EN CLAU EUROPEA

Un semestre que marcarà el futur de la UE

La reflexió sobre la nova Europa està encallada per les divergències Nord-Sud i Est-Oest

Les eleccions europees auguren una pujada dels euroescèptics i una caiguda de populars i socialdemòcrates

brexit

brexit / PHILIPPE LOPEZ (AFP)

4
Es llegeix en minuts
Eliseo Oliveras

La Unió Europea (UE) afronta aquest semestre tres cites clau que marcaran el seu futur: la sortida del Regne Unit el 29 de març a mitjanit, la cimera de Sibiu el 9 de maig per definir la nova Europa a Vint-i-set i les eleccions al Parlament Europeu del 23 al 26 de maig, que determinaran les noves majories que condicionaran el nomenament del president de la Comissió Europea, la futura legislació i la distribució del pressupost comunitari.

A tres mesos del brexit, la incertesa continua sent total. La premier britànica, Theresa May, encara confia que el Parlament ratifiqui a mitjans de gener el tractat pactat amb els Vint-i-setpremier per la por del caos d’una sortida abrupta i d’una possible victòria del laborista Jeremy Corbyn en unes eleccions anticipades. Però té un centenar de diputats conservadors en contra, el rebuig dels seus socis Unionistes de l’Ulster (DUP) i una falta de suport des de les files de l’oposició. Els plans de contingència de la Comissió Europea, Londres i els Vint-i-set poden esmorteir l’impacte d’una sortida abrupta, però no podran eliminar les greus pertorbacions que generarà. I un brexit sense acord farà malbé les relacions futures amb la UE.

Per a Espanya, el Regne Unit és el cinquè mercat exterior més important i absorbeix el 7% de les exportacions espanyoles. Però l’impacte més greu d’un brexit abrupte a Espanya serà en l’aviació, ja que els plans de contingència de la Comissió Europea privaran Iberia i Vueling de les seves rutes a altres països de la UE des d’Espanya, ja que seran companyies extracomunitàries al pertànyer al grup britànic IAG. El Govern espanyol ha anunciat que presentarà al gener mesures per evitar que això passi sense donar-ne detalls.

Un temor estès 

La preocupació pel creixent risc d’un brexit sense acord s’ha estès a l’altre costat de l’Atlàntic. El Consell de Vigilància de l’Estabilitat Financera (FSOC) dels EUA va incloure el 19 de desembre el brexit com un potencial risc sistèmic per a l’economia, perquè podria pertorbar els contractes i fluxos financers internacionals i deteriorar la confiança econòmica.

El procés de reflexió sobre el futur de la UE, que ha de culminar en la cimera de Sibiu (Romania), està encallat per les divergències entre el Nord i el Sud sobre les prioritats i les polítiques econòmiques i entre l’Oest i l’Est sobre el grau d’integració europea i els poders nacionals en mans dels estats. Més enllà de les declaracions oficials, els ciutadans han percebut pocs canvis a la pràctica, tret de la mà dura amb les organitzacions humanitàries que intenten salvar els immigrants al Mediterrani.

El projecte del marc pressupostari europeu 2021-2027, en discussió entre els Vint-i-siet, implica fortes retallades en els fons agraris, regionals i socials, però Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia reclamen una reducció encara més gran de la despesa després de la sortida britànica de la UE. El compromís que va arrencar el president francès, Emmanuel Macron, en la cimera del 13 i 14 de desembre sobre un eventual pressupost per a l’eurozona és testimonial i no servirà, com es pretenia, per impulsar l’economia, ni esmorteir l’impacte social de les reformes. Fins i tot els plans d’una defensa autònoma europea xoquen amb la realitat que Alemanya necessita contractar ciutadans d’altres països de la UE per completar el seu Exèrcit.

Creixement econòmic debilitat

El debat sobre el futur de la UE es produeix a més en un entorn de creixement econòmic cada vegada més feble. El creixement del 2,4% registrat a l’eurozona el 2017, es reduirà aquest any a l’1,9%, baixarà a l’1,7% el 2019 i 2020 i tornarà a baixar a l’1,5% el 2021, segons el Banc Central Europeu (BCE). Això limitarà la capacitat de creació d’ocupació i contribuirà que continuï augmentat la desigualtat, la precarietat i el malestar social.

Notícies relacionades

Aquests factors tindran un impacte significatiu en les eleccions europees de maig, on la baixa participació (42,6% el 2014) dona un pes més gran al vot del descontentament. A França, per exemple, els últims sondejos donen a l’ultradretà Reagrupament Nacional el 20,7% dels vots, per sobre del 19,7% del Moviment de Macron. La Lliga aconseguiria el 32,5% a Itàlia i Alternativa per a Alemanya (AfD) obtindria el 14,5%.

Les projeccions de repartiment d’escons presenten un Parlament Europeu més fragmentat, amb una forta caiguda de populars i socialistes, que es quedarien amb el 25% i el 19% dels escons respectivament, i un ascens de les diferents forces euroescèptiques, que sumarien més del 28% dels escons. Els liberals tindrien el 14% dels escons, mentre que l’esquerra comptaria amb el 8% i els Verdes amb el 6%. Si es confirma aquest resultat, el nomenament del president de la Comissió Europea requerirà com a mínim un pacte entre populars, socialistes i un tercer grup parlamentari. 

Temes:

Unió Europea