La Xina respon al 'cas Huawei' amb l'arrest d'un exdiplomàtic canadenc

Pequín afirma que l'organització en què treballa Michel Kovrig no està registrada com exigeix la llei

zentauroepp46229233 a man holds a sign calling for china to release wang bingzha181212141121

zentauroepp46229233 a man holds a sign calling for china to release wang bingzha181212141121 / LINDSEY WASSON

3
Es llegeix en minuts
ADRIÁN FONCILLAS

Les "greus conseqüències" que la Xina va anticipar pel‘cas Huawei’ s’han materialitzat en un exdiplomàtic canadenc. Michael Kovrig va ser detingut a principis de setmana a Pequín sense que se sàpiga la causa ni el seu parador, i no costa establir la causalitat amb el procés contra la directora financera del gegant asiàtic, Meng Wanzhou.

Kovrig havia demanat la baixa a l’ambaixada canadenca a la Xina i des de l’any passat treballava en el 'think tank' International Crisis Group. L’exdiplomàtic ha publicat articles sobre el paper de la Xina en la pau i seguretat de l’Àsia i entrevistant regularment funcionaris xinesos. No sembla un perfil hostil a Pequín.

Va ser la seva organització la que va revelar la seva desaparició dimarts al matí. No han rebut cap informació i estan preocupats per la seva salut i seguretat. Kovrig està en mans de l’aparell de Seguretat Nacional, segons diferents informacions periodístiques. No han transcendit els càrrecs, però el Ministeri d’Exteriors xinès ha aclarit que estava realitzant "activitats rellevants" per al 'think tank' sense el registre que preveu la nova llei d’oenagés. No hi ha precedents que la Seguretat Nacional intervingui per la violació d’un tràmit burocràtic. Fins i tot per als estàndards xinesos sona desmesurat.

Declaració de Trudeau

"Estem al corrent de la situació d’un canadenc detingut a la Xina", ha afirmat el primer ministre Justin Trudeau. El Departament d’Estat dels Estats Units ha apressat la Xina a acabar amb "totes les formes de detenció arbitrària i respectar les garanties i llibertats de tots els ciutadans sota els compromisos sobre drets humans i procediments consulars".

Tots els comunicats oficials han omèsHuawei. Ni Ottawa ni Washington s’han referit a l’elefant a l’habitació, però la cronologia ofereix pocs dubtes. Dissabte, el Ministeri d’Exteriors xinès va cridar a consultes l’ambaixador canadenc a Pequín per advertir-lo de les "greus conseqüències" si Meng no era alliberada. Diumenge, un editorial del ‘Diari del Poble’ aclaria al Canadà que "l’única manera d’evitar una alta factura és corregir el seu error, acabar immediatament amb aquesta violació de drets humans i donar al poble xinès l’explicació que mereix". Diumenge, Kovrig era detingut.

Un tribunal de Vancouver havia concedit ahir la llibertat sota fiança a Meng durant el procés sobre la seva extradició als Estats Units. L’alta executiva i filla del fundador de Huawei va haver de dipositar una fiança de 7,4 milions de dòlars i sotmetre’s a escrupoloses mesures de control per evitar la seva fugida. El cas, que podria costar-li fins a 30 anys de presó, ha revoltat Pequín. El poder nord-americà i la negociació sobre la guerra econòmica aconsellen derivar els càstigs cap al Canadà.

No són rars els escarments econòmics i polítics de Pequín als països que l’ofenen. El Canadà ja sap de quin peu calcen. La detenció el 2014 d’un ciutadà xinès per robatori de secrets militars va ser resposta per la Xina amb l’arrest d’una parella canadenca que regentava una cafeteria a prop de la frontera nord-coreana.

El càstig del salmó

L’hemeroteca descobreix sancions més o menys subtils. El Nobel de la pau entregat a Oslo al dissident Liu Xiaobo va desfermar la fúria de Pequín malgrat els tenaços esforços del Govern noruec per convèncer-la que el comitè que atorga el guardó és independent. Faltava tan sols la firma perquè Noruega es convertís en el primer país europeu amb un tractat de lliure comerç amb la Xina quan Pequín va demanar "més temps per a consultes".

Les autoritats sanitàries van imposar uns controls sanitaris al salmó que s’allargaven prou perquè es podrís a la frontera. Noruega va passar d’acaparar el 92% de les importacions xineses de salmó al 29% dos anys després, superada fins i tot per les illes Fèroe.

No és estrany que, després d’un menyspreu, la premsa estatal estimuli el nacionalisme. D’aquí als boicots a productes i béns aliens cuinats a les xarxes socials només hi ha un pas. Les exportacions japoneses sempre cauen en les cícliques crisis entre les dues potències asiàtiques.

Notícies relacionades

Totes aquestes pressions de baixa intensitat ja les va patir Corea del Sud després d’instal·lar l’escut antimíssils nord-americà que irritava Pequín: els turistes xinesos es van reduir a la meitat, les vendes de vehicles Kia i Hyundai es van esfondrar, les actuacions dels cèlebres artistes sud-coreans van ser cancel·lades i desenes de la botigues de la multinacional Lotte a la Xina van tancar per infringir la normativa contra incendis.

Les sancions xineses expliquen el nombre cada vegada més reduït de països que reben el dalai-lama. Els governs solen apaivagar la fúria diplomàtica amb comunicats que defensen el principi de la unitat territorial xinesa i s’oposen a la independència tibetana.