crisi a veneçuela

Creix la pressió contra Maduro, que proposa avançar les legislatives

Davant d'una multitud de seguidors, l'opositor Guaidó rebutja la proposta i anuncia l'arribada d'ajuda humanitària a les fronteres

Després de la deserció d'un general, Maduro aprofita el seu acte de masses per tornar a exigir als militars lleialtat absoluta

zentauroepp46808453 combo  this combination of pictures created on february 02  190203151241

zentauroepp46808453 combo this combination of pictures created on february 02 190203151241 / YURI CORTEZ

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

El conflicte veneçolà ha tingut aquest dissabte el seu capítol de masses als carrers amb dues manifestacions multitudinàries a Caracas de diferent signe. En una, els seguidors del president Nicolás Maduro. En l’altra, els que recolzen l’autoproclamat president interí, Juan Guaidó. Davant de la multitud chavista, Maduro ha proposat a l’oposició avançar les eleccions legislatives, previstes per al 2020, com a camí per arribar a una sortida negociada a la crisi. Una proposta que l’oposició ja va rebutjar al seu dia. Guaidó, a qui els Estats Units i altres països van reconèixer com a president, ha anunciat la formació d’“una coalició mundial” encarregada d’entrar per les fronteres ajuda humanitària. “Ja tenim tres punts d’emmagatzemament. A Cúcuta, Colòmbia, hi haurà el primer centre. N’hi haurà dos més. Un al Brasil i l’altre en una illa del Carib”, ha dit.

Hores abans de vèncer aquest diumenge l’ultimàtum d’alguns països europeus perquè Maduro convoqui eleccions presidencials, entre d’altres Espanya, Washington ha començat a enviar aliments i medicines a aquestes zones limítrofes on l’oposició suposa que es trencarà el front castrense.  “En els pròxims dies, soldats de la pàtria, comença la provisió destinada a la població més vulnerable”, ha dit Guaidó als seus seguidors. La destinació del seu missatge no es va limitar al barri acomodat de Las Mercedes, on es van concentrar els seus partidaris. Anava més enllà i tenia per objectiu les casernes. “Vostès, soldats, capitans, majors, tindran a les mans la decisió” de facilitar l’ingrés en territori veneçolà de l’ajuda.

El carrer i les casernes

Per a l’oposició, aconseguir treure al carrer més gent que l’oficialisme ha sigut una demostració de força. L’aval extern és un altre component d’enorme pes. Però el factor determinant continua sent el militar. Per això, Guaidó ha repetit una vegada i altra la crida als uniformats. “No només estem dient que respectin la Constitució, ordenem que no disparin els manifestants, els estem dient que tenen un paper per exercir en la reconstrucció, com tots els que estem mobilitzats”. El tema militar ha sigut recurrent en el seu discurs. “¿Van veure el vídeo?”, ha preguntat amb referència al missatge que s’ha fet viral a les xarxes del general d’Aviació, Francisco Estéban Yánez Rodríguez, en què qualifica de “dictador” Maduro i manifesta la seva lleialtat a Guaidó. “Dignament em poso a les seves ordres”, diu el militar en el vídeo. “El 90% de les Forces Armades no estan amb el dictador”, contínua Yánez, que afirma a més que companys de la seva institució l’han informat que Maduro té dos avions llestos tots els dies per si ha de sortir del país. 

La imatge del general ha sigut el xafardeig dels manifestants. Molts han degut creure que és l’inici d’una onada de desercions. No obstant, a l’avinguda Bolívar, on s’han donat cita els chavistes, el “president degudament juramentat”, com s’ha definit Maduro a si mateix, ha descartat la possibilitat d’una ruptura del front militar. No obstant, ha tornat a reclamar “lleialtat” absoluta. 

L’oposició suposa que, més enllà de les declaracions de fidelitat, la fissura del partit del Govern serà inevitable amb el pas dels dies. “Busquem estrènyer totes les mans. Benvingut tot funcionari civil o militar”, ha dit en aquest sentit Guaidó sobre la diputada chavista Arkiely Perfecto, que acaba de canviar de files. Guaidó és, a hores d’ara, i més enllà que el ministre d’Exteriors, Jorge Arreaza, l’anomeni “Guiado” –perquè el considera una marioneta dels Estats Units–, una realitat inequívoca de la realitat veneçolana. Té recolzament al carrer, de l’Administració Trump i de 45 països més. Espera encara més adhesions.“Han dit que això és un bloqueig, que pot generar gana ¿Avui no n’hi ha, de gana? ¿No ens falta el gas? El pitjor bloqueig és l’usurpador de Miraflores i del quan ens emanciparem”, ha assenyalat els seus seguidors. “¿Seguirem als carrers?”, ha preguntat Guaidó. La multitud no ha dubtat a cridar que sí. Abans de finalitzar, els ha pres jurament. Tots han promès aconseguir “l’acabament de la usurpació”, i posar en marxa “el Govern de transició i les eleccions lliures”

Els juraments

Maduro, pel seu costat, ha recorregut a la mateixa cerimònia amb els seus i els ha fet repetir com si fossin escolars que han “de defensar la pàtria, la unió civicomilitar i la revolució bolivariana”, i ser custodis dels avantpassats rebels i la figura tutelar d’Hugo Chávez.

Notícies relacionades

Els tambors de guerra han redoblat a l’avinguda Bolívar, encara que s’hi festejaven els 20 anys del chavisme en el poder. La possibilitat d’un desenllaç armat de la crisi ha estat latent en el discurs de Maduro. “Aquells que van cridar a una intervenció han de ser tractats com a enemics de la pàtria. No hem de tenir cinquena columna”.  Per a Maduro, la batalla que arriba a Veneçuela és mundial, perquè es tracta de l’epicentre de la primera revolució socialista del segle XXI i “els oligarques” temen que es propagui. Rússia el recolza. “Li dic a la dreta que reflexioni, fins quan li faran mal al país. Ja n’hi ha prou”.

De moment, Maduro es proposa enfortir “el poder militar” i convertir els milicians voluntaris en soldats actius. “No volem un nou Vietnam. Li demano al poble nord-americà: aturin la bogeria de Trump”. Davant de cada cop econòmic, com la congelació dels actius petroliers, ha promès “un contraatac demolidor”. Però el “president obrer” no sembla tenir gaires opcions.  Ha reconegut els estralls i ha demanat més sacrificis. “Estem segurs que és el camí de redempció de Veneçuela”.