CITA A BUENOS AIRES

La cimera del G20 acaba amb acords mínims i la dissidència dels EUA

Es considera irreversible l'Acord de París sobre el canvi climàtic, però Washington va reiterar la seva decisió d'abandonar aquest compromís

Trump i Xi Jinping van oferir signes de distensió bilateral en la seva esperada reunió

zentauroepp46102401 russian president vladimir putin and chinese president xi ji181201203441

zentauroepp46102401 russian president vladimir putin and chinese president xi ji181201203441 / SPUTNIK

5
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

El fantasma d’un fracàs estrepitós es va allunyar aquest dissabte del cel de Buenos Aires. La cimera del G20 va finalitzar sense les esquerdes temudes i amb un document de set pàgines que, segons el president argentí Mauricio Macri, han sigut fruit d’un “acord”. El comunicat, va dir l’amfitrió, “reflecteix la necessitat de revitalitzar l’Organització Mundial del Comerç (OMC)” i notifica la “preocupació de tots pel canvi climàtic”. La valoració definitiva d’aquesta reunió de dos dies duta a terme sota condicions de seguretat sense precedents, va estar no obstant subjecta al resultat de la trobada nocturna entre Donald Trump i Xi Jinping. Una tènue llum es va insinuar al final del túnel. El sopar entre els presidents dels EUA i la Xina va girar entorn de l’agra disputa comercial bilateral. “Tots estem pendents del que passarà”, va reconèixer Macri. “En algun moment acabem fent una cosa molt bona per a la Xina i els Estats Units”, va dir Trump abans d’iniciar de la reunió. Va suggerir que la “relació molt especial” que havien establert i podia definir-se com una “amistat personal”, seria “la raó principal” per assolir una distensió. Després de dues hores i mitja, matisades per filets amb ceba i dàtils i uns rotllos de coquetes amb xocolata de postres, acompanyats de vins argentins, els protagonistes de la “cimera dins de la cimera” es van acomiadar sense treure les seves conclusions en públic. El silenci va provocar incertesa. Més tard, l’assessor econòmic de la Casa Blanca, Larry Kudlow, va dir que la negociació “ha anat molt bé”. La televisió estatal xinesa va informar per la seva part que Washington no imposaria aranzels addicionals a partir de l’1 de gener, i que les tractatives bilaterals “continuaran”, sense oferir altres detalls. El cap de la Casa Blanca va expressar al seu torn la seva preocupació per la venda a EE.UU del fentanil opioide. Trump va instar el líder xinès a col·locar-lo en una “categoria restringida” de drogues que el criminalitzaria.

EL DOCUMENT FINAL

El text definitiu de la cimera va tenir en suspens els organitzadors fins a últim moment. Només van poder respirar alleujats quan se li va posar punt final. El G20 va remarcar a les seves pàgines que “l’educació és un dret humà”, va expressar el seu compromís d’“enfrontar-se als desafiaments de la seguretat alimentària” i va assegurar que “la igualtat de gènere és crucial” per a un “desenvolupament just i sostenible”.  També va reclamar un sistema financer “obert i resistent” i va plantejar la necessitat de reglamentar “els actius criptogràfics per combatre el blanqueig de diners” i la corrupció. Com era d’esperar, el G20 va reafirmar la seva “forta condemna del terrorisme en totes les seves formes”.

Els ulls dels observadors no es van aturar especialment en aquelles zones retòriques del consens. Van anar a buscar les paraules triades per al·ludir als punts més conflictius de la reunió: el proteccionisme i les urgències climàtiques. “El comerç internacional i la inversió són motors importants del creixement, la productivitat, la innovació, la creació de llocs de treball i el desenvolupament. Reconeixem la contribució que el sistema multilateral de comerç ha fet per a aquesta finalitat”, s’assenyala. Alhora, el G20 explicita el reconeixement d’un dèficit que és rere el litigi la Xina i els EUA. Tot i que“actualment, el sistema no està complint els seus objectius”, s’estima que “hi ha marge de millora”. Per tant, “recolzem la reforma necessària de l’OMC per millorar-ne el funcionament. Revisarem el progrés en la nostra pròxima cimera”.

