Segona volta al Brasil

Jair Bolsonaro, l'home que desafia la democràcia

Durant la seva etapa militar, va arribar a amenaçar amb bombes si no s'acceptaven les seves demandes sindicals

Alguns comparen el candidat brasiler amb Trump, Berlusconi o Duterte, però ell se sent únic

zentauroepp45615023 file photo  jair bolsonaro  far right lawmaker and president181025210352

zentauroepp45615023 file photo jair bolsonaro far right lawmaker and president181025210352 / Ricardo Moraes

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Una banda militar, que inclou un nan vestit d’uniforme, arriba a la plaça d’un poble. Sobre una tarima, Carioca, el còmic de Pânico na Band, es presenta davant de la gent com Bolsonabo, un esperpèntic candidat a president. A l’episodi 10, una dona li crida “masclista, no passaran”. El candidat li respon amb gestos obscens. “Mite, mite”, li diuen entre crits de joia.  En altres capítols, vistos sempre per milions de persones a Youtube, el personatge es burla de negres, gais i esguerrats. L’èxit de les imitacions televisives de Jair Bolsonaro, assