La CDU comença la seva renovació per a l'era post-Merkel

La Unió Demòcrata Cristiana (CDU) mira al futur. Amb Angela Merkel de sortida i després d’elegir ahir Annegret Kramp-Karrenbauer com a la seva successora, el partit conservador ha fet aquest dissabte un altre pas per a l’anhelada renovació. Reunit en el congrés federal d’Hamburg, els delegats de la formació han optat perquè sigui un rostre jove qui ocupi la secretaria general. Paul Ziemiak, de 33 anys i fins ara líder de les seves joventuts, es converteix així en un dels càrrecs més influents del país.

No obstant, el seu resultat no és una alegria rotunda. Únic candidat per al lloc, Ziemiak ha sigut elegit amb un sorprenent 62,8% dels vots, convertint-se en l’únic secretari general de la història del partit que rep menys de dos terços dels recolzaments. “Us agraeixo aquest honest resultat”, ha acceptat aquest jove, nascut a Szczecin, Polònia.

Ziemiak ha sigut president de les joventuts de la CDU des del 2014, un càrrec que ara haurà de deixar per assumir un important pas endavant. Malgrat la seva joventut, se’l considera un membre destacat de l’ala més conservadora del partit. A més, com els seus rivals Friedrich Merz i Jens Spahn, forma part de l’associació de Renània del Nord-Westfàlia. No és una coincidència. Avalat per Kramp-Karrenbauer, la seva elecció és un clar gest de renovació per llimar asprors dins del conservadorisme alemany.

Divisió interna

Aquesta fràgil victòria torna a evidenciar la fractura interna que s’amaga darrere dels grans discursos d’unitat. “El partit no està dividit”, ha insistit aquest dissabte la nova presidenta. Però sí que ho està, una cosa que també va quedar plasmada ahir en la seva victòria per la mínima. AKK –sigles per les quals se la coneix– es va imposar per tan sols 35 vots de diferència a l’ala més conservadora del partit, representada per l’advocat milionari Merz.

L’elecció de la delfina de Merkel com a successora pot ser vista com un signe positiu per al continuisme de la cancellera. Més moderada i pròxima a la líder que els seus oponents, una presidència en mans de Kramp-Karrenbauer serà previsiblement més còmoda per a Merkel i li permetrà seguir al capdavant d’Alemanya fins que acabi el seu mandat, el 2021. La seva victòria també pot allunyar el fantasma d’unes eleccions anticipades, una opció repudiada des del govern alemany.

No obstant, tot això pot torçar-se. La nova presidenta de la CDU tindrà la difícil missió de cosir les ferides internes i satisfer, alhora, els qui demanen un gir a la dreta per contrarestar la sagnia de vots a la populista Alternativa per a Alemanya (AfD) i als qui demanen seguir l’estratègia merkeliana i mantenir-se al centre. Aquesta via li ha permès a la CDU governar des del 2005, però a costa d’un profund desgast. Molts han optat per passar-se a la ultradreta o als Verds, un partit més centrista que d’esquerres.

Gir a la dreta

Malgrat que aquest divendres va obtenir una nova victòria, el fastigueig amb Merkel és palpable. Dins de la CDU fins a un 48% demana polítiques més conservadores, una tendència que AKK no podrà obviar si pretén rellançar el conservadorisme alemany per sobre del 30% dels vots.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Tot i que els paral·lelismes amb Merkel són inevitables, Kramp-Karrenbauer és més conservadora del que és la seva predecessora. “Una alemanya protestant de l’est ha sigut reemplaçada per una alemanya catòlica de l’oest”, recordava el ‘Der Spiegel’. AKK s’ha oposat amb vehemència al matrimoni homosexual i ha marcat un perfil propi més dur en matèria migratòria, parlant fins i tot de deportar a Síria migrants que hagin comès crims.

Presumiblement, la nova presidenta de la CDU marcarà distàncies amb la cancellera sense donar-li l’esquena per recuperar el vot perdut a AfD. Les eleccions europees del maig seran el primer test electoral del final de l’era Merkel. Però serà en els comicis de Brandenburg, Saxònia i Turíngia de la pròxima tardor on es veurà si AKK obre un nou rumb d’èxit per al conservadorisme alemany. És allà, a l’Est, on la ultradreta és més forta.