Tijuana, desbordada pels immigrants

La ciutat fronterera mexicana no té capacitat per atendre els integrants de la caravana que va sortir d'Hondures i que esperen sol·licitar asil als EUA

zentauroepp45944015 migrants  part of a caravan traveling en route to the united181118184315

zentauroepp45944015 migrants part of a caravan traveling en route to the united181118184315 / CARLOS GARCIA RAWLINS

4
Es llegeix en minuts
Aitor Sáez

Els barrots de la tanca fronterera són freds a primera hora del matí. Marcos Jiménez els toca mentre incrusta el seu cap en el pam de distància entre cada un. “Sento alegria, sento l’energia, som més a prop”, diu el jove de 18 anys. A l’altre costat, aFénix, l’esperen els seus pares i germans. Ell vivia des de fa sis anys amb els seus avis a Hondures i fuig de les bandes.

“Hi ha molta immigració aquí, però toca guillar tots junts. Si ens agafen, a veure si ens tornen i tornem amb més força”, assegura a l’observar la desena de policies vestits de camuflatge i amb escopetes que patrullen el límit. A la vora alguns calmen la inflor dels peus o es remullen a l’aigua gelada. Un parell de joves s’enfilen a la tanca davant dels crits dels seus companys que els esbronquen perquè baixin: “¡No provoquis que ens perjudiques a tots!”. El principi d’aquesta caravana és fer-ho tot junts i de forma pacífica

Uns immigrants renten la seva roba al costat de la tanca amb EUA / REUTERS Carlos Garcia Rawlins

Els primers 400 centreamericans que van arribar a Tijuana esperaven la resta a la platja, l’extrem més a l’oest de la frontera entre Mèxic i els Estats Units. “Necessitàvem veure terra americana”, afirma Marcos, després de més d’un mes de dur camí. Entre el grup s’escampava una barreja d’eufòria per assolir la meta i d’estupefacció pels vuit metres d’altura de la tanca i la forta presència policial.

Atac amb pedres

A aquest neguit se sumava el sobresalt de la nit anterior en què un grup de veïns mexicans els va atacar amb pedres i aquests van respondre a l’agressió. Un aldarull sense ferits, però que va obligar les autoritats locals a resituar-los alpoliesportiu Benito Juárez, condicionat com a alberg, on fins divendres havien arribat uns 2.000 migrants i s’esperava que uns 5.000 més ho fessin durant el cap de setmana i aquest dilluns.

Vista del poliesportiu on han sigut acollits els immigrants / John Moore Getty

La caravana va recórrer 2.000 quilòmetres en tot just dos dies. Un avenç accelerat gràcies als autobusos facilitats pels governs estatals de Mèxic, però que ha desbordat Tijuana. “Ens donen menjar poques vegades i els nens tenen gana. Estem passant fred. I només podem ser aquí per seguretat, de manera que cal aguantar-nos”, lamenta Rosa Ramos, que va sortir d’Hondures al costat dels seus tres fills petits. Algunes famílies pernocten sota tres envelats mentre la majoria dorm a la intempèrie, en tendes improvisades amb els matalassos i mantes que van poder portar des de la capital mexicana.

“No comptem amb prou recursos per atendre tothom”, admet Carlos Flores, representant de la Comissió estatal de Drets Humans, qui afegeix que per resoldre-ho “es va demanar al Govern federal un suport de 80 milions de pesos (uns 35 milions d’euros)”.

El llarg tràmit de l’asil 

“Tots anhelàvem arribar aquí i ho hem aconseguit, però ara toca tenir paciència. Això va per a llarg”, cita per megàfon Gina Garibo, representant de Pueblos Sin Fronteras, l’oenegé promotora de la caravana. La majoria coincideix que la millor opció és demanar asil i alguns van al pont fronterer per als vianants entre Tijuana i San Diego, on diversos voluntaris els assessoraran per iniciar un tràmit que pot durar fins a dos mesos.

Un nen de la caravana menja un bocata rebut en ple carrer de Tijuana / AP / RODRIGO ABD

La ciutat ja estava saturada abans. “Hi ha més de 2.500 immigrants esperant per al seu asil, als nous els toca posar-se a la fila”, advertia Francisco Rueda, secretari de govern de Baixa Califòrnia. Davant d’aquesta lentitud, els migrants estudien la possibilitat de manifestar-se en aquest pas fronterer per exigir l’agilitació del procés.

“Si ens hem d’esperar tant, ens tocarà treballar. Ja no podem estar més allà tirats, sense cap condició. Els meus nens necessiten menjar, altres coses”, lamenta el guatemalenc Aurelio González després d’apuntar-se per sol·licitar asil juntament amb la seva esposa i quatre fills. “Tampoc podem quedar-nos aquí, perquè no ens volen”, assenyala Aurelio sobre el rebuig social que han patit.

Davant de l’advers panorama alguns joves formen grupets per planejar el lloc i moment idonis per creuar la tanca, sabent que amb aquest ingrés il·legal se’ls negarà l’asil i seran deportats si els atrapen. Per a ells les possibilitats d’obtenir refugi són molt reduïdes després de l’enduriment de les exigències que va anunciar el president nord-americà, Donald Trump.

Notícies relacionades

“Ja no hi ha tornada enrere, ens toca intentar-ho com sigui. Volem complir la llei, però així serà impossible”, justificava un d’ells. Les incòmodes condicions a Tiijuana accentuen l’angoixa dels immigrants, davant de la disjuntiva d’esperar l’asil o saltar el mur.