Torra exposa a cinc congressistes dels EUA els greuges de l'independentisme

El segon viatge de Quim Torra als Estats Units no passarà a la història com un èxit comercial, però sí que ha servit per constatar que el Govern no llança la tovallola en la recerca d’aliats forans, malgrat els escassos resultats aconseguits fins ara. Tres dies després d’aterrar a Califòrnia, el president català es va desplaçar fins a Washington, on va ser rebut per cinc congressistes nord-americans, tres demòcrates i dos republicans, que li van obrir els despatxos per escoltar la seva versió del que està passant a Catalunya. “Ens hem sentit molt acompanyats, amb un gran interès per saber el que està passant a Catalunya,” va dir Torra més tard. “Se’ns escolta i, en aquest sentit, estem molt contents”.

No n’hi ha per a menys. El delfí de Carles Puigdemont va ser rebut per més congressistes dels que van rebre el seu predecessor el 2017, una mostra que el Govern ha reactivat plenament la seva diplomàcia de caràcter més polític després de l’aixecament del’article 155 i la reobertura de les delegacions a l’exterior. “He explicat als congressistes la gravetat de la situació a què ens enfrontem”, va dir el president després de les primeres reunions. “Que d’aquí tres setmanes comencen uns judicis polítics, que tenim gent a l’exili, que hi ha centenars de catalans represaliats o que Espanya no respecta el nostre dret a l’autodeterminació”. Un mantra que no canviarà malgrat les advertències de la diplomàcia espanyola. Torra va remarcar que intensificarà els seus viatges a l’exterior quan comenci el judici al Tribunal Suprem contra els líders del procés.

Les reunions al Capitoli, a les quals va acudir acompanyat per Victòria Alsina, la nova delegada del Govern als EUA, es van succeir durant tota la jornada. Torra va ser rebut pel veterà congressista demòcrata John Lewis, una de les grans icones vives de la lluita pelsdrets civils dels negres als Estats Units, col·laborador al seu dia de Martin Luther King i un dels organitzadors de la històrica marxa a Washington del 1963. També va conversar amb el representant per Califòrnia, John Garamendi, empresari, ranxer i net d’un immigrant basc, així com amb el seu col·lega d’Illinois, Brad Schneider, també demòcrata, jueu i molt pròxim a les posicions de la dreta israeliana després de molts anys d’afiliació al’AIPAC, el gran ‘lobby’ proisraelià a Washington. 

També li van fer un forat dos republicans. Potser el més valuós per als interessos sobiranistes és Paul Cook, que va ser fins al mes passat membre del Subcomitè per a Europa de la Cambra de Representants, un dels òrgans en què es discuteix la política exterior nord-americana. L’altre és un vell conegut de l’independentisme, el cubà i furibund anticastrista Mario Díaz-Balart, amb qui ja es va reunir Puigdemont el 2017. Torra no va voler compartir les respostes que va obtenir dels congressistes, esgrimint que eren “confidencials”, però sí que va dir que els va demanar “complicitat i recolzament a una mediació internacional per a Catalunya”. 

Aquests contactes incomoden la diplomàcia espanyola, per més que faci anys que es produeixen i que no hagin aconseguit desplaçar ni un centímetre el recolzament dels EUA a Espanya pel que fa al conflicte català. “L’ambaixada segueix de prop les seves activitats”, va dir una font diplomàtica, referint-se a Torra. “En la seva qualitat de representant d’una comunitat autònoma, prestarà especial atenció que aquestes activitats s’emmarquin en les seves competències constitucionals i legalment establertes”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Torra no va semblar particularment preocupat sobre això. Quan un periodista li va preguntat si creia haver-se extralimitat, va respondre que no ho sabia, però que pensa continuar explicant pel món la seva versió del que passa a Catalunya. Va respondre una cosa semblant després de preguntar-li si val la pena el cost que ha suposat per al’erari públic traslladar durant cinc dies una comitiva d’una dotzena de persones pels EUA. “Jo crec que sí, és imprescindible en aquests moments”, va contestar Torra. 

Amb la seva visita a Washington, el president tanca un viatge que va començar a San Francisco, el va portar a Idaho per reunir-se amb l’alcalde de Boise i ha acabat a la capital nord-americana. Un viatge amb un vessant polític i un altre de comercial, tot i que segons va declarar Torra a la premsa no es va tancar cap acord durant la seva visita a diverses empreses de Silicon Valley.