Rússia desplega modernes bateries antiaèries a Crimea

Segueix l’estratègia d’elevar la tensió almar d’Azov, després de la presa, diumenge, de tres barcos militars ucraïnesos per patrulleres russes. El portaveu militar rus del districte militar del sud, Vadim Astafiev, ha informat aquest dilluns del desplegament d’una nova bateria de míssils S-400, a la península de Crimea. A més, testimonis directes han corroborat que Rússia està enviant més vaixells militars a aquest oceà interior de poca profunditat en el qual a poc a poc va imposant la seva llei gràcies a la seva política de fets consumats.  

"En un futur pròxim, el sistema de míssils antiaeris es col·locarà en posició de combat per protegir l’espai aeri de la Federació Russa", ha assegurat Astafiev en declaracions recollides per Interfax. La instal·lació de les noves bateries culminarà abans de final d’any, segons l’oficial, i s’uniran a tres batallons associats a unitats de S-400 ja desplegats. No serà l’únic reforç militar rus a la península annexionada el 2014. Segons ha constatat un reporter de l’agència Reuters, un barco pescamines, el vicealmirall Zakharin, havia posat rumb al mar d’Azov.

Després de la incorporació de Crimea a la Federació Russa el 2014, el Kremlin ha reforçat ostensiblement el seu desplegament militar al territori, que fins ara era limitat a les bases que Ucraïna li llogava. Les bateries de míssils S-400  són capaces d’arribar a un blanc situat a 400 quilòmetres de distància, cosa que a la pràctica concedeix a Rússia el control absolut del cel en tot el mar Negre. Precisament, els mitjans oficials russos es van escandalitzar fa poc, quan la la cap de la diplomàcia de la UE, Federica Mogherini, va qualificar aquest oceà com un "mar europeu", malgrat que, a més de Rússia, també banya les costes de Romania i Bulgària, dos països membres de la UE. Els mitjans russos també informaven durant aquest dimecres de l’activitatd’avions nord-americans de reconeixement a la zona pròxima a l’estret de Kertx.

Capturats en aigües internacionals

A Kíev, mentrestant, el denominat Ministeri per als Territoris Ocupats ha assegurat en una informació difosa en la seva pàgina web que els barcos de la Marina ucraïnesa en realitat van ser capturats en aigües internacionals, fora de la zona de 12 milles des de les costes de la república de Crimea "ocupada". Segons recull la pàgina web del ministeri, l’article 95 de la Convenció de la llei marítima estipula que els barcos de guerra, en aigües internacionals, tenen "completa immunitat" de la jurisdicció de qualsevol altre estat. Acompanya la informació un mapa amb la posició dels barcos en el moment en què van ser capturats. 

Després de conèixer les penes de presó preventiva dictades contra els seus mariners, el Ministeri de Justícia d’Ucraïna s’ha dirigit al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg i ha demanatl’empara  del tribunal per als seus militars. "En nom del Govern, hem apel·lat al TEDH amb el requeriment d’aplicar la regla 39, una decisió immediata d’alliberar els ciutadans ucraïnesos il·legalment capturats", ha anunciat el ministre Pavlo Petrenko en una reunió de l’Executiu.  

Possible cancel·lació 

La crisi de Crimea podria provocar la cancel·lació de la trobada prevista entre el president nord-americà Donald Trump i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, en un apart de la cimera del G-20 que tindrà lloc aquest cap de setmana a Buenos Aires. Segons ha assegurat un portaveu presidencial, el president nord-americà rep "informes regulars" sobre la situació al mar d’Azov i es planteja anul·lar la reunió, tot i que encara no ha pres una decisió en ferm. Les trobades cara a cara entre els dos presidents, en especial la cimera bilateral que va tenir lloc a Hèlsinki l’estiu passat, han provocat crítiques tant entre les files demòcrates com en algunes veus republicanes per la camaraderia amb què tracta el mandatari nord-americà el seu homòleg rus mentre s’investiga la possible col·lusió de la seva campanya amb agents russos. 

La UE, per la seva part, debat la reacció a adoptar, tot i que les discussions prèvies han destacat les importants diferències entre els països membres a l’hora d’afrontar Rússia, amb un grup de països governats per la ultradreta, com Itàlia i Hongria, i altres estats del sud com Grècia i Xipre, contra l'enduriment de les sancions a Rússia.       

Notícies relacionades

Putin expressa a Merkel la seva "seriosa preocupació" per la situació a Ucraïna

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions