El complex puzle del vot llatí

Quan es miren les enquestes que prenen el pols a la sensació que tenen els llatins sobre la seva vida als Estats Units sota la presidència de Donald Trump tempta anticipar que dimarts que ve, en les eleccions legislatives, el vot d’un grup que és la minoriamés gran del país castigarà els republicans alineats amb un president que fa anys que propaga un missatge en què es vinculal’immigrant del sud, i per extensió als hispans, exclusivament al crim.

La meitat dels consultats pel centre Pew en un sondeig publicat la setmana passada, per exemple, assegurava que la seva situació ha empitjorat l’últim any. El 55% deia que temen que ells, membres de la seva família o amistats puguin ser deportats. Quatre de cada deu explicaven que han sigut insultats, discriminats, criticats per parlar espanyol o instats a tornar als seus països, tot i que molts ja van néixer als EUA.

No convé, però, avançar-se. Com va comprovar Hillary Clinton en les presidencials, el vot llatí no és monolític a favor dels demòcrates, tot i que s’inclini en una ràtio de dos a un davant els republicans. Són aclaparadores les diferències regionals i entre grups de la comunitat, dels cubans que van emigrar fa dècades als porto-riquenys arribats després de l’huracà 'Maria' o els fills i nets d’immigrants mexicans. També el factor religiós i la taxativa oposició a l’avortament n’acosta molts al Partit Republicà, amb el qual s’identifiquen el 23% dels llatins. I malgrat que de cara als comicis del dia 6 hi ha alguns senyals positius per a alguns candidats demòcrates al mirar cap a un grup on més de 29 milions de persones poden votar, d’altres disparen la preocupació.

"Un punt feble"

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Analistes com David Wasserman, de la ‘newsletter’ electoral ‘The Cook Political Report’, asseguren que “hi ha muntanyes de proves que mostren que els votants llatins són un punt feble per als demòcrates aquest cicle”. No es tracta només que els llatins siguin un dels grups que menys participen en les eleccions (només el 27% van votar en les legislatives del 2014, pel 45% dels blancs i el 41% dels negres). O que amb una edat mitjana de 27 anys enfront la de 40 dels blancs bona part d’aquest electorat sigui jove, un altre dels grups menys consistents a l’hora d’anar a votar. Segons una enquesta del grup Latino Decisions, més de la meitat han dit que cap campanya els ha contactat. I encara que altres sondejos asseguren que s’ha disparat l’interès entre els llatins per aquests comicis fins al 71%, segueix en qüestió que acudeixin a les urnes.

“Un dels reptes és que molts diuen que el seu vot no importa”,explicava la setmana passada a San Antonio Stephanie Zuñiga, que per primera vegada, amb 21 anys, s’ha involucrat com a voluntària en una campanya i té accés a les enquestes, que eleven fins al 32% el percentatge dels llatins que no veuen diferència entre partits. Per això aquesta filla d’immigrants mexicans, nascuda a Chicago, fa de la campanya alguna cosa personal. Explica la situació d’amics personalment afectats pels esforços de Trump de demolir l’estret camí que Barack Obama va obrir per a la regularització dels qui van arribar com a menors als EUA quan els seus pares hi van entrar sense papers, els anomenats 'Dreamers', o somiadors. I també s’ha esforçat per educar els seus propis pares, que no parlen bé l’anglès. "Van votar en les presidencials però, com molts, no entenen bé les legislatives”.