Els EUA voten dividits en la primera revàlida de la presidència de Trump

Amb pluja i el cel encapotat en tota la costa est, milions de nord-americans voten a aquestes hores per tot el país en les eleccions legislatives, la primera prova d’envergadura de la presidència de Donald Trump. Dos anys després de la seva inesperada victòria en les presidencials, els Estats Units són un país fracturat políticament i emocionalment esquinçat per la visceralitat que desperta el magnat republicà. En joc hi ha el control del Congrés federal i del poder en els estats, però també dos conceptes de país cada dia més allunyats. D’una banda, el nacionalisme rampant que emana de la Casa Blanca, un país nostàlgic i abstret en si mateix, que tem els canvis socials i reverdeix sota el sentiment d’amenaça. De l’altra, una nació més diversa, tolerant i humanista, aferrada a la vella idea d’Amèrica com a força del bé al món.

El desenllaç d’aquestes eleccions dependrà en gran manera de la participació, del partit que sigui capaç de mobilitzar més votants. En l’últimes legislatives va votar només el 37% de l’electorat, però tot sembla indicar que aquesta vegada es polvoritzarà aquesta marca, històricament, baixa. El vot anticipat ha crescut un 66% i, durant tota la jornada, les cues han sigut la norma a molts col·legis electorals. “Normalment no voto en les eleccions de mig mandat, però tothom hi està donant tanta importància que em sembla important recolzar Trump”, deia la Jennifer a Nova York, una votant republicana de 35 anys. “Tot i que algunes de les seves tàctiques em fan por, crec que té al cor els interessos d’Amèrica”.

Fins a l’últim moment, Trump ha desafiat el criteri del seu partit, que aspirava a una campanya molt més lluminosa, centrada en l’èxit econòmic, la pujada dels salaris i l’atur més baix dels últims 48 anys. Al seu lloc, ha continuat atiant l’espantall de “la invasió” de la caravana d’immigrants i presentant els demòcrates com “el partit del crim”,una formació que suposadament aspira a fer dels EUA “un malson socialista”.Aquesta retòrica ha assolit tal grau de demagògia que totes les grans cadenes de televisió del país, inclosa la molt conservadora Fox News, s’ha negat a emetre un dels últims anuncis de la seva campanya al considerar-lo “ofensiu” i “racista”.

L’anunci vincula la caravana amb un immigrant convicte que presumeix de matar policies. Acaba dient que el president és l’únic que pot frenar la “invasió” tancant les fronteres. “Estic terriblement preocupada pel que està passant. Mai abans havia sortit un llenguatge semblant de la Casa Blanca. Necessitem un canvi”,deia Linda Carr, una votant demòcrata de 68 anys, a l’entrada d’un col·legi electoral de Cheverly (Maryland).

Aquesta mateixa ansietat per la fractura social creada pel president recorre el país. “Espero que aquest sigui un referèndum sobre Trump, perquè no és un líder positiu”, deia Michele Karl, una gestora de propietats immobiliàries a Maryland. Karl tem que el país estigui anant cap al “feixisme”,una opinió que argumenta al·ludint a les intencions de Trump de canviar la Constitució per decret, als seus atacs a la llibertat de premsa o a la seva tendència irreprimible a falsejar la realitat.

La mobilització de les dones amb formació universitària és una de les grans cartes dels demòcrates, que esperen, al seu torn, que els llatins abandonin la seva tradicional apatia en les legislatives. La pregunta en espanyol de “¿Dónde votar?” avui era tendència a Google. Si es compleixen les enquestes, els demòcrates recuperaran la Cambra de Representants, un escenari que els permetria frenar l’agenda legislativa dels republicans i iniciar comissions d’investigació per escrutar les finances del president o la seva possible cooperació amb la trama russa. Molt més difícil sembla la recuperació del Senat, on els conservadors tenen una estreta majoria.

Notícies relacionades

Eleccions als EUA 2018: resultats i últimes notícies en directe

Trump, amb la vista al 2020

El que sembla que no canviarà en els dos pròxims anys és la profunda polarització social i política del país, la mateixa que està fent del Congrés una institució cada vegada més irrellevant per la incapacitat de la seva classe política de buscar consensos bipartidistes. El Partit Republicà s’assembla cada dia més a Trump i el demòcrata és incapaç de trobar la seva identitat des de la derrota del 2016. “Estem més dividits que mai; és realment trist”, diu Mia Foster a Nova York. “Hi ha molta retòrica d’odi. Soc negra, jueva i dona i m’afecten aquestes coses. No culpo directament Trump de la matança a la sinagoga de Pittsburgh, però incita la gent que té aquestes idees; se senten protegits”.

Des del bàndol contrari, Chesed Broggi està d’acord que la situació s’està tornant insostenible. “El que abans eren diferències d’opinió ara és animositat i odi. Ens separa al barri, a l’església, a les escoles”, diu aquesta mare de quatre fills. Però, com fa el president, atribueix bona part de la culpa als mitjans. “La premsa odia Trump, però també l’estima, perquè dispara les seves audiències. I ja se sap que la divisió ven; serveix per mantenir la gent connectada”.