El 'brexit', rei de les sobretaules britàniques

'Daily Star', el germà petit de la premsa groga del Regne Unit, prometia en portada aquesta setmana que a les seves pàgines ja no hi hauria espai per a més històries avorrides del 'brexit'. No complirà la seva paraula, tot i que això no acostuma a ser un problema per als tabloides britànics. I és que, a poc més de tres mesos per arribar al 29 de març, dia en què el Regne Unit abandonarà la UE (encara no se sap com), el 'brexit'a totes les taules i converses.

Ross Hershey, arquitecte de Yorkshire (nord d’Anglaterra), explica obertament que ara amb els col·legues es parla com mai s’havia fet abans de política: "Avui uns quants estàvem discutint sobre el 'brexit' i un ha afirmat que tots els que van votar sortir de la UE eren idiotes. Quan li he dit que jo no soc un idiota i vaig votar a favor del 'brexit' ha emmudit. Crec que ha passat vergonya". Afegeix que entre els seus amics fa furor l’estil del ministre de l’Interior d’Itàlia, Matteo Salvini: "És el tipus de líder que necessitaríem al Regne Unit. Algú convençut de les possibilitats del nostre país, no com Theresa May".

Abby Freeman, professora a Londres, només comparteix amb Hersey la convicció que ara es parla molt de política a tot arreu. Ella, europeista convençuda, considera que, sent la societat britànica extremadament reservada, el comportament actual és absolutament inusual. "Nosaltres no acostumem a parlar de política obertament i ara ho fem molt". En el seu cas, no obstant, la divisió del país entre 'brexiteers' i 'remainers' no es trasllada a la realitat perquè són molts els que, com ella, viuen en bombolles poblades únicament per gent que pensa igual. “No tinc amics 'brexiteers'. Tothom en el meu entorn és europeista. Per tant, les converses no es tornen en agres discussions perquè estem bàsicament d’acord", argumenta.

Jugar amb el país 

Àlex Muir, investigador de Berkshire (60 quilòmetres a l’est de Londres), també partidari que el seu país es mantingui en la UE, avala l’excepcionalitat del moment. "En el meu entorn, família, amics, no recorda ningú res tan intens des del punt de vista polític. És el que passa quan la gent de Westminster es posa a jugar amb el país, que acabem discutint a tot arreu".

El carrer és net. Particularment la capital. La imatgeria sobre el 'brexit' és escassa. Només algunes manifestacions testimonien excepcionalment la tensió política que viu el país. Peoples Vote, l’entitat que promou un segon referèndum va reunir més de mig milió de persones a Londres el 20 d’octubre. Fa una setmana, l’extrema dreta va reunir uns quants milers de seguidors també a la capital, per denunciar la traïció al 'brexit' per part del Govern. I també de manera esporàdica es poden veure algunes accions de fanàtics. L’última divendres, quan unes desenes d’euròfobs van tallar la circulació al pont de Westminster abillats amb les armilles grogues que els francesos han fet famoses.

S’ha vist una campanya amb alguns anuncis lluminosos pagada per un empresari londinenc amb la llegenda 'Bollocks to brexit' (Al carall el 'brexit'), que ha tingut continuïtat amb un autobús que viatja per tot el país. Tot i així, atesa la gravetat i importància de l’assumpte, bé pot dir-se que la proverbial mesura britànica continua sent un toc de distinció a l’hora de canalitzar el debat públic.

La consultora GfK preveu que les vendes nadalenques no assoleixin els nivells d’altres anys i el seu últim estudi conclou que una de les raons és l’actualitat política vinculada al 'brexit'. Joe Staton, el seu director d’estratègia, explica que els consumidors són com els mercats i no són immunes a les declaracions dels seus governants quan expliquen que tot pot empitjorar.

Un "pobre lliure" 

Però en contra del que semblaria normal, a molts partidaris del 'brexit' que la situació econòmica pugui empitjorar no sembla preocupar-los en excés. És aquí quan resulta fàcil comprovar que, com ja va assenyalar el més carismàtic dels 'brexiteers', Boris Johnson, estem davant d’un tema en què els sentiments importen més que les raons. A Nathan Hood, un estudiant de postgrau d’una zona rural escocesa afirma sense moure una cella que “prefereixo ser un pobre lliure que un esclau d’Europa ric”. Hood, que ha votat sempre els ‘tories’, diu que ja no podrà votar-los de nou després d’haver quedat demostrat que són incapaços de fer allò que els ciutadans volen majoritàriament, que és un 'brexit' sense contemplacions.

Sense abandonar Escòcia, Pete Richie, un granger de 62 anys, també està fart del 'brexit', però per les raons contràries. Richie atribueix la intransigència dels partidaris acèrrims del 'brexit' sense acord a la nostàlgia d’un Regne Unit imperial que no tornarà a existir mai. "Theresa May ha sobreviscut als atacs d’aquest tipus de gent que no sap entendre que el món d’avui està interconnectat". Al seu entendre, el millor que podria passar és que es donés de nou veu a la gent en un nou referèndum en els termes que determini la primera ministra.

Sentiments i estadístiques

Notícies relacionades

May no tira la tovallola i està disposada a donar més aclariments sobre el 'brexit'

May sobreviu a la batalla contra els 'tories' més euroescèptics

Un dels sectors que, segons el Banc d’Anglaterra, es veurà més afectat en el cas que el Regne Unit abandoni la Unió Europea sense acord serà l’immobiliari. Però novament els sentiments s’anteposen a les xifres, estadístiques i previsions oficials. John Coner, londinenc, és al capdavant d’un negoci immobiliari a Chelsea i, tot i que és partidari que el Parlament doni el vistiplau a l’acord que Theresa May ha aconseguit amb la Unió Europea, no dubta a afirmar que, si finalment no s’aprova, cal donar un cop de porta igualment. "Els desastres que s’anuncien no són veritat. El problema és que el Govern no creu en les possibilitats del nostre país. Una vegada tinguem les mans lliures podrem negociar lliurement amb tot el món i la llibertat és el primer ingredient de tots els negocis, també de l’immobiliari".

El contrapunt el posa Sam Taft, que treballa en projectes d’integració social al sud de la capital anglesa. Per ella, el segon referèndum és imprescindible perquè la gent va votar enganyada en el primer. S’indigna amb qui anteposa els sentiments de la grandesa nacional al risc econòmic del 'brexit': "Només pot pensar així algú que no tem de veritat pel seu futur. Els qui trepitgem el carrer sabem que les coses ja són prou difícils com per afegir més llenya al foc". Una de les coses que més li dol recordar de quan es va votar el referèndum és que es va adonar que molts ciutadans britànics d’ascendència asiàtica, africana o caribenya es decantaven pel 'brexit', perquè entenien que els europeus tenien uns avantatges per instal·lar-se al Regne Unit que no s’aplicaven en el cas dels seus familiars o amics.