INFLUÈNCIA CREIXENT A L'ÀSIA CENTRAL

Rússia torna a l'Afganistan després de tres dècades d'absència

El Kremlin intenta convertir-se en un actor clau en el conflicte afganès festejant els talibans i impulsant iniciatives diplomàtiques

Els Estats Units i els seus aliats acusen Moscou de desestabilitzar deliberadament el país proporcionant armes lleugeres i recolzament a la insurgència islamista

Afganesos armats prometen lluitar contra els talibans davant els últims atacs, al districte de Door Baba (est).

Afganesos armats prometen lluitar contra els talibans davant els últims atacs, al districte de Door Baba (est). / ABDUL MUEED (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Va ser un esdeveniment que va atreure més atenció pels seus participants que pelsresultats concrets que va produir. Enmig d’una gran expectació mediàtica, una delegació formada per cinc membres del’oficina de representació dels talibans afganesos a Qatar es va reunir el 9 de novembre passat en un hotel de Moscou amb membres del’Alt Consell de Pau a l’Afganistanòrgan oficial del Govern de Kabul encarregat de conduir la reconciliació al país centreasiàtic, devastat per una llarga i cruenta guerra civil que dura ja quatre dècades.

Durant la sessió, el ministre d’Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va sorprendre propis i estranys pronunciant unes paraules que equivalien a una legitimació en tota regla dels insurgents islamistes com a interlocutors polítics, sobretot si es té en compte que l’autodenominat Emirat Islàmic de l’Afganistan està inclòs des de fa ja temps en la llista negra d’organitzacions terroristes que elabora el Govern rus. "La participació del moviment talibà serà una contribució important a la formació d’una bona atmosfera per a les converses directes entre el Govern, el moviment talibà i representants dels cercles polítics i civils al país", va proclamar el cap de la diplomàcia russa.

Trenta anys després de la retirada de les tropes soviètiques de l’Afganistan, fet històric que va marcar el declivi de la Unió Soviètica com a superpotència planetària, el Kremlin aspira a recuperar la influència perduda al país centreasiàtic.  Moscou esgrimeix com a justificació per a aquesta proactivitat més granen els assumptes afganesos les preocupants notícies que arriben procedents de l’interior del país, que parlen d’un increment de l’activitat bèl·lica, i de cèl·lules senceres jurant lleialtat als ultraradicals d’Estat Islàmic.  I afirmen que les seves actuacions estan destinades a protegir el seu flanc sud.

En canvi, el Govern de Kabul i els seus aliats occidentals contemplen amb inquietud creixent aquesta presència russa, cada vegada més intensa, i temen que l’únic que estigui intentant Rússia és posar en un compromís la missió internacional de recolzament a les forces governamentals afganeses, desestabilitzant encara més el país i sabotejant les iniciatives de pau que poguessin sorgir, cosa no massa diferent de la que està passant en els últims anys en altres escenaris bèl·lics on hi ha hagut participació militar de Rússia, com Síria o Líbia. El recent anunci del president Donald Trump de retirar la meitat dels14.000 soldats nord-americans desplegats a l’Afganistan de segur avivarà tota aquesta controvèrsia. 

Acusacions a Moscou

El mes de març passat, el general John W. Nicholson, llavors comandant en cap de la denominada Missió Recolzament Decidit, el contingent militar multinacional de l’OTAN que dona suport i entrena les forces governamentals afganeses, va acusar Rússia de proporcionar armes lleugeres als talibans. "Tenim armes que han portat a aquestes casernes i ens han entregat líders afganesos que asseguren que van ser donades pels russos als talibans", va declarar llavors el responsable militar.  En una entrevista posterior, Nicholson va assegurar que en els seus dos anys de mandat mai havia observat una activitat intensa igual per part de Rússia.   

La reacció de Moscou a les paraules del militar nord-americà guarda grans similituds amb les respostes que produeixen els portaveus russos en altres punts calents del globus, responsabilitzant les polítiques de Washington i els seus aliats de l’auge dels moviments ultraradicals i donant a entendre que Rússia s’ha vist obligada a actuar davant de la ineficàcia i el caos de la missió militar occidental.  "Estat Islàmic està creixent gràcies a les forces especials nord-americanes a l’Afganistan; els Estats Units no hi estan lluitant en contra", va acusar Frantz Klintsevich, vicepresident del Comitè de Defensa al Consell de la Federació (Senat). "Estan creant el caos a l’Àsia central, i això posa una gran pressió sobre Rússia", va continuar.

El perill principal que identifiquen els experts en aquests contactes i diplomàcia paral·lela que manté Moscou amb la insurgència talibana és la possibilitat que "envalenteixi" els islamistes i els desincentivi a l’hora de participar en eventuals converses de pau. "Els esforços de pau de Rússia han d’estar en línia amb les necessitats de l’Afganistan; aquests contactes poden apoderar-los i descoratjar-los a acudir a la mesa de negociació", va advertir Said Sabir Ibrahimi, del Centre sobre Cooperació Internacional, en un article titulat “¿Pot Rússia ajudar a portar la pau a l’Afganistan?” i publicat per 'The Diplomat'.     

          

Notícies relacionades