La UE es blinda per a un divorci a les males

La decisió del gener del Parlament britànic d’enterrar l’acord del ‘brexit’, després de dos anys de complicades negociacions entre la Unió Europea i el Regne Unit, i la incertesa generada des d’aleshores a Londres ha obligat els governs europeus a trepitjar l’accelerador dels preparatius davant d’un divorci caòtic. Ningú vol un ‘brexit’ sense acord el pròxim 29 de març però tot apunta, de moment, que les més de quatre dècades de relació acabaran a les males.

La secretaria general de la Comissió Europea ja ha començat una gira per capitals a nivell europeu per coordinar la resposta entre els Vint-i-set. A més, els ambaixadors continuen accelerant els preparatius en una desena d’àrees clau partint del pla de contingència presentat al desembre per Brussel·les i que cobreix 14 sectors crítics, entre els quals, l’aviació o les duanes. L’Executiu ha completat els plans amb mesures en matèria pesquera per compensar econòmicament tots aquells pescadors que no puguin accedir a aigües britàniques en cas d’una sortida sense acord. Aquests són els plans previstos en vuit dels Vint-i-set països.

Alemanya 

Abisme econòmic 

Després del caos originat a Londres per la negativa parlamentària a acceptar l’acord amb Brussel·les, Alemanya es prepara per a un ‘brexit’ dur. Tot i que Angela Merkel ha remarcat que “encara hi ha temps per negociar”, fa setmanes va demanar al seu Govern preparar-se per al pitjor escenari.

Per a això, els seus ministres van crear al desembre un projecte de llei que protegirà els britànics residents a Alemanya i els alemanys residents en el Regne Unit, permetent-los seguir temporalment al país i mantenir la seva cobertura de seguretat social en situacions d’atur, malaltia, pensió, cures de llarga durada i accidents. Els estudiants que estan rebent una ajuda federal també la mantindran.

L’Executiu també ha impulsat una llei per mantenir l’estabilitat del mercat financer. Per a això s’agilitarà la contractació de personal bancari i es facilitarà l’establiment de noves empreses britàniques a Alemanya, permetent que adoptin una nova forma jurídica acceptada sota la legislació alemanya. Així mateix, es contractaran centenars de funcionaris de duanes addicionals.

Davant de la imminent possibilitat d’un ‘brexit’ dur que perjudiqui també les empreses alemanyes el ministre d’Economia, Peter Altmaier, va obrir la porta a prorrogar la data límit més enllà de l’establert, el 29 de març, tot i que una nova negociació sembla pràcticament impossible.

Berlín tem amb raó que la falta d’acord colpegi críticament la seva economia. Alemanya és el cinquè soci comercial més gran del Regne Unit i les seves exportacions a l’illa, de 85.400 milions d’euros el 2017, són una cosa de què Merkel no pot prescindir. El poderós sector automobilístic alemany ja ha advertit dels perills d’un adeu caòtic per a una indústria que té en els britànics el seu millor client.

La Federació de la Indústria Alemanya ha alertat que una sortida desordenada de la UE deixarà les empreses “mirant a l’abisme”. "Algunes empreses ja han anunciat que deixaran de produir a partir de l’abril o que avançaran els treballs de manteniment”, va remarcar el seu president, Dieter Kempf. “D’altres han traslladat personal o han tancat negocis”.

Amb aquesta situació, el creixement econòmic anual se situaria per sota de l’1,5% previst, i cauria fins a un 0,3%. Segons el 'think tank' del brussel·lès Bruegel, davant de la falta d’un pacte i la negativa britànica a complir l’acordat, Alemanya hauria de pagar 4.200 milions d’euros per al període de finançament fins al 2020.

Al desembre els empresaris alemanys van xifrar en un 43% la possibilitat d’un ‘brexit’ sense acord, una situació que no saben si podran afrontar. Tot i que el Govern assegura que Alemanya “està preparada” per fer front a aquesta quimera es veurà només quan totes les cartes estiguin sobre la taula. A diferència de Londres i Brussel·les, Berlín encara no ha obert una pàgina web que informi i assessori les empreses sobre el panorama que s’obrirà amb un adeu no pactat.