El canvi climàtic

Pel que fa al canvi climàtic, la declaració va sorprendre els més pessimistes. Si bé va utilitzar un llenguatge acceptable per a tots els països signants, deixa en clar que els integrants del G20, a excepció de Washington, tenen estratègies diferenciades. “Una economia forta i un planeta sa es reforcen mútuament”, assenyala el G20, i fa seu l’últim informe especial de l’IPCC “sobre els Impactes del’escalfament global d’1,5 graus centígrads”. Els ambientalistes van advertir immediatament el matís. Dies abans, Trump havia expressat amb desimboltura la seva incredulitat sobre aquests efectes foscos.

El text subscrit a Buenos Aires admet que “que existeixen diverses fonts d’energia i avenços tecnològics per aconseguir un futur amb baixes emissions”, així com “la importància de les estratègies integrals d’adaptació, inclosa la inversió en infraestructura resistent als fenòmens meteorològics extrems i desastres”. Recolza a més els països més vulnerables i expressa esperança que la reunió de l’ONU sobre canvi climàtic del 2018 (COP24) que s’iniciarà aquest dilluns vinent a la ciutat polonesa de Katowice acabi amb “resultats exitosos”.

Per al G20, l’Acord de París és “irreversible” i es torna indispensable “la seva plena implementació, reflectint responsabilitats comunes però diferenciades i capacitats respectives, en vista de les diferents circumstàncies nacionals”. En un paràgraf a part, es recorda que “els Estats Units reiteren la seva decisió de retirar-se de l’Acord de París i afirma el seu ferm compromís amb el creixement econòmic i l’accés i la seguretat de l’energia”.

La crisi ucraïnesa

La llunyana Buenos Aires va permetre abordar en paral·lel qüestions que no eren en l’agenda. Alemanya, França, Ucraïna i Rússia van convenir realitzar noves converses a nivell d’assessors per abordar la crisi que va esclatar a l’estret de Kertx. Angela Merkel va exhortar Moscou que permeti als barcos ucraïnesos entrar al mar d’Azov. “S’han d’evitar totes les escalades”, va dir Merkel a la premsa després de trobar-se amb Vladímir Putin. La líder alemanya li va demanar així mateix que respecti un tractat del 2003 que estableix les condicions sota les quals els barcos ucraïnesos poden ingressar al mar d’Azov i arribar a les ciutats del seu propi territori. “Rússia ha d’atenir-se a això”, va dir.

Notícies relacionades

Divendres passat, Ucraïna va presentar una queixa contra Rússia al Tribunal Europeu de Drets Humans en relació amb l’arrest de tres barcos d’aquest país per part de patrulles frontereres veïnes. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, citat per l’agència de notícies russa Interfax, va consignar que durant la seva reunió amb Merkel, Putin “va donar explicacions exhaustives” sobre l’“incident”, de la mateixa manera que ho havia fet hores abans davant d’Emmanuel Macron. El president francès havia dit a Putin que “era necessari entrar en una fase de desescalada”. Macron va tenir una orella posada a Buenos Aires i una altra en el que passava a París. Els esclats socials que s’auguraven a Buenos Aires amb motiu de les deliberacions del G20, escenari d’una multitudinària “contracimera”, finalment només van tenir lloc a París, que va cremar en la revolta de les ‘armilles grogues’.

Putin va restar importància a la decisió de Trump de cancel·lar la reunió a Buenos Aires i va augurar que es reuniran quan els EUA “estiguin llestos per a això”. Malgrat que va faltar la trobada privada, Putin va dir que va poder explicar-li al seu col·lega d’EE.UU la posició de Moscou sobre el seu conflicte amb Kíev. Al seu torn, va denunciar que, després de l’incident amb les embarcacions, el seu homòleg ucraïnès, Petró Poroixenko, va imposar l’estat d’excepció per “limitar les llibertats civils” i els drets dels seus ciutadans. “La gent no recolza les seves polítiques”, es va atrevir a assegurar.