CRISI DE REFUGIATS

Desenes de rohingyes de Birmània i Bangla Desh fugen a Malàisia

Els dos països van acordar tornar 700.000 refugiats d'aquesta ètnia als seus antics territoris al novembre

zentauroepp44653870 topshot   rohingya refugees queue at an aid relief distribut181108155302

zentauroepp44653870 topshot rohingya refugees queue at an aid relief distribut181108155302 / ED JONES

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Desenes de rohingyes han fugit de Birmània i Bangla Desh en els últims dies rumb a Malàisia, davant de l’imminent inici de les deportacions dels refugiats rohingyes que han arribat a Bangla Desh aquest any per escapar-se de la campanya militar llançada pelGovern birmà, segons han informat les autoritats i treballadors humanitaris.

El cap de la Guàrdia Costanera de Bangla Desh a la localitat meridional de Teknaf, Foyezul Islam Mondol, ha indicat que dimecres passat un bot pesquer amb 33 rohingyes i sis bengalís a bord va intentar sortir de la costa sud cap a Malàisia. Els sis nacionals han sigut detinguts.

En el seu cas, s’escapen de les dures condicions en què viuen als campaments de refugiats. Més de 700.000 rohingyes van abandonar les seves llars al’estat de Rajine a causa de la campanya militar que va dur a terme a l’agost del 2017 el Govern en resposta a atacs d’insurgents rohingyes.

Discriminació 

Els militars birmans van reduir a cendres desenes de pobles rohingyes i, d’acord amb organitzacions de defensa dels Drets Humans, almenys cent rohingyes van morir. L’ONU va alertar llavors que podria estar en marxa una "neteja ètnica".

S’hi afegeix que Birmània i Bangla Desh han acordat iniciar les deportacions a mitjans de novembre. Nacions Unides ha demanat als dos països que suspenguin el procés per garantir que les devolucions es produeixen de forma voluntària, segura i digna.

Chris Lewa, director del Projecte Arakan, que té una xarxa d’informants en les comunitats rohingyes, ha explicat que l’amenaça de ser reexpedits a Birmània ha empès molts a tornar a emigrar cap a Malàisia. "Els rohingyes estan atrapats, no tenen on anar. Ningú els vol", ha lamentat en declaracions a Reuters.

En el cas de Birmània, les informacions sobre quants bots han partit són confuses. Un cooperant a Sittwe ha assegurat que n’han sortit almenys quatre des del principi d’octubre. El líder rohingya, Kyaw Hla, ha afirmat que la setmana passada en va partir un altre amb 80 persones.

Fugida de Bangla Desh

Alguns rohingyes han optat per tornar a Birmània, a causa de la falta d’expectatives a Bangla Desh. Les autoritats birmanes han creat campaments tancats per acollir els retornats. “No hi ha prou menjar per sobreviure [...] No hi ha esperança per a nosaltres", ha dit Kyaw Hla, que viu al campament de Thae Chaung, als afores de Sittwe. 

Notícies relacionades

No obstant, el subdirector del Govern de Rajine, ha declarat, interrogat per l’agència de notícies Reuters, que no té constància que hagin sortit embarcacions amb rohingyes cap a Malàisia.

Aquestes sortides en bot preocupen les organitzacions humanitàries perquè temen que es repeteixi l’èxode per mar que es va produir el 2015 cap a Malàisia i Tailàndia, que es va traduir en desenes de morts al mar i una vegada a terra per acció de les màfies de tràfic de persones. A Tailàndia es van trobar fosses comunes amb nombrosos cadàvers.