Crisi a Veneçuela

Maduro qualifica d'"immoral" i "criminal" la sanció dels EUA contra la petroliera estatal

El Govern bolivarià va anunciar que impulsarà accions legals en tribunals nord-americans per una mesura que provoca perjudicis milionaris

Juan Guaidó, l'autoproclamat mandatari "encarregat", va fer seva la sanció que va adoptar la Secretaria del Tresor dels EUA abans d'una nova mobilització opositora

afp 1cn6o6

afp 1cn6o6 / YURI CORTEZ (AFP)

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

“No that way”,li va dir Nicolás Maduro a Donald Trump en un anglès rudimentari després d’anunciar l’inicid’“accions polítiques i legals davant de tribunals dels EUA i el món”per la decisió de Washington d’aplicar sancions contra la companyia estatal Petrolis de Veneçuela (PDVSA). Caracas esperava una mesura d’aquesta naturalesa després que la Casa Blanca decidís reconèixer Juan Guaidó com a“encarregat” de la presidència d’aquest país. Quan Steven Mnuchin, el secretari del Tresor nord-americà, va informar que la mesura contra la PDVSA “ajudarà a evitar futures desviacions d’actius de Veneçuela per Maduro”, a l’hostilitzat palau de Miraflores van entendre que la resposta, almenys retòrica, no podia demorar-se.

Maduro va rebre els funcionaris consulars que van retornar dels EUA després de la ruptura de relacions diplomàtiques i va aprofitar la situació per parlar una altra vegada a una societat saturada de discursos que tenen la presència d’un mantra. En aquest cas, el“president obrer”,com li agrada dir-se i que li diguin, va qualificar l’acció presa per l’Administració Trump d’“immoral” i “criminal”. Tindrà una contestació “simètrica i contundent”, va dir.

El bloqueig d’actius arriba als 7.000 milions de dòlars en actius i fins als 11.000 milions en concepte d’exportacions. “Tenen com a objectiu treure’ns riqueses i territori. Volen robar-nos CITGO (Petroleum Corporation)”, va dir sobre l’empresa veneçolana refinadora de petroli i comercialitzadora de gasolina, lubricants i petroquímics als Estats Units. La companyia té la seu a Houston, Texas. “¿Ho permetrem?”, es va preguntar Maduro. Dies abans, un banc anglès es va negar a tornar a Caracas 1.200 milions de dòlars. Les sancions financeres anteriors van arribar, segons el ministre d’Exteriors, Jorge Arreaza, als 23.000 milions de dòlars. “L’imperi pensa que és el moment de sotmetre’ns. No tornarem al segle XX. Lluitarem en aquesta batalla per Veneçuela, Llatinoamèrica i els pobles del món”, va dir Maduro i va demanar a la societat nord-americana “recolzament” i “solidaritat activa”.

El contrapunt de Guaidó

Guaidó, la màxima autoritat de l’Assemblea Nacional (AN), va aprofitar la circumstància per presentar l’anunci de la Secretaria del Tresor dels EUA com una resolució pròpia. “He ordenat el traspàs dels comptes de la República al control d’Estat veneçolà i de les seves autoritats legítimes, per evitar que continuï el saqueig i destinar-les a satisfer els problemes dels veneçolans”. El Congrés, va informar, nomenarà ben aviat les noves juntes directives de la PDVSA i la CITGO per “iniciar la recuperació de la indústria, que avui passa per un moment fosc”.

En poques hores, l’oposició es proposa ratificar la seva fortalesa als carrers.La manifestació de dimecres busca accentuar una pressió interna que es complementa amb la internacional. Dissabte, quan venç l’ultimàtum de la UE a Maduro, l’antichavisme tornarà a l’espai públic. Maduro també rep mostres de recolzament popular, que, va dir, són invisibilitzades a l’exterior. “Tres milions de veneçolans s’han mobilitzat, però aquestes imatges no apareixen en els mitjans del món, que presenten un país virtual”.

Nova crida a la negociació

Maduro; el seu número dos, Diosdado Cabello, i el ministre de Defensa, Vladimir Padrino López, van condemnar el mateix dia la decisió de Guaidó d’autoproclamar-se “encarregat” del Poder Executiu amb la protecció nord-americana i dels seus aliats en l’Organització d’Estats Americans (OEA).

Més enllà d’aquestes demostracions de fermesa, Maduro va tornar a estendre la mà a l’antichavisme.“Estic a punt una vegada més per on sigui iniciar una ronda de converses, diàleg, negociacions amb un sol objectiu: la pau, l’entesa, el reconeixement mutu”, va dir. Guaidó va rebutjar, no obstant, l’envit. L’oposició està convençuda que el seu actual full de ruta la condueix a la victòria. No té un pla b alternatiu. Ha apostat a tot o res forçar la sortida de Maduro i suposa que quan insta novament a conversar és que només vol guanyar temps. En aquest context de creixent perillositat, elsecretari general de les Nacions Unides, el portuguèsAntónio Guterres, va expressar la seva voluntat de contribuir a una solució negociada del conflicte.

Bomba econòmica

Notícies relacionades

El retonr als carrers coincideix amb l’arribada a Colòmbia del general Mark Stammer, comandant del Comando Sud dels Estats Units, per “enfortir” els vincles amb el seu principal aliat sud-americà i, alhora, profundament enfrontat amb Caracas. Cabello va al·ludir a aquesta visita com si ja estigués cavant trinxeres. “Quan al país soni el primer tret, el poble sortirà al carrer, genoll a terra, fusell a l’espatlla i baioneta calada, per dir als invasors que no podran posar un peu a la pàtria”.

Més enllà de les bales, de moment, metafòriques, a Caracas va fer detonar una bomba econòmica, l’expansió de la qual va quedar enfosquida per les sancions nord-americanes.  El Banc Central va devaluar el bolívar sobirà un 36,82%. Amb aquesta depreciació va passar una cosa inesperada. La taxa oficial del dòlar va superar per primera vegada la cotització al mercat negre, ja que està en 3.299,12 bolívars per dòlar. La traducció és un reconeixement inèdit de la dolarització econòmica de la Veneçuela socialista i el fracàs rotund dels seus programes de creixement.