L'ajuda humanitària a les fronteres: una carta en mans de l'oposició veneçolana

La frontera amb Colòmbia apareix als ulls de la “coalició mundial” antichavista com el primer cap de platja per a l’anhelat enfonsament de Nicolás Maduro. Estimen que tot pot començar i accelerar-se a Cúcuta, la ciutat que està separada de San Antonio i San Cristóbal de l’estat veneçolà de Táchira pel pont Simón Bolívar. Juan Guaidó va anunciar allà el primer centre de provisió de l’ajuda humanitària. Els altres dos punts d’enviament d’aliments i medicines seran el Brasil i una illa caribenya. Però Cúcuta revesteix més importància per a l’oposició veneçolana i els estrategs nord-americans. Pel pont hi ha un constant tràfec humà. El riu Táchira és conegut per la seva porositat per a les activitats il·legals, des del contraban a les activitats de guerrillers de l’ELN i els paramilitars colombians. 

Aquestes ciutats veneçolanes pateixen els efectes esquinçadors de la crisi. De fet, els ajuntaments oberts i les mobilitzacions de l’oposició van un tenir ampli abast dies enrere. La llei d’Amnistia proposada per l’Assemblea Nacional (AN) per desarticular el front castrense, va ser discutida de manera acalorada. La governadora de l’estat, Laidy Gómez, ja s’ha alineat amb Guaidó. Gómez va dir que no té “por” de les advertències llançades des de Caracas i tampoc abandonarà “un poble que està malalt”. Va dir, no obstant, que rebutja “l’intervencionisme”.

Més enllà de les posicions assumides per la governadora i els anuncis fets per Guaidó sobre l’imminent inici de l’ajuda, falta saber com s’ho farà la “coalició mundial” per entrar amb els subministraments. Els rumors són constants a Caracas. “Hi serà la Creu Roja”, diuen uns. “I també Càritas”, asseguren d’altres, tot i que encara no se sàpiga res. Els dubtes creixen.

Canvi de bàndol

No només es necessita una logística per traslladar els aliments i les medicines ¿Es mobilitzaran al seu favor els habitants de la regió? ¿Trobaran recolzament dels uniformats? En l’oposició imaginen un escenari pacífic com el que va precipitar la caiguda del mur de Berlín, el 1989, quan Hongria va obrir primer les portes per a l’èxode d’alemanys orientals a la llavors Alemanya Federal. Suposen que el pont Simón Bolívar pot complir el mateix paper desestabilitzador. Perquè això sigui alguna cosa més que una fantasia política, Guaidó necessita que un sector de les Forces Armades canviï de bàndol, aixequi les barreres i permeti ingressar l’ajuda.

L’assessor de Donald Trump, John Bolton, va redoblar la seva crida als militars veneçolans a “seguir el lideratge del general Yánez”, amb referència a l’oficial de l’aviació que va reconèixer l’autoritat del president “encarregat” ¿I si això no passa No és una dada menor la presència nord-americana a Cúcuta. Dijous passat, el cap del Comando Sud de l’Exèrcit nord-americà, Craig Faller, es va passejar despreocupadament pels seus carrers després de reunir-se amb representants de les Forces Armades colombianes. Faller, es va informar llavors, va estar en aquesta zona sensible per analitzar la qüestió del flux de migrants veneçolans cap al país veí.

Notícies relacionades

Israel negocia amb els EUA envair Rafah amb l’Iran com a moneda de canvi

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Maduro va prendre nota i va enviar a la zona calenta Freddy Bernal, un dels principals referents del chavisme, juntament amb autoritats de la Força Armada Nacional Bolivariana (Fanb) i l’Exèrcit. Allà van estar aquest diumenge a la zona calenta per “supervisar diversos llocs fronterers” i “garantir la defensa de la pàtria”. Els funcionaris es van fer presents després que es propagués la informació sobre un tiroteig en un sector del pont dissabte a la nit. “Pau total”, va dir. “Ara per ara, no hi ha novetats”, va afegir. I aquestes “novetats”, poden tenir una incidència determinant en el curs dels fets.

.