L'auge dels populismes obre una bretxa històrica entre França i Itàlia

Macron i Salvini escenifiquen el pols entre progressistes i ultres que vertebrarà la campanya de les eleccions al Parlament Europeu

zentauroepp46872882 files  a file photo taken on january 30  2016  shows the col190208205251

zentauroepp46872882 files a file photo taken on january 30 2016 shows the col190208205251 / FILIPPO MONTEFORTE

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón

Per trobar un ambaixador francès que abandona Roma després de ser cridat a consultes pel seu Govern cal remuntar-se al 1940, quan la Itàlia de Mussolini va declarar la guerra a França. En un gest sorprenent, París ha dit “prou” aquest dijous davant del que considera un rosari de “provocacions i ingerències” de l’Executiu transalpí i ha retirat temporalment al seu representant diplomàtic a Itàlia. Una decisió que degrada la relació entre dos socis fundadors de la Unió Europea.

La gota que ha fet vessar el got de la paciència francesa ha sigut una trobada als afores de París entre el viceprimer ministre italià i líder del Moviment 5 Estrelles, Luigi Di Maio, i un grup d’armilles grogues, entre els quals un representant de l’ala més radical del moviment, Christophe Chalençon, que va arribar a dir que “la guerra civil és inevitable”. 

Però les relacions francoitalianes mai han sigut fàcils –Roma sempre li ha retret a París un excés d’arrogància– i d des de l’arribada al poder, el juny de l’any passat, de l’aliança formada per la xenòfoba Lliga i l’antisistema Moviment 5 Estrelles, les coses només han empitjorat. La tensió ha augmentat pels excessos verbals i les declaracions creuades.

Els punts de fricció són nombrosos, des de la política migratòria o les iniciatives franceses a Líbia fins a les obres del tren d’alta velocitat Lió-Torí que Itàlia vol paralitzar.

Les paraules d’Emmanuel Macron sobre l’auge de la “lepra nacionalista” o el “cinisme i la irresponsabilitat” que va atribuir al Govern italià quan va tancar els seus ports als immigrants de l’Aquarius van encendre molt aviat els ànims i Salvini no va trigar a dir-li arrogant. Als atacs es va afegir Di Maio al demanar sancions per a França per “empobrir els països africans” i empènyer els migrants cap a Europa amb la seva política de “colonització”.

La protesta dels armilles grogues –que ha posat Macron contra les cordes– ha donat nova munició a Roma i el mateix Salvini no va tenir objeccions a donar-los suport, confiant que “el poble francès es desfaci aviat d’un molt mal president”.

Més enllà de l’esbroncada diplomàtica, l’última topada entre París i Roma anuncia el color de la batalla entre progressistes i populistes que vertebrarà la campanya de les eleccions al Parlament Europeu del pròxim maig, el duel gairebé personal entre el president francès, Emmanuel Macron, i el número dos del Govern italià, Matteo Salvini.

Un duel entre dues visions d’Europa i dues maneres de fer política.  Si Macron s’ha erigit en l’estendard del camp progressista, Salvini busca unir en el camp populista des del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, fins a la ultradretana Marine Le Pen.

Di Maio abaixa el to

La retirada de l’ambaixador francès ha portat el Govern italià a abaixar el to sense arribar a demanar disculpes. En una tribuna enviada al diari ‘Le Monde’, Di Maio indica que “les divergències polítiques i de visió entre el Govern francès i l’italià no han d’afectar la relació històrica d’amistat”que uneix els dos països.

El cap de files del Moviment 5 Estrellas justifica el seu recolzament als armilles grogues perquè entre les seves reivindicacions figuren temes que situen en el centre el ciutadà més enllà de la tradicional divisió esquerra-dreta.

Notícies relacionades

En realitat, segons ha explicat el politòleg italià Alberto Toscano a l’emissora Europe 1, Di Maio busca aliats per a les europees perquè l’euròfob Ukip deixarà Estrasburg quan el Regne Unit abandoni la UE i una llista d’armilles grogues podria permetre’ls crear un grup parlamentari a Estrasburg.

 “Les tensions entre París i Roma poden durar fins a les eleccions europees. Hi ha raons electorals i de política interior per no cedir abans del 26 de maig”, augura Toscano.

Temes:

França