¡És la sanitat, estúpid!

Durant anys, els candidats demòcrates van fugir d’associar-se en les campanyes electorals amb la Llei de Cura Assequible, la reforma sanitària coneguda com aObamacare, que es va aprovar el 2010. Massa confusa i complicada; massa esquerdes, com pujades de preus en les pòlisses i en el que havia d’aportar de la seva pròpia butxaca el ciutadà de la classe mitjana... Tot ha canviat de cara a les legislatives de dimarts.

En un país que té el sistema sanitari més car del món, on un de cada quatre nord-americans menors de 65 anys té problemes pagant les factures mèdiques i en el qual aquests costos i les pèrdues d’ingressos laborals per problemes de salut són darrere de centenars de milers de declaracions de fallides personals, la sanitat apareix a dalt de tot de la llista de prioritats dels votants demòcrates i independents segons els sondejos. Alguns delsaspectes de l’Obamacare s’han fet extremament populars, especialment l’obligació a les companyies d’assegurances de donar pòlisses a persones que tenien problemes mèdics previs, un de cada quatre adults en edat de treballar, que abans podien negar. I els candidats demòcrates no només poden presumir del que havien aconseguit, sinó deixar en evidència els republicans.

Quan Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, amb les dues cambres del Congrés sota control del Partit Republicà, els conservadors van intentar complir la seva llargament acariciada promesa d’“anul·lar i reemplaçar” l’Obamacare. Van fracassar estrepitosament en aquest intent, que es va calcular que hauria deixat a la intempèrie sanitària 24 milions de nord-americans, però van insistir en l’assalt a la llei per altres mitjans. Un va ser aprofitar la reforma fiscal per desarticular el mandat individual que obligava tothom a assegurar-se. Un altre, obrir el mercat d’assegurances a plans més barats però que no cobreixen els problemes mèdics previs ni algunes prestacions essencials.

Posició incòmoda

No són els únics passos que posen els republicans en una posició incòmoda. En molts dels estats que governen es van negar a acceptar l’expansió del Medicaid, l’atenció sanitària pública per a les persones d’ingressos més baixos i de la qual depenen un de cada cinc nord-americans. En aquesta ampliació, que sí que van adoptar 34 estats, l’Obamacare fa que el 90% de les despeses vagi a càrrec del govern federal.

Quatre estats, a més, han aprofitat la llum verda de l’Administració de Trump per imposar requeriments de treball per optar a l’assistència sanitària pública i uns altres set ho han sol·licitat. I 20 fiscals generals estatals republicans van demandar l’Obamacare i van pretendre tombar per complet la llei. L’Administració Trump s’ha negat a defensar-la i, tot i que la seva posició és que la major part podria mantenir-se, també defensa que s’elimini la popular mesura de garantir pòlisses a gent que ja té malalties.

Tots són passos que han posat alguns candidats conservadors en la picota, aspirants com la congressista Martha McSally, que intenta arribar al Senat a Arizona, un estat on prop d’un terç dels votants són independents que posen la sanitat i l’educació com a principals preocupacions i que s’ha vist forçada a admetre que li estan “donant una pallissa” per haver votat l’any passat contra l’Obamacare.

Altres republicans es veuen empesos a fer autèntics malabars retòrics, o a falsejar la veritat, per explicar-se. A Virginia, per exemple, Josh Hawley, que és un dels fiscals generals en la demanda contra l’Obamacare i que intenta arrabassar l’escó al Senat a la demòcrata Claire McCaskill, assegura que les pòlisses per a malalts podrien mantenir-se.

Sanitat pública universal

Els republicans, no obstant, no estan únicament a la defensiva. També ataquen i atien pors, especialment perquè alguns demòcrates van més enllà de la defensa de l’Obamacare i els candidats més progressistes han llançat amb renovat impuls la idea de buscar una sanitat pública universal ampliant el Medicare, el sistema públic que ara cobreix els més grans de 65 anys, invàlids i víctimes de malalties rares.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Trump s’ha posat personalment al capdavant d’aquest  atac. “La sanitat portada totalment pel Govern és només el principi”, va escriure en un article a 'USA Today’, en què alertava que “els demòcrates són socialistes radicals que volen seguir el model de Veneçuela per a l’economia nord-americana”. I és Trump també qui ha liderat un altre esforç obvi a les campanyes de conservadors: vincular la conversa sobre sanitat al seu apocalíptic i aterridor discurs sobre immigració. “Milions creuaran les nostres fronteres il·legalment i s’aprofitaran d’un sistema sanitari pagat pels contribuents nord-americans”, va escriure el president.

Sap que hi té molt en joc. La població de més edat, que és la que més sol votar en les eleccions legislatives, és a qui més afecten, i preocupen, els problemes de salut i accés a la sanitat. I els sondejos demostren que els nord-americans confien més en els demòcrates que en els republicans per encarregar-se dels temes de sanitat.