França

Mesures per decret

El Govern francès ha activat un pla de contingència organitzat discretament des de fa mesos per protegir ciutadans i empreses davant de la hipòtesi cada vegada més probable d’una sortida abrupta del Regne Unit de la Unió Europea.

A més d’estudiar mesures específiques per protegir el sector pesquer –un dels més amenaçats per un ‘no deal’– el Govern reforçarà amb 600 agents els controls duaners i veterinaris que es restabliran quan Londres abandoni el club comunitari.

“La responsabilitat del Govern és que el nostre país estigui preparat, que els interessos dels nostres ciutadans siguin preservats i defensats”, va dir el primer ministre, Edouard Philippe, durant la presentació del pla. L’Estat destinarà 50 milions d’euros per adaptar els ports i aeroports francesos a la nova situació.

Al terreny legislatiu, s’ha adoptat un projecte de llei que permetrà aprovar per decret les mesures necessàries per fer front a un 'brexit' dur. Es tracta de cinc decrets que veuran la llum a mitjans de febrer.

L’objectiu és comptar amb un marc jurídic per protegir els interessos dels francesos residents a l’altre costat del Canal de la Mànega, donar un estatut als ciutadans britànics que viuen a França i preveure mesures per restablir els controls de passatgers i mercaderies a les fronteres.

El primer dels decrets regularà els drets dels britànics en terra francès. París preveu un període de dotze mesos durant el qual podran viure a França sense permís de residència, sempre que la mesura sigui recíproca per als francesos al Regne Unit. 

El segon es refereix a les estructures duaneres, el tercer als transports per carretera –el Govern autoritzarà les empreses britàniques a operar a França–, el quart permetrà determinades operacions financeres tot i que Londres perdi el seu ‘passaport financer’ i el cinquè regularà el comerç bilateral de material de defensa en absència d’un marc europeu. 

Més de 3.000 empreses franceses estan instal·lades al Regne Unit i unes 30.000 exporten les seves mercaderies a l’altre costat del Canal. El Govern ha obert el web ‘Brexit pràctic’ per anticipar eventuals problemes logístics o comercials. Fa mesos que les grans companyies i el sector financer es preparen però no les Pimes, que són les que més dificultats poden trobar davant d’una possible frenada en la circulació de capitals, serveis i productes.

També la patronal ha editat una guia i ha obert un punt d’informació perquè les empreses s’armin davant d’un divorci brusc entre Londres i Brussel·les.

A la regió Alts de França –fronterera amb el Regne Unit– els serveis de duanes organitzen reunions regulars amb les companyies exportadores. Una altra conseqüència del 'brexit' se sentirà en el trànsit dels ports de Dunkerque o Calais, on diàriament creuen el Canal més de mil camions.

Itàlia

Malmesa economia

El Govern d’Itàlia ha presentat aquesta setmana el seu pla de contingència econòmic, en cas que el Regne Unit decideixi abandonar la UE sense acord. El pla, elaborat pel Ministeri d’Economia i Finances, té com a principal objectiu que les empreses italianes i britàniques puguin continuar treballant amb normalitat en els dos països i estarà en vigor “per un període de transició”.

Durant aquest termini de temps, que Roma no ha precisat, el Govern ha previst que les entitats financeres i les companyies d’assegurances italianes al Regne Unit i les britàniques a Itàlia, així com altres intermediaris dels dos països, puguin continuar operant sota l’actual legislació. Les mateixes regles s’aplicaran, així mateix, segons l’Executiu liderat per la Lliga i el Moviment 5 Estrelles (M5S), per als bancs, evitant així que els efectes del possible divorci “dur” colpegin la ja malmesa economia italiana.

