El gir a la dreta del Brasil

Cuba retira milers de metges del Brasil després dels atacs de Bolsonaro

El dirigent havia demanat que es fes "proves de capacitat" als metges

El pograma, iniciativa de Rousseff, portava els professionals a zones desfavorides o remotes

FILE PHOTO  Brazil s President-elect Jair Bolsonaro gestures during a meeting at Superior Labor Court in Brasilia  Brazil November 13  2018  REUTERS Adriano Machado - RC1876A15990 File Photo

FILE PHOTO Brazil s President-elect Jair Bolsonaro gestures during a meeting at Superior Labor Court in Brasilia Brazil November 13 2018 REUTERS Adriano Machado - RC1876A15990 File Photo / Adriano Machado (REUTERS)

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

El president elector del Brasil i capità retirat, Jair Bolsonaro, ha protagonitzat la seva primera fricció pública amb Cuba amb un to propi del Govern militar brasiler (1964-85) que tanta nostàlgia li provoca i els principis del qual va prometre restablir com a president a partir del primer dia del 2019. La fricció està relacionada amb la presència al Brasil de 8.000 metges provinents de l'illa des del 2013.

Bolsonaro havia "condicionat" la continuïtat del programa Más Médicos, impulsat en el seu moment per la destituïda presidenta Dilma Rousseff, que se'ls realitzi als professionals una "prova de capacitat". També havia criticat que el "salari integral" que perceben els metges en territori brasiler fos "majoritàriament destinat a la dictadura". El futur mandatari, al seu torn, va demanar que els metges cubans tinguin "llibertat" per portar les seves famílies al Brasil. "Lamentablement, Cuba no ho va acceptar", va dir.

Des de l'Havana, el Ministeri de Salut Pública de Cuba va dir que desistia de continuar participant en el programa davant de la "lamentable realitat" que  ha començat a prendre cos en un país que durant els anys del Partit dels Treballadors (PT) va ser un aliat important del castrisme i fins i tot protagonista secret dels esforços diplomàtics per acostar posicions entre l'illa i els Estats Units.

Paraules "despectives"

Per a Cuba, les paraules de Bolsonaro van ser "amenaçadores i despectives" i per aquesta raó va comunicar a l'Organització Panamericana de la Salut (OPS) que acabava la seva participació en una iniciativa que havia sigut impulsada i "defensada" en el seu moment "pels líders polítics brasilers".

"Les modificacions anunciades imposen condicions inacceptables i incompleixen les garanties acordades des de l'inici del Programa, que van ser ratificades l'any 2016", van assenyalar les autoritats cubanes. "Aquestes inadmissibles condicions fan impossible mantenir la presència de professionals cubans en el Programa", van afegir.

Després delcop parlamentari del setembre del 2016 contra Rousseff, van començar a sorgir dubtes sobre la continuïtat de la iniciativa que portava atenció mèdica als sectors socials més vulnerables o en zones d'un país de dimensions continentals on la presència de l'Estat era més feble.

Gir en política exterior

La fricció amb Cuba es va conèixer el mateix dia que Bolsonaro va donar a conèixer el nomenament d'Ernesto Araújo com el seu futur ministre d'Exteriors. "La política exterior ha de ser part delmoment de regeneració que el Brasil viu avui", va explicar.

Notícies relacionades

Araújo és l'actual director del Departament dels Estats Units i el Canadà de la Cancelleria i va fer pública la seva simpatia amb el líder de la ultradreta des de les xarxes socials durant la campanya electoral.

El diplomàtic tenia un blog en el qual anomenava el PT "Partit Terrorista" i, amb paraules que semblaven prestades de Donald Trump, criticava la globalització.  "Vull ajudar el Brasil i el món a alliberar-se de la ideologia globalitzadora. Globalització és la globalització econòmica que va passar a ser pilotada pel marxisme cultural, és un sistema antihumà i anticristià”.