POLÍTICA MIGRATÒRIA

Alemanya expulsa d'Europa més refugiats que mai

Durant el 2018 les autoritats van traslladar 8.658 sol·licitants d'asil als primers països europeus on s'havien registrat, una xifra rècord

zentauroepp46645964 file  in this sept  8  2015 file photo a woman and a child  190121143152

zentauroepp46645964 file in this sept 8 2015 file photo a woman and a child 190121143152 / Andreas Gebert

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Quan l’estiu passat el ministre de l’Interior, Horst Seehofer,  va amenaçar amb un tancament unilateral de les fronteres alemanyes si no s’aprovava el seu "pla mestre" contra la immigració molts van pensar que seria el prematur final del Govern d’Angela Merkel. No obstant, en un desesperat gest de pragmatisme, la cancellera va passar per l’adreçador i va acabar adoptant la restricció migratòria impulsada pel seu enemic íntim.

Mig any després, aquell gest s’ha transformat en una realitat: Alemanya expulsa a la resta d’Europa més refugiats que mai. Segons dades del Ministeri de l’Interior, de gener a novembre del 2018 el que al seu dia va ser el país de la willkommenskultur (cultura de benvinguda) va expulsar fins a 8.658 sol·licitants d’asil, una xifra rècord. En tot el 2017 hi va haver un total de 7.102 trasllats.

Després de l’amenaça de Seehofer l’Executiu alemany va aprovar 63 mesures de restricció, unes de les quals exigeix el compliment de la Convenció de Dublín, una normativa europea que estableix que el primer país de la Unió Europea (UE) on es registra un refugiat és el responsable de tramitar la seva sol·licitud d’asil. Així, amb la llei a la mà, l’Agència Federal per a la Migració i els Refugiats va sol·licitar el 2018 expulsar 51.558 persones a altres estats de l’ens comunitari, unes peticions que es van acceptar en 35.375 casos.

Sistema fallit

Recolzat a l’estiu per un 61% dels alemanys, aquesta retallada de la solidaritat ha disparat el nombre de devolucions intraeuropees. Si el 2017 les devolucions van suposar un 15,1% del total, l’any passat van arribar al 24,5%. Països com ara Hongria i Bulgària han rebutjat gairebé la totalitat de peticions alemanyes, cosa que deixaItàlia com a principal país afectat per un mecanisme molt poc equilibrat. Malgrat que gairebé la meitat dels 7.205 refugiats arribats a Alemanya d’altres estats de la UE es van registrar al seu territori, Grècia també ha girat l’esquena al seu retorn, i va acceptar tan sols cinc casos.

Notícies relacionades

Tot i que amb aquest mecanisme es tractavad’evitar duplicitats, el sistema de Dublín és acusat de no ser equitatiu. Com exemplifica el cas italià, que ha absorbit fins a un terç de les expulsions alemanyes, aquesta normativa fa que els països fronterers tinguin una responsabilitat desproporcionada davant de la crisi. Així, a banda que la seva ubicació geogràfica els converteix en principals receptors dels fluxos migratoris de l’Àfrica i el Pròxim Orient, les directrius europees no agiliten aquesta gestió ni la reparteixen entre estats membre.

Les xifres evidencien el gir restrictiu del Govern de Merkel. Alemanya va ser el país que més refugiats va acollir, però això també va catapultar la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) i va acabar forçant el partit de la cancellera a endurir les fronteres. El 8 de gener el govern va deportar 36 persones a l’Afganistan, país que considera segur malgrat la guerra oberta entre el règim Talibà i Estat Islàmic. El nou rècord en trasllat de refugiats a altres països de la UE confirma el gir d’un executiu que, com ha denunciat la diputada de l’esquerra Ulla Jelpke, continua aplicant un sistema "injust" i "inhumà".