Anar al contingut

INICIATIVA MEDIAMBIENTAL

Palau declara la guerra a les cremes solars

La petita illa asiàtica les prohibirà per protegir els seus coralls i l'ecosistema marí

Adrián Foncillas

Palau declara la guerra a les cremes solars

DAVID BARBELER

Un diminut país del sud-est asiàtic ha iniciat la guerra mundial contra les cremes solars que els informes científics havien atiat. La República de Palau ha aprovat una llei que les prohibirà a partir del 2020 per salvaguardar els seus icònics coralls, imposarà la seva confiscació als turistes i multes de 1.000 dòlars (uns 900 euros) als establiments que n’importin o en venguin.

Palau és una elitista destinació turística d’aigües pristines a la dreta de les Filipines i a mig camí entre el Japó i Austràlia. A l’illa hi van milers de turistes a la recerca d’aquests jardins subterranis d’alambinada arquitectura i explosiu cromatisme. S’entén, doncs, l’interès nacional per preservar-lo.

Un ecosistema en perill

El mar rep unes 14.000 tones anuals de crema solar. Diversos estudis científics ja havien alertat dels riscos per a l’ecosistema marí en general i els coralls en particular. El portaveu presidencial, Tommy Remengesau, va recordar la seva toxicitat fins i tot en petites dosis després d’exposar els seus càlculs: els quatre barcos carregats de turistes que reben cada hora els punts de busseig més cèlebres suposen litres diaris de crema solar. “El risc de confiscació hauria de ser suficient per aturar-ne l’ús i les sancions són un intel·ligent equilibri entre educar els turistes i espantar-los”, va explicar.

La llei va començar a gestar-se en l’estudi del 2017 que va detectar les altes concentracions de components tòxics al famós llac de les Meduses. L’alarmant desaparició d’aquests invertebrats va forçar el seu tancament durant més d’un any.

Els perills més grans venen de l’oxibenzona i l’octinoxat, freqüents en les locions per la seva eficàcia contra els rajos ultraviolats. Estudis de laboratori han demostrat que acceleren l’emblanquiment del corall, en redueixen la resistència davant del canvi climàtic, aturen el creixement dels exemplars més joves i estenen els seus efectes en un radi de cinc quilòmetres. Palau ampliarà la prohibició a una desena de components que contenen més de la meitat de les cremes del mercat.

Crítiques a la indústria

Alguns fabricants ja anuncien les seves cremes com a “respectuoses amb els coralls” després de substituir aquests elements per altres de menys nocius com el diòxid de titani i l’òxid de zinc. Els ecologistes, no obstant, han lamentat que el gruix de la indústria justifiqui el seu immobilisme en la presumpta inconsistència de les evidències científiques.

El context suggereix un canvi d’estratègia forçós. La sensibilitat global contra les locions s’ha disparat en els últims anys. Hawaii va aprovar-ne la prohibició al març, tot i que la llei no entrarà en vigor fins al 2021 i permetrà excepcions amb prescripció mèdica. També les ha prohibit Mèxic en les seves reserves naturals.

Una illa reivindicativa

La petita illa del sud-est asiàtic és una admirable defensora del medi ambient. Va ser el segon país en ratificar l’acord climàtic de París del 2016 i ha aprovat una escrupolosa legislació contra els usos agrícoles, pesquers i turístics que amenacen el seu ecosistema. Va crear el primer santuari per a taurons el 2009, va proscriure la pesca comercial a totes les seves aigües i l’any passat va introduir la Promesa de Palau: és un compromís firmat per tots els turistes a respectar la naturalesa grapat al passaport.