Maduro apuja el salari mínim un 300% per atenuar els efectes de la hiperinflació

Tot puja a Veneçuela al compàs de la inflació i Nicolás Maduro, en la primera mesura del seu segon i qüestionat segon mandat, ha decidit incrementar el salari mínim ni més ni menys que un 300%. Amb la màquina d’imprimir bitllets a la mà, va ordenar que la paga passi dels 4.500 a 18.000 bolívars sobirans a partir d’aquest dimecres, cosa que representa uns sis dòlars segons el mercat negre que regula l’economia quotidiana i devora el temps i les il·lusions de la societat. Els augments sempre corren darrere dels preus. L’Assemblea Nacional (AN, a mans opositores) va considerar que la inflació del desembre passat va ser del 141,75% al desembre, i el 2018 va tancar amb un totald’1.689.488,2%.  El número no té precedents, però tot podria ser pitjor si es compleixen les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI). Els tècnics de l’organisme financer auguren una hiperinflació del 10.000.000%, xifra que les autoritats econòmiques consideren desproporcionada o maliciosa, tot i que no ofereixen números per contrarestar-la.

23 INCREMENTS EN SIS ANYS

Els augments salarials de Maduro s’assemblen al gos que es mossega la cua. En la seva primera presidència va repetir aquesta mesura 23 vegades. Només en l’últim semestre del 2018, quan es va posar en marxa el Pla de Recuperació, Creixement i Prosperitat Econòmica, amb la corresponent nova denominació monetària, el salari mínim va augmentar un 900%. No obstant, la relació amb el dòlar il·legal que regula les transaccions diàries no s’ha modificat a favor dels sectors populars.

Maduro va fer el seu anunci davant del’Assemblea Nacional Constituent, que en els fets funciona com un contrapoder del Congrés, declarat en desacatament pel Tribunal Suprem de Justícia. “He decidit fer un factor de correcció i el nou valor del petro serà de 36.000 bolívars sobirans”, va dir sobre la criptomoneda que promou l’Estat de manera oficial i que té el suport dels 5.342 milions de barrils del camp 1 del Bloc Ayacucho de la Faja de l’Orinoco. El madurisme la va llançar per substituir gradualment el dòlar com a moneda de reserva i, alhora, evadir el setge de les dures sancions financeres de l’Administració Trump.

Durant la seva compareixença, Maduro va advertir al seu torn que prendrà mesures dràstiques per afrontar la ineficiència i la corrupció en l’òrbita pública. “Generaré una sacsejada completa en totes les empreses de l’Estat, una sacsejada organitzativa, política, i una sacsejada econòmica, perquè les empreses de l’Estat han de ser productives, al servei del país i no de màfies que roben les riqueses”. Per fer-ho, va reclamar el recolzament dels empresaris locals i estrangers, als quals va considerar vitals per començar a deixar enrere una crisi econòmica que s’ha tornat crònica. L’economia va caure un 53% durant el primer període, segons l’AN.

EL PETROLI COM A SALVACIÓ

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Contra el que pensa l’oposició, i fins i tot sectors dissidents del chavisme, Maduro veu llum al final del túnel de la precarietat. “Jo governaré aquest país sis anys més [...] aprofitem aquests sis anys per fer d’aquesta economia una economia pròspera... Aquest país pot tirar endavant amb un barril a 40 dòlars si augmentem la producció, això és el que hem de fer”. Com a part d’aquest horitzó que imagina de prosperitat, i per frenar el deteriorament de les ciutats, Maduro va anunciar la creació del programa Veneçuela Bella, que es proposa “posar guapos” els 50 centres urbans més importants.

El president sol malparlar de la dependència que té Veneçuela dels hidrocarburs, la seva principal font d’exportació. Però, com ha estat passant, els diners només venen del cru. I perquè arribin més dòlars, entre altres coses, per pagar gairebé 9.000 milions de dòlars en concepte d’interessos del deute extern, Maduro va dir que aspira a elevar el bombatge de l’estatal PDVSA més d’un 300% abans del final del 2025. Aquell any hauria de finalitzar la seva gestió, impugnada pels EUA, la UE i els països llatinoamericans que, de la mà del Brasil, han virat cap a la dreta. “Personalment assumeixo la conducció de la indústria petroliera, per portar-la endavant”. Maduro va prometre al seu torn combatre les màfies enquistades a PDVSA. “Tots aquests nusos els desfaré per alliberar el procés d’expansió productiu petrolier, aquests nusos i d’altres”. Per presumptes fets de corrupció la fiscalia ha obert investigacions contra més de 100 ex alts càrrecs de l’estatal, inclosos els seus últims dos expresidents, Eulogio del Pino i Rafael Ramírez, que en l’actualitat és un dels principals impugnadors del madurisme. L’èxit del seu programa depèn, en part, de la inversió estrangera. “Tots els camps [d’explotació] estan oberts a capital mixt”, va dir Maduro. Els seus seguidors el van aplaudir. Fora de l’Assemblea Constituent, l’entusiasme va ser molt escàs.