29 febr 2020

Anar al contingut

L'EXECUTIU DE SALVINI

Decepció a Itàlia davant dels primers pressupostos del Govern populista

L'Executiu de Roma rebaixa les xifres del dèficit previst a causa de la pressió de la UE i retalla 4.000 milions d'euros per a prestacions socials

Rossend Domènech

Decepció a Itàlia davant dels primers pressupostos del Govern populista

GIUSEPPE LAMI

El creixement previst pel Govern populista d’Itàlia per al 2019 no serà finalment de l’1,5%  com havia plantejat, sinó de l’1% i potser menys. Una diferència de 9.000 milions. El dèficit del 2,4%, presentat com un desafiament als paràmetres europeus en nom d’una expansió econòmica després de 10 anys de recessió, serà del 2% o potser també menys, és a dir, conforme amb les previsions de la majoria dels economistes i de les institucions internacionals com l’FMI, les agències de qualificació del deute i la UE.

Aquestes retallades signifiquen 4.000 milions menys per destinar a les dues promeses estrella de la campanya electoral; la rebaixa d’impostos i la denominada “renda de ciutadania” (inclusió) de 780 euros mensuals que no beneficiarà els sis milions de ciutadans comptabilitzats per l’Institut d’Estadística, sinó només un grup de 450.000 persones. I ja no es dirà “renda de ciutadania”, sinó “integració” o complement de sous i pensions mínimes perquè assoleixin els 780 euros. Començarà a ser atorgada la pròxima primavera, o sigui en vigílies de la campanya electoral per a les europees i de moment durarà només tres anys. Els mateix passarà amb la reducció de les cinc actuals quotes fiscals a dos (15% i 25%)

La marxa enrere ha imposat que els primers pressupostos del primer govern populista de la UE, representant de la quarta, o tercera (sense GB), economia del continent, hagin provocat una certa desil·lusió en l’electorat, que al març va concedir una majoria absoluta del Congrés als indignats del Moviment 5 Estrelles (M5S) i a la Lliga i una majoria relativa al Senat. El mateix vicepresident del govern i ministre d’Interior, Matteo Salvini, ha reconegut que els pressupostos només “mereixen un set (sobre 10)”. “Però, millorarem”, ha promès. No obstant i per primera vegada des de les generals de març, la Lliga que no parava de pujar, ha baixat als sondejos del 36,2% al 32,0%, mentre que els indignats continuen baixant des d’aleshores (27% contra el 32,7% de març).

L’hora de menjar el raïm

Vorejant el moment de menjar el raïm de la nit de cap d’any, els diputats hauran d’estar al Congrés de Roma per donar, en tercera lectura, el vistiplau definitiu als pressupostos per al nou any. En vigílies de Nadal, el Senat ja va haver de votar, a les tres de la matinada i en segona lectura, a favor dels comptes estatals sense poder debatre’ls per falta de temps, perquè l’Executiu va posar sobre la seva aprovació una qüestió de confiança i el mateix passarà aquest dissabte al Congrés.

Anteriorment i en primera lectura el Congrés va aprovar uns pressupostos nuls, perquè, després de nombroses negociacions amb la UE i davant el tancament en banda dels mateixos partits afins als populistes italians (Àustria, Holanda, Hongria), han sigut esmenats gairebé totalment en el Senat, de manera que els parlamentaris han tingut només cinc dies per llegir els documents.

Amb un gran sentiment d’indignació per no haver pogut debatre les reformes del primer govern populista, els progressistes del Partit Demòcrata (PD) es manifestaran aquest dissabte, així com els sindicats nacionals. Tots dos repetiran les protestes el 12 de gener en “totes les places del país”.

L’oposició s’indigna 

“És una emergència econòmica, una greu lesió a la democràcia parlamentària,” ha escrit el PD. “Hem votat una qüestió de confiança sobre un objecte misteriós, una cosa que mai havia passat en la història de la República”, ha comentat Emma Bonino, exministra i excomissària de la UE, que considera que “el Parlament ha sigut humiliat, desautoritzat i reduït a la insignificança”.

A més de les dues mesures estrella del govern populista, els pressupostos, introdueixen 2,50 euros per entrar a Venècia, retallen en 35,3 milions l’aportació d’Itàlia a l’ONU i donen carta lliure (sense licitació) als alcaldes per a contractes entre 40.000 i 150.000 euros, cosa que ha sigut criticada per afavorir la corrupció. Els oficis sanitaris paramèdics (fisiatres, llevadors, curanderos, etc.) es podran exercir sense títol, cosa que ha aixecat les protestes dels metges. Els jocs d’atzar pagaran un 1,40 més de taxes (25% en total) i els premis de les loteries un impost que parteix del 31% sobre el que s’ha guanyat.

Les jubilacions brutes superiors als 1.522 euros mensuals augmentaran menys que l’IPC. Els pressupostos congelen de nou un augment de l’IVA introduït el 2011 i renovat des d’aleshores, de manera que l’import a pagar augmenta any rere any: eren 12,5 mil milions el 2019, seran 20 mil milions el 2020 i 29 mil milions el 2021, cosa que amenaça aleshores una pujada insostenible dels preus al consum.