El Pacte Mundial per a les Migracions veu la llum entre polèmica i amb grans desafiaments per al futur

Gairebé 16.800 migrants han mort els dos últims anys en el viatge cap al que esperaven que seria una vida millor. La majoria d’ells, gairebé 10.500, han mort en la travessia intentant creuar el Mediterrani, però molts d’altres han vist truncar-se el seu somni travessant el Sàhara, intentant arribar als Estats Units i creuant amb barco des de la Banya de l’Àfrica cap al Iemen.

El setembre del 2016, els líders mundials van firmar la Declaració de Nova York durant l’Assemblea General de l’ONU per la qual es comprometien a l’elaboració d’un Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular, el qual, després d’àrdues negociacions, va veure la llum el 13 de juliol passat, amb el beneplàcit de tots els estats membre, amb l’excepció dels Estats Units, que amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca es va desmarcar de la iniciativa.

El pacte constitueix el primer acord global que busca gestionar els fluxos migratoris, respectant la sobirania dels estats, i aprofitant els beneficis que la migració comporta, a més de protegir els drets dels qui decideixen emigrar cap a altres països.

“Serà el primer acord global dissenyat per a una gestió millor de la migració internacional en totes les seves dimensions, en benefici de tots els estats i comunitats, i amb els drets de tots els migrants al capdavant”, va defensar el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, després de l’acord.

Per a Guterres, el pactat “reflecteix l’entesa comuna dels governs que la migració que creua fronteres és, per definició, un fenomen internacional i que per gestionar amb efectivitat aquesta realitat global és necessària la cooperació per ampliar l’impacte positiu per a tothom”.

Conferència a Marràqueix

No obstant, el consens ha tardat poc temps a trencar-se. Malgrat que el document no és vinculant, en les últimes setmanes fins a una desena de països –Estats Units, Àustria, Hongria, Polònia, Estònia, Bulgària, República Txeca, Israel, Austràlia i República Dominicana– segonsl’ONU, han rebutjat subscriure el pacte en la conferència que se celebrarà el 10 i 11 de desembre a Marràqueix.

El Govern italià, que ha fet de la lluita contra la immigració el seu cavall de batalla amb l’arribada al poder de la ultradretana Lliga en coalició amb el Moviment 5 Estrelles (M5S), ha dit que no el firmarà fins que el Parlament no doni el seu vistiplau, una cosa que sembla complicada, tenint en compte que els dos partits tenen majoria.

La representant especial per a la Migració Internacional de l’ONU, Louise Arbour, que presidirà la conferència de Marràqueix, recorda que “tots aquests països eren a la taula quan es va adoptar el Pacte Mundial” i considera que “la seva política exterior i l’esperit del multilateralisme es veuen molt seriosament afectats” si es desvinculen d’un document que van acordar fa uns quants mesos.

“Crec que deixa molt malament els que van participar en el que van ser negociacions reals. Van aconseguir concessions d’altres. Van defensar els seus interessos durant sis mesos en què un assumeix que estaven rebent instruccions de les seves capitals, així que és molt decebedor veure aquest tipus de revés poc després que s’acordés el text”, assenyala a ONU Notícies.

L’Alta Comissionada per alsDrets Humans, Michelle Bachelet, també s’ha mostrat “molt decebuda”. Segons la seva opinió, “el que passa avui és que molts líders, en lloc de dirigir i donar exemple prefereixen mirar les enquestes per veure si la gent tem la immigració”.

Des del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) també aposten per la firma del pacte. “Sabem que la migració provoca temor i ansietat en les societats. No obstant, creiem que el text equilibrat i sòlid que presenta el Pacte Mundial per a la Migració aporta solucions. Contribuirà a abordar la dimensió humanitària de la migració mentre manté la capacitat dels estats per gestionar-la”, defensa l’organisme.

“Han de preservar-se els interessos dels estats, però també han de preservar-se la vida i la dignitat de milions d’homes, dones i nens que, any rere any, emprenen viatges perillosos”, afirma l’organització internacional.

¿En què consisteix el pacte?

El pacte que es firmarà a Marràqueix s’estructura entorn de 23 grans objectius entre els quals figuren la cooperació per fer front a les causes que motiven la migració o millorar les vies de migració legal, així com mesures contra el tràfic i el trànsit de persones, per evitar la separació de les famílies, utilitzar la detenció de migrants només com a última opció o reconèixer el dret dels migrants irregulars a rebre salut i educació als seus països de destinació.

Així mateix, segons explica l’ONU, els estats es comprometen a millorar la seva cooperació a l’hora de salvar vides de migrants, amb missions de recerca i rescat, i garantint que no es perseguirà legalment qui els doni recolzament de caràcter “exclusivament humanitari”. També prometen garantir una tornada “segura i digna” als immigrants deportats i no expulsar els qui s’enfronten a un “risc real i previsible” de mort, tortura o altres tractes inhumans.

¿Per què ara?

Tot i que la migració no és un fenomen nou, en els últims anys ha augmentat i també ha acaparat més atenció mundial. Segons ressalta Arbour, en l’actualitat, “el 3,4% de la població mundial és migrant”, cosa que suposa uns 250 milions de migrants. “L’any 2000 era d’un 2,7%”, remarca. “¿Continuarà creixent? Si mirem a la demografia i altres factors, com el canvi climàtic, sí que s’espera que vegem més gent en trànsit”, adverteix.

Però davant els qui s’inclinen per fer prevaler una visió negativa, des de l’ONU opten per desmuntar alguns dels mites que envolten la migració. Així, per exemple, es destaca que els migrants contribueixen a un 9% del PIB mundial.

A més, com recorda la representant especial per a la Migració Internacional, molts països necessiten mà d’obra estrangera. “La demografia suggereix que, si volen mantenir el seu nivell econòmic actual o fins i tot fer créixer l’economia, hauran de rebre estrangers ben formats que compleixin amb la demanda del mercat laboral del país”, incideix Arbour. “Fomentar una cultura d’exclusió en aquest cas és contraproduent”, prevé.

A molts països europeus i també als Estats Units s’ha parlat d’invasió de migrants des del sud cap al nord, però, com destaca l’ambaixador de Mèxic davant de l’ONU, Juan José Gómez Camacho, “en realitat la major part de la migració és sud-sud, intraregional”.

“A Amèrica Llatina un 60% de la migració es produeix dins de la regió, a l’Àfrica és un 75%” precisa Gómez, que va liderar la negociació del pacte, a ONU Notícies.

Un altre mite és que els països d’origen són els que es beneficien més del seu treball a l’estranger. “Els migrants fan una contribució econòmica extraordinària als països on estan treballant. Les remeses, tan importants com són per a alguns països, només representen un 15 per cent dels ingressos del migrant; l’altre 85% es queda al país de destinació”, puntualitza l’ambaixador mexicà.

Notícies relacionades

Rècord de migrants en pastera el 2018: hi han arribat més que en els últims sis anys junts

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Segons un informe publicat aquesta setmana perl’Organització Internacional del Treball (OIT), al món hi ha 164 milions de treballadors migrants, 111,2 milions dels quals es troben en països rics.

Els migrants, remarca el document, solen a emigrar en els seus anys més productius, per la qual cosa, tot i que genera ingressos per al seu país d’origen en forma de remeses, també priven a aquests de “part de la seva força de treball, cosa que podria tenir implicacions negatives en el creixement”.