Jove, europeu i solidari

A l’Erasmus li ha sortit competència. Els joves que desitgin culminar la seva formació amb una experiència única ja disposen d’una alternativa a l’emblemàtic programa europeu d’educació, una proposta allunyada de l’ortodòxia acadèmica però que pot acabar sent tant o més fecunda pel que fa al valuós botí que aconsegueixen al final de l’experiència. Es tracta del Servei Europeu de Voluntariat, un programa impulsat per la Unió Europea (UE) que permet a nois i noies d’entre 18 i 30 anys conèixer una nova realitat cultural i social, mentre contribueixen a apuntalar un projecte solidari en alguna de les seves innombrables facetes. 

Les estades, el cost de les quals assumeix la UE, es van crear fa dos anys, i, en aquest període, ja han comptat amb la participació de més de 7.000 joves. La Comissió Europea ha presentat a Barcelona la campanya Soc solidari, una més de les iniciatives impulsades per divulgar la proposta i poder assolir l’horitzó dels 100.000 col·laboradors el 2020. Entre ells, Sarah, Daniel i Márton, ambaixadors d’excepció que han repassat amb aquest diari les respectives experiències en projectes de voluntariat a Catalunya.

Protectora de la fauna

Sarah Sheldon va canviar el seu Birmingham natal per Girona amb la idea d’integrar-se al projecte de la Fundació Mona. Aquesta entitat s’ocupa de cuidar aquells primats que han sigut utilitzats per a l’entreteniment o com a mascotes de particulars. Són simis que tota la vida han estat en captivitat, i per això impossible alliberar-los al seu hàbitat, però almenys s’habiliten les instal·lacions perquè puguin conviure amb els seus semblants en espais oberts.

La jove britànica ja havia treballat amb animalsanteriorment, ja que va ser voluntària en iniciatives protagonitzades per animals salvatges, com balenes o dofins, així com també al Santuari dels Micos de Cornualla. "Va ser allà on em van dir que tenia l’oportunitat d’anar a la Fundació Mona", explica Sarah. 

Tot i que Sarah ja ha tornat a la seva rutina a Anglaterra, no ha minvat gens ni mica la seva passió per continuar treballant amb animals, amb preferència per les espècies marines. Ara que ja sap què vol ser de gran, li falta concretar la destinació, una cosa que encara no té clara, si bé li agradaria que fos "fora del Regne Unit", per tenir més facilitats de treballar amb el seu nòvio, que va conèixer precisament a Girona. 

Ajudar a discapacitats i evitar la mili

A l’austríac Daniel Schmitz no el motivava la seva cita amb l’exèrcit, en un país on el servei militar continua sent obligatori per als joves. Ell tenia altres plans, entre els quals s’incloïa aportar el seu gra de sorra a la fundació FUPAR, que treballa per a la integració de persones amb discapacitat intel·lectual des de diferents perspectives, com projectes de jardineria i neteja, així com activitats de lleure i esport. Aquesta última va ser la destinació que va triar, assumint un rol per a la dinamització dels equips de l’entitat en les diferents lligues esportives locals en què participa. 

Daniel ja havia viscut a Espanya anteriorment, per la qual cosa compta amb un castellà molt fluid. Més problemes li ha representat la necessitat d’adaptar-se a l’entorn d’una gran ciutat, com Terrassa, ja que ell és originari d’un petit poble d’Àustria. "Allà la vida és més tranquil·la però menys activa", explica. Al seu país ja havia participat en una associació d’intercanvi cultural, gràcies a la qual va aprendre castellà i ha sigut bomber de manera voluntària.

Ell és partidari de viure el present i afirma disposar de "10 mesos organitzats" sense saber amb certesa què farà al tornar a Àustria, tot i que el seu somni passa per "fer carrera de pilot". Va conèixer la iniciativa gràcies a fer una redacció de classe que en parlava i va trobar la coartada perfecta per deslliurar-se de la mili. 

Una altra agricultura és possible

Márton Csatlós va venir des d’Hongria  perquè sentia que necessitava un canvi en la seva vida i va decidir que aquest nou rumb podria arribar a partir d’una temporada a l’estranger. Fer-ho li ha aportat una experiència personal d’allò més satisfactòria: diu haver-se trobat a si mateix. Vivint en una comunitat, Márton ha descobert la "fortalesa dels vincles" que s’hi creen. 

Tot això i molt més ho va trobar en el projecte de Can Pipirimosca, una iniciativa de desenvolupament sostenible basada en la permacultura, un tipus d’agricultura que treballa amb la naturalesa en lloc d’optar pel monocultiu. Això suposa que va variant el cultiu al llarg de l’any, de manera que hi ha èpoques de l’any més intenses que d’altres. 

Notícies relacionades

Barcelona, Capital Europea del Voluntariat 2014

L’economia europea s’alenteix

Era la primera vegada que Márton vivia fora d’Hongria i espera que l’experiència li serveixi al seu país natal, on intentarà ensenyar als seus alumnes el que és la permacultura a l’hort de l’escola. Després de la seva estada catalana, sent que és "molt més capaç d’emprendre nous projectes". 

A Hongria ja havia sigut voluntari treballant amb nens, així com en una associació anomenada Open Doors, on va conèixer una noia espanyola que va ser qui li va obrir la porta del Servei Europeu de Voluntariat.