Això servirà, segons el ministre Giovanni Tria, per “proporcionar un cert marc regulatori”, a l’espera d’elaborar noves regles. Tria també ha explicat que el pla s’activarà a través d’un decret llei, una eina jurídica de la legislació local que permet que es prenguin decisions en terminis de temps més ràpids i sense passar per l’escrutini immediat del Parlament. 

En l’actualitat, el saldo de la balança comercial entre Itàlia i el Regne Unit és favorable per a Roma, que ha registrat un superàvit d’uns 12.000 milions d’euros, segons les últimes dades. Les esmentades exportacions equivalen al 5% de les exportacions italianes al món.

A més de preparar-se per esmorteir els efectes adversos que portarà a l’economia italiana el divorci britànic, Roma també s’ha afanyat aquest mes a anunciar que “protegirà” els ciutadans britànics residents a Itàlia. Ho farà permetent-los continuar vivint i treballant al país, segons ha fet saber el Ministeri de Relacions Exteriors italià.

Amb 700.000 emigrats italians a la Gran Bretanya –amb dret a vot a Itàlia–, el Govern de Roma sent que té molt a perdre, en cas d’una sortida abrupta del Regne Unit. 

Més encara, davant de la possibilitat que això es transformi en terreny conflictiu, Roma també ha suggerit als seus ciutadans d’inscriure’s en l’AIRE, el Registre dels Italians Residents a l’estranger. L’esmentada inscripció, malgrat que en teoria és obligatòria per als ciutadans que viuen de manera estable en altres països, en l’actualitat és escassament utilitzada per molts dels que resideixen fora d’Itàlia.

En aquesta línia, el Govern italià també ha aventurat que tots els Ministeris mantenen reunions regulars per trobar solucions i mitigar les conseqüències del 'brexit' en altres àrees delicades, com les duanes, l’accés a ports i aeroports, i la sanitat pública. No obstant, Roma encara no ha anunciat com ho farà. 

Espanya

Iberia i Gibraltar

“Espanya està preparada per al ‘brexit” i ja té “amb els deures fets” encara que l’abandonament del Regne Unit de la UE es produeixi sense acord, ha dit la ministra d’Indústria, Reyes Maroto. 

Els plans per a empreses i ciutadans estan en marxa i el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, preveu comparèixer el 7 de febrer al Congrés per explicar-los en detall. Però hi ha dos aspectes molt delicats que posen pressió en les decisions del Govern i que encara suposen una gran incertesa per a l’economia i la societat espanyola. Es tracta d’Iberia i de Gibraltar.

En el primer cas, succeeix que la companyia de bandera espanyola és propietat de la firma britànica IAG i si el pla de contingència adoptat per la Comissió Europea per al supòsit d’un ‘brexit dur’ caigués amb tot el seu pes sobre Iberia i Vueling, es podria donar el cas que acabessin perdent els seus drets de vol dins de la UE i que no hi pogués haver trajectes dins d’Espanya.

El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, s’ha mostrat optimista sobre una possible solució per a aquest dilema –amb l’argument que accionistes espanyols tenen la major part del capital d’Iberia– però encara no ha explicat amb certesa quin és el resultat de la negociació d’Espanya amb la Comissió Europea en relació amb aquesta qüestió.

El segon punt delicat afecta Gibraltar. El Penyal no forma part de les mesures de contingència llançades per la CE davant de la possibilitat d’un ‘brexit dur’. 

El Govern espanyol ha avançat que les mesures de contingència nacionals relacionades amb Gibraltar tindran dos objectius essencials. En primer lloc “preservar els drets dels nostres ciutadans, inclòs el dret dels nostres treballadors al cobrament de pensions i prestacions de la seguretat social,” segons la planificació acordada pel Consell de Ministres l’11 de gener passat. En segon lloc, “garantir que el cessament de l’aplicació del Dret de la UE no provoqui conductes lesives als interessos de la UE i Espanya, com el trànsit i el contraban, o l’evasió d’impostos o ocultació de beneficis”.

