d’una agressió militar, són més a prop que mai”, diu Ramírez.

Heinz Dieterich, el sociòleg alemany que, temps enrere durant els seus anys de simpatia amb Chávez va encunyar la definició “Socialisme del segle XXI” ha dit que uns altres actors poden ajudar a resoldre el conflicte. “Només la Xina i Rússia tenen les claus per obrir un futur de pau i transició ordenada a Veneçuela. El mètode de salvació és molt senzill. Han de parlar amb Maduro, [Diosdado] Cabello i els seus generals de pa sucat amb oli i marcar-los un ultimàtum; que Maduro se’n vagi a l’exili i s’organitzi la transició d’una manera democràtica i transparent”. Els falcons nord-americans ja van avisar que és tard per això.