López Obrador s'enfronta a la dura realitat financera i social de Mèxic amb la seva "quarta transformació"

Es van acabar els sis mesos de ‘lluna de mel’ des de la seva elecció. El nou president mexicà, l’esquerrà Andrés Manuel López Obrador (AMLO), pren possessió i a partir d’avui haurà de fer front a la molesta herència de l’anterior sexenni conservador per satisfer les elevades expectatives generades pel que fa a una àmplia transformació.

Sobre la taula, es troba amb tres bombes de temps: desigualtat, delinqüència i violació dels drets humans, a les quals recentment s’ha sumat la immigració, un problema latent que amb la caravana de 7.000 centreamericans s’ha tornat urgent. Donar solució a la crisi humanitària a Tijuana passa per aconseguir una entesa amb l’administració de Donald Trump sobre un dels temes més difícils entre tots dos governs. La concepció concessionària d’AMLO xoca amb la tolerància zero de Washington.

El líder del Moviment Regeneració Nacional (Morena) haurà de fer anar amb cautela aquestes qüestions polítiques per salvaguardar les relacions bilaterals. L’economia mexicana depèn dels Estats Units, el seu consumidor més gran, amb el 80% de les exportacions. L’acabat de firmar Tractat de Lliure Comerç entre els països nord-americans (TLCAN) atorga certa certesa per afrontar un desafiament majúscul: reduir la pobresa en què viu un 40% de la població.

Treure de la pobresa el 40% de mexicans

Per a això, AMLO proposa un ‘New Deal’ a la mexicana amb grans inversions en infraestructures, com ara el Tren Maia, la rehabilitació de tres refineries o una línia ferroviària bioceànica. Els megaprojectes generarien milers de llocs de treball, però requereixen una inversió publicoprivada descomunal.

El govern sortint d’Enrique Peña Nieto va mantenir un creixement mitjà del 2'1% del PIB, però va disparar el deute extern al 53% del PIB del país, així com una reducció dràstica de la recaptació. Les agències qualificadores consideren aquest deute de risc mitjà, però deixa poc marge a la despesa pública. Molt menys quan AMLO s’ha negat rotundament a apujar els impostos.

A aquestes limitacions se suma la incertesa creada entre els inversors privats i estrangers arran de la consulta popular que va frenar les obres del nou aeroport de Mèxic. “Aquests primers senyals mostren la dificultat de compatibilitzar les promeses polítiques amb la realitat econòmica. Aquest agressiu pla desenvolupista entra en desacord amb les poblacions afectades, les minories, i al seu torn amb la disponibilitat de recursos que requeriran més inversió privada. Segur que hi haurà un punt de fallida en què alguna part sortirà enutjada”, adverteix a EL PERIÓDICO l’economista Carlos Brown, del Centre d’Anàlisi i Investigacions Fundar.

Reduir una violència en màxims històrics

La reducció de la pobresa influirà en l’altre gran repte de fer disminuir la violència. El 2017 es van cometre 29.168 homicidis, un 22% més que l’any anterior i el curs més violent dels últims temps. Un rècord que, aquest 2018, se supera mes rere mes. Per resoldre la preocupació més gran dels mexicans, AMLO ha proposat la creació d’una Guàrdia Nacional comandada pels militars per patrullar els carrers.

Aquesta ampliació de les facultats de l’Exèrcit, com han reclamat nombroses organitzacions civils, contradiu el seu lema de campanya “abraçades, no trets” i la desmilitarització dels carrers que va prometre. En aquest sentit, les víctimes de violacions de drets humans –com la matança dels 43 estudiants d’Ayotzinapa– tampoc s’han convençut de l’efectivitat dels ‘fòrums de pau’, unes taules de treball per resoldre amb rapidesa els abusos de governs anteriors.

“La majoria d’atemptats de l’Estat contra els drets humans venen donats per l’ús letal de la força. Aquest pla de seguretat és eficient pel que fa al control de les línies de comandament, però es requereix una policia preventiva, no reactiva,” assenyala a aquest diari el politòleg Salvador Mora, investigador de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (Unam), que hi afegeix un altre inconvenient: “la centralització de la força pública menysté les sobiranies estatals (departamentals)”.

Sanejar una administració enquistada i corrupta

La correspondència amb els poders regionals i federals serà una de les claus per aplicar l’extens programa electoral. Per tal d’alleugerir l’enquistada administració pública, AMLO ha creat la figura dels ‘superdelegats’, que faran d’enllaç entre les secretaries de l’Estat i els governs estatals. Per a Mora, “això pot suposar un problema operacional, ja que perd la confiança de les regions, els servidors públics, i posa en alerta els organismes autònoms per defensar el seu paper”. Darrere de cada mesura, el president electe busca al seu torn combatre la corrupció, un llast transversal per al país.

AMLO assumeix el poder amb el 60% d’aprovació (tot i que algunes enquestes asseguren que ha baixat deu punts des del juliol) i una aclaparadora majoria al Congrés, que redueix l’oposició a mers observadors. Una arma de doble tall. No hi haurà excuses per aplicar les mesures promeses, però per la seva banda ha de maniobrar amb prudència per garantir l’estabilitat política i econòmica, evitant una deriva autoritària.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Davant d’aquesta premissa, el mandatari d’esquerres s’ha mostrat més pragmàtic des de la seva victòria electoral. Va guanyar les eleccions amb el lema “Pel bé de tots, primer els pobres”, però en el seu discurs de celebració va citar, en primer lloc, que “hi haurà llibertat empresarial” i que “es reconeixeran els compromisos amb les empreses i els bancs”.

El sexagenari dirigent mexicà arriba al poder amb un històric avantatge a les urnes, sota la promesa d’una Quarta Transformació, que li concedeix un aire messiànic al comparar la seva gestió amb la Independència o la Revolució. Un objectiu entre la pretensió i el propòsit que ha revifat unes esperances sense precedents després de 90 anys d’hegemonia conservadora. Arrenca una de nova era d’esquerres a Mèxic, on la realitat financera i una ansiosa societat determinaran l’èxit o fracàs de López Obrador de cara a aconseguir un profund canvi.