En tot cas, els plans del Govern davant de l’eventualitat d’un ‘brexit dur’ inclouen l’aprovació d’un reial decret la primera setmana del mes de febrer que, entre altres qüestions, preveu incorporar ajuts econòmics per a empreses i organitzacions d’exportadors (‘xec brexit’) per a l’adopció de plans de contingència.

En segon lloc, el Govern ha previst mesures logístiques dirigides a la dotació de mitjans personals i materials en duanes, oficines d’estrangeria i altres departaments per atendre els nous procediments administratius.

En tercer lloc, s’ha posat en marxa una tasca de comunicació als ciutadans la peça central dels quals és una pàgina web al servidor de Presidència del Govern que informa de manera directa sobre el que han de fer els ciutadans i empreses tant si hi ha ‘pla A’ (‘brexit’ amb acord) com si s’imposa un ‘pla B’ (sortida sense acord).

El contingut definitiu del reial decret està a l’espera de conèixer el rumb que, definitivament, adopti el Parlament britànic i el Govern del Regne Unit respecte del seu compromís d’abandonar la UE.

Per als ciutadans, la voluntat del Govern és la de preservar globalment els seus drets, segons la nota emesa pel Consell de Ministres l’11 de gener passat. Per a això s’habilitarà un sistema pel qual els ciutadans britànics a Espanya passen, en cas de ser ciutadans de la UE, a ser residents legals al nostre país, i s’adopten les mesures necessàries per garantir a espanyols i britànics drets, seguretat social, assistència sanitària, reconeixement de títols i qualificacions professionals, entre d’altres.

El dret de sufragi actiu i passiu en eleccions municipals que serà reconegut mitjançant un Acord Bilateral específic segons el previst a l’article 13 de la Constitució espanyola.

Irlanda

El més afectat

La República d’Irlanda serà segurament el país de la UE més afectat pel ‘brexit’ i molt més encara si la ruptura es produeix sense acord. La seva frontera amb Irlanda del Nord, a més de Gibraltar, serà l’única terrestre de la UE amb el Regne Unit i aquest ha sigut fins ara el problema irresoluble en les negociacions, perquè els britànics se’n vagin de manera pactada.

El Govern irlandès va intensificar des del desembre els preparatius per a l’eventualitat d’un ‘brexit’ sense acord i dijous passat va presentar un gran paquet legislatiu de més de cent pàgines, titulat “Llei de Provisions (Retirada del Regne Unit de la Unió Europea 29 març del 2019)”. La normativa consta de 17 apartats i inclou assumptes referents a  nou Ministeris. L’objectiu és protegir els ciutadans irlandesos, mantenint en molts casos els actuals acords en vigor. És el cas, per exemple, referent a la justícia. La nova legislació assegura el manteniment de les normes ja existents en matèria d’extradició entre els dos països.

De moment, Dublín remarca que no té plans de contingència per a la instal·lació d’una frontera formal entre el nord i el sud de l’illa, una cosa que cap de les parts desitja.  Però el Govern adverteix que unes 70.000 petites i mitjanes empreses irlandeses que comercien amb el Regne Unit poden patir significativament l’impacte d’un 'brexit' sense acord. A manera preventiva, s’ha començat la contractació de 400 nous empleats de duana, que seran als seus llocs a finals del mes de març.   

Productes agrícoles, pesca, aviació i transport per carretera podrien ser alguns dels sectors més vulnerables. Durant el 2017, 84.000 negocis irlandesos van comerciar amb el Regne Unit i entorn de la meitat, uns 45.000, ho fan regularment. Actualment només 17.000 empreses a Irlanda comercien amb tercers països. Això requereix 1,6 milions de declaracions d’importació i exportació. Les autoritats calculen que quan el Regne Unit sigui classificat com un tercer país, Irlanda haurà de tramitar uns 20 milions d’aquestes declaracions, una cosa que sembla com una missió impossible.

La sanitat és una altra gran preocupació. Entre el 60% i el 70% de les medicines que consumeixen els irlandesos transiten o procedeixen del Regne Unit. El Govern ha posat en una “llista de vigilància” determinades medicines, més susceptibles d’escassejar. El primer ministre, Leo Vararadkar, ha desaconsellat, no obstant, als ciutadans emmagatzemar fàrmacs extra pel seu compte, per no bloquejar precisament el subministrament, o contribuir a l’augment dels preus. “Estarem preparats”, va declarar Varadkar en el Dáil Éireann (el Parlament irlandès). “Però no diré que tot sortirà bé. Està clar que hi haurà interrupcions i un impacte negatiu, però ens prepararem en la mesura en què puguem”.  

Bèlgica

El quart soci comercial

El Govern en funcions va aprovar fa uns dies un primer avantprojecte de llei que contempla un pressupost de 21 milions d’euros per finançar les mesures suplementàries en cas que el 29 de març es produeixi un ‘brexit’ sense acord. Els plans de Bèlgica inclouen la contractació de 245 inspectors de duanes addicionals, que se sumarien als 145 més ja previstos. A més, 21 funcionaris reforçaran les inspeccions del Ministeri d’Economia i 40 més els controls a les fronteres interiors.

El Regne Unit és, després d’Alemanya, França i Holanda, el quart soci comercial de Bèlgica. Les empreses belgues exporten al mercat britànic productes del sector automobilístic, químic i alimentari així com màquines i altres aparells. I el Regne Unit és la principal destinació de teixits especials i catifes fabricats en territori belga. Per això, un ‘brexit’ sense acord es deixarà sentir amb certa duresa. Segons les estimacions del Ministeri d’Economia, costarà a les empreses belgues i britàniques 2.200 milions addicionals cada any en drets de duana i podria derivar en una forta pèrdua de llocs de treball, fins a 28.000 només a Flandes, segons un estudi de la Universitat Catòlica de Lovaina.

El Govern va posar en marxa al setembre una eina a internet per ajudar les empreses però només una de cada cinc estan preparades per respondre a les noves formalitats duaneres que exigirà la sortida del Regne Unit. Dit d’una altra manera, de les 25.000 empreses que mantenen relacions comercials amb el Regne Unit només 5.000 estan preparades.

Holanda

Més funcionaris de duanes

Holanda acull el port més important d’Europa, el de Rotterdam, i un ‘brexit’ sense acord obligarà a augmentar el nombre d’inspectors de duanes. La intenció del Govern és contractar 900 funcionaris addicionals, 300 almenys per al 29 de març, i la resta abans que finalitzi l’any, cosa que significaràaugmentar un 18% el nombre d’empleats en aquest sector per controlar els ferris que transiten entre els ports britànics i holandesos així com els barcos de càrrega. Per exemple, només l’agència holandesa de seguretat alimentària necessitarà 143 inspectors addicionals per als controls veterinaris addicionals que seran necessaris.

A més, les autoritats holandeses ja han pres mesures per garantir que en cas de no acord els ciutadans britànics (i les seves famílies) que residien en territori holandès abans del 29 de març continuaran tenint dret a viure, treballar i estudiar durant almenys 15 mesos més. Aquest període transitori també s’aplicarà als familiars dels ciutadans britànics que no tinguin la ciutadania europea. Els 45.000 britànics que resideixen a Holanda hauran de sol·licitar un permís de residència permanent si volen continuar al país més enllà del període transitori.

Luxemburg

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Permisos de residència

Igual com el Govern holandès, les autoritats de Luxemburg també han començat a preparar la legislació necessària per garantir els drets dels britànics que resideixen al Regne Unit i els luxemburguesos en territori britànics, 6.000 i uns 2.000 respectivament. Si hi ha un divorci caòtic, els britànics que resideixen al Gran Ducat podran sol·licitar un permís de residència permanent per a un any, fins al 29 de març del 2020. Més enllà d’aquesta data no podran sol·licitar-lo.