Com els republicans estan "matant de gana la bèstia"

El tancament parcial del Govern dels Estats Unitsés des de la setmana passada el més llarg en la història del país. Aquest dilluns arribarà als 30 dies sense cap aparença de solució. El president Donald Trump, el mateix que va dir estar “orgullós de tancar el Govern per la seguretat a la frontera”, està disposat a mantenir les seves persianes tancades “durant mesos o anys” fins que els demòcrates acceptin les seves condicions per reobrir-lo. Una actitud que demostra una notable indiferència cap al greu trastorn que està suposant per a centenars de milers de nord-americans, la mateixa que han exhibit molts dels seus correligionaris en el Congrés. En realitat, no és estrany perquè el tancament culmina dècades d’hostilitat conservadora cap al Govern.

Durant els últims 40 anys els republicans han cultivat un abrasiu credo antigovernamental, un culte gairebé religiós per denigrar les institucions i serveis públics, descrits com a ineficients i sobredimensionats, un obstacle permanent a l’enginy creatiu de la iniciativa privada i un pou sense fons de diners públic malgastat en reflotar a aquesta legió de nord-americans suposadament incapaços de valer-se per si mateixos pel mateix error del seu caràcter. “En la crisi actual, el Govern no és la solució als nostres problemes, el Govern és el problema”, va dir Ronald Reagan durant la seva presa de possessió el 1981, el moment que va servir per inaugurar l’era del Govern petit als EUA. 

Va ser també la seva Administració la que va encunyar aquella expressió de “matar de gana la bèstia”.Una estratègia política que consistia a abaixar els impostos per reduir la recaptació de l’Estat, esguerrar la seva capacitat per operar i poder així justificar la retallada dels programes socials. Des de la Sanitat pública a la vivenda subvencionada o les pensions. Aquest objectiu s’ha perseguit amb afany al llarg de les dècades en un intent de desmuntar l’Estat de Benestar, privatitzant els seus serveis i derogant les proteccions socials aixecades durant el New Deal de Roosevelt i la Gran Societat de Johnson, programes que van establir les bases per a l’època més pròspera de la història nord-americana. 

El gran triomf de les polítiques neoliberals va arribar el 1996, quan el demòcrata Bill Clinton va assumir els seus postulats declarant que “l’era del Govern gran s’ha acabat”. Aquell gir a la dreta va arribar només uns dies després que acabés el que havia sigut fins ara el tancament més llarg del Govern, 21 dies de passadissos buits per cortesia de Newt Gingrich, que era llavors líder de la majoria republicana en el Congrés, que va paralitzar l’Administració pel rebuig inicial de Clinton de retallar els programes socials. 

Aquesta mateixa ideologia continua manant en l’Administració Trump. “El Govern no pot crear prosperitat, només pot limitar-la o destruir-la”, deia la plataforma electoral presentada pels republicans el 2016. Per això el tancament actual, provocat per l’obstinació del president a obtenir fons per aixecar el Mur a la frontera de Mèxic, està servint també per curullar la vella aspiració conservadora. Alts càrrecs com el nou cap de gabinet, Mick Mulvaney, el director interí de Pressupostos, Russell Vought, el vicepresident, Mike Pence, o els diputats del Freedom Caucus que van arribar al Congrés impulsats pel ‘Tea Party’ han fet carrera atacant el sector públic. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

“El tancament és un mitjà per aconseguir un final que porten molt temps buscant: limitar la mida i l’abast del Govern”, deia a 'The Washington Post’ l’exassessor republicà, Kurt Bardella. Segons una anàlisi del mateix diari, en els primers 18 mesos del seu mandat, Trump va reduir en 17.000 persones la plantilla de funcionaris, la primera vegada que queia en dues dècades. També ha congelat la contractació en la majoria d’agències governamentals, la pujada dels salaris al nivell de la inflació i ha provat de debilitar els sindicats de funcionaris.

Paral·lelament, des dels fòrums d’opinió de la dreta es comença a dir que el tancament actual, que ha deixat a casa als funcionaris "no essencials", posa de manifest que sobra gent al sector públic. “El tancament temporal de parts del Govern federal és un bon argument per altancament permanent de parts del Govern federal”, va escriure ‘The National Review’.