Els EUA estrenen Congrés en plena paràlisi pel tancament del Govern

Vuit anys després que el Tea Party consumés la seva revolta populista situant desenes dels seus aliats conservadors a Washington, el pèndol polític als Estats Units torna a bascular cap a l’esquerra. El nou Congrés sortit de les legislatives de novembre prendrà possessió dijous amb una sòlida majoria demòcrata a la Cambra de Representants i l’impuls d’una nova generació de legisladors progressistes que aspiren a reconfigurar la identitat del partit per allunyar-lo dels grans interessos i acostar-lo a la gent. Els republicans mantenen el control del Senat, però ja sense el rodet del que han disfrutat en els dos últims anys, la qual cosa augura temps de bloqueig legislatiu i renovat esbronc polític en la segona meitat del mandat de Donald Trump. 

Els nous legisladors prendran possessió enmig d’un tancament del Govern sense aparences de solució que ha paralitzat parcialment la vida institucional de la capital. Nou de les 15 agències federals s’han vist afectades per la falta d’acord polític per estendre el pressupost governamental. Gairebé 400.000 funcionaris fa dues setmanes que són a casa sense cobrar, mentre que una xifra similar continua treballant sense la més mínima certesa de quan arribaran les seves nòmines. Al centre de la disputa hi ha el rebuig dels demòcrates a aprovar un finançament que inclogui els 5.700 milions de dòlars que Trump exigeix per construir el mur a la frontera amb Mèxic. A mesura que passen els dies, el president ha passat d’arrogar-se “amb orgull” el tancament del Govern a culpar els demòcrates de la barrabassada.

Incertesa econòmica

Al costat de la paràlisi institucional, l’any començarà amb una creixent incertesa respecte a l’economia, atiada per la guerra comercial i reflectida en el pobre acompliment de les borses, que han acomiadat el 2018 com el pitjor any des de la Gran Recessió. Gairebé 7.000 bilions de dòlars s’han evaporat dels mercats. Trump també arrencarà sense secretari de Defensa, després que el general James Mattis posés terra pel mig en protesta per l’anunciada retirada de Síria i el menyspreu de la Casa Blanca cap als aliats tradicionals dels EUA. Aquesta retirada s’ha interpretat a Washington com una claudicació davant de Rússia i l’Iran, alhora que una traïció als aliats kurds del Pentàgon, una mostra més del replegament nord-americà de l’esfera internacional. En ple avenç de l’autoritarisme, l’Administració ha renunciat a defensar l’ordre liberal que van construir els seus predecessors. 

En el pla intern s’entreveuen pocs àmbits per a l’acord entre republicans i demòcrates al Congrés, una vegada tancada la reforma del sistema penal de justícia (la més ambiciosa en dues dècades) per reduir les penes per delictes no violents. El pla llargament ajornat per modernitzar les infraestructures és un dels pocs interessos compartits, així com la intenció d’abaratir els preus dels medicaments. Però els pactes es complicaran pels càlculs electoralistes davant de la proximitat de les pròximes presidencials. La baixada de bandera al nou Congrés és també l’inici oficiós de la campanya del 2020, en la qual Trump es juga la reelecció.

Setge judicial a Trump

Notícies relacionades

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

El Senat nord-americà obre la porta a la prohibició de TikTok

El president està cada dia més assetjat per la investigació de la trama russa, que ha ficat a la presó figures prominents del seu cercle de confiança. I aquests problemes estan cridats a augmentar, ja que els demòcrates pretenen aprofitar la seva nova majoria a la cambra baixa per impulsar noves comissions d’investigació. Volen escrutar els seus possibles conflictes d’interès, obligar-lo a fer públiques les seves declaracions d’impostos, investigar les finances de la seva família o protegir les indagacions relacionades amb Rússia del fiscal especial Robert Mueller. Tècnicament també podrien iniciar un procés d’‘impeachment’ per apartar-lo del poder, però de moment no hi ha consens entre els demòcrates. D’una banda, saben que no té perspectives de prosperar a causa del control republicà del Senat. Per una altra, temen que l’electorat els castigui per prioritzar la seva animadversió cap al president sobre l’interès general. 

El nou Congrés serà el més divers ètnicament de la història i comptarà amb més dones que mai. Hi ha 110 debutants, la majoria demòcrates. 42 d’ells són dones. 22 van treballar per a la CIA o les agències de seguretat. I 23 més són activistes d’esquerra, propers als postulats de Bernie Sanders i entrenats als districtes més desfavorits del país. Aquest últim grup és el que més interès ha despertat. Noms com la joveníssima Alexandria Ocasio-Cortez, la palestina Rashida Tlaib, la refugiada somalí Ilhan Omar, l’afroamericana Ayanna Pressley o l’aborigen Debra Haaland. Són les noves estrelles del Congrés, una nova generació que pretén desplaçar a l’esquerra el Partit Demòcrata. No serà fàcil. Els seus capitans al Capitoli s’acosten als 80 anys de mitjana i pertanyen a la vella guàrdia, sensible als interessos corporatius i a la política de sempre.