Corea del Sud es resisteix al #MeToo

La irrupció del feminisme ha polaritzat la societat del país asiàtic, de sòlides estructures patriarcals

zentauroepp42418702 me too190204175445

zentauroepp42418702 me too190204175445 / Ahn Young-joon

4
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas

El recent debat sobre la reforma per reservar la meitat dels seients parlamentaris a dones a Corea del Sud va ser fragorós. Desenes d’homes es van reclamar com a víctimes d’un clima de revengista. El sentiment va arribar a les xarxes socials i alguns van demanar també la paritat a l’Exèrcit. No és estrany que la batalla de gèneres desemboqui allà: si volen igualtat, al·leguen, que també compleixin el servei militar de dos anys. Són exemples quotidians d’un debat inesgotable que ha polaritzat sense remei una societat tradicionalment homogènia.

Les sòlides estructures confucianes i patriarcals expliquen la tardana arribada del moviment #MeToo a Corea del Sud. També expliquen la seva empenta actual i les resistències. El tsunami ha empès els homes de tot el món a abraçar la causa o al prudent silenci. Corea del Sud n’és l’excepció. Molts es creuen estigmatitzats i perseguits, veuen en les quotes un injust fre a la seva vàlua laboral i no disfruten amb les facècies sobre la mida dels seus penis, els suggeriments d’avortar els fetus masculins o les caracteritzacions com a insectes que parteixen de les webs feministes radicals.

El 56% dels joves assenyalaven la batalla dels gèneres com la principal causa divisòria de la societat en una enquesta del mes de desembre. El debat té conseqüències polítiques. El president, Moon Jae-in, fervent feminista, ha vist com perdia el recolzament dels joves homes fins al 29,4% mentre que el de les dones arriba al 64,5%.

El context revela el sentiment de repressió que senten els dos bàndols, afirma Soojin Park, experta del ‘think tank’ Wilson Center. “La dona es revolta contra moltes discriminacions i maltractaments en una societat patriarcal. I molts homes poden sentir-se excessivament condemnats quan, des de la seva perspectiva, també pateixen càrregues socials, com l’obligació de pagar la costosa vivenda familiar quan es casen”, assenyala.

Desenvolupament econòmic i igualtat

La història a Occident i la lògica suggereixen que el desenvolupament econòmic i la igualtat de gèneres van de bracet. Àsia ho desmenteix. Les societats sud-coreana i japonesa són les més avançades i les més discriminatòries. Corea del Sud ocupa el lloc 115 en la classificació d’igualtat de gèneres elaborat pel Fòrum Econòmic Global.

La reforma legal que busca la paritat al Parlament arriba quan només el 17% dels seients són ocupats per dones. A penes el 19,4 % dels advocats, el 23,9 % dels metges o el 23 % dels professors universitaris són dones. Aquestes guanyen el 63% del salari dels homes, el desequilibri més gran en el grup de les economies avançades de l’OCDE. La discriminació al mercat laboral és greu. A penes el 2,7% dels 15.000 alts càrrecs estan ocupats per dones i tres dels quatre bancs més grans han alterat les puntuacions en les proves d’accés per afavorir els homes.

Bufen vents de canvi al país. La setmana passada va ser sentenciat a dos anys de presó per assetjament sexual el fiscal Ahn Tae-geun. El cas, denunciat l’any passat, va marcar el desembarcament del #MeToo a Corea del Sud. Ja han sigut condemnats el poeta Ko Un, el director de teatre Lee Yun-taek i el líder religiós Lee Jae-rok. La lupa s’ha posat sobre la política, la indústria de l’entreteniment i altres sectors tradicionalment tèrbols. Cap ho és més que l’esport, assolat per un sisme de conseqüències encara desconegudes des que la campiona olímpica Shim Suk-hee va denunciar els abusos sexuals soferts i d’altres seguissin el seu camí.

Seül ha encarregat a la comissió de drets humans una investigació mastodòntica que inclourà milers d’adults i nens d’una cinquantena d’esports. Cobrirà des de les escoles de primària fins als campions olímpics. Començarà la setmana que ve i podria allargar-se durant més d’un any.

Les gravacions ocultes

Les massives manifestacions de l’any passat contra les gravacions ocultes van revelar que les dones ja no accepten resignades més humiliacions. Els banys o vestidors públics són una amenaça diària per a milions d’aquestes dones. Poden ser filmades per microcàmeres amagades a qualsevol racó i veure’s després en pàgines eròtiques.

El "porno de venjança” que pengen els nòvios ofesos agreuja el quadro. Seül va admetre que el fenomen ‘molka’ (batejat així per un vell programa televisiu de bromes amb càmeres ocultes) és una epidèmia i va reclutar 8.000 funcionaris per escrutar diàriament els més de 20.000 banys públics de la capital. El Govern també va reconèixer el seu escàs interès. Van ser necessaris 15 anys de denúncies perquè tanqués la web Soranet, que comptava llavors amb 80.000 vídeos pornogràfics de càmera oculta i més d’un milió d’abonats. Altres pàgines van omplir ràpidament el buit.

¿El conflicte neix en el feminisme radical que desborda la lluita per la igualtat i copia els excessos del masclisme o en la voluntat masculina de preservar els seus drets històrics? Alguns homes que van rebre amb simpatia el #MeToo pensen que ha trencat els límits raonables.  Per a Katharine Moon, del Departament de Ciència Política del Wellesley College, l’únic radical són els drets dels homes. “«Fins i tot els que es consideren més progressistes temen l’auge de la dona”, assenyala.

Notícies relacionades

"Les velles creences i pràctiques sobre la superioritat de l’home i la natural competitivitat de la societat sud-coreana facilita que els homes se sentin més amenaçats [...] Especialment entre la joventut, que pateix alts nivells d’atur, molts homes se senten castrats i culpen les dones de problemes que van més enllà dels individus o el gènere", conclou.

 

Temes:

Corea del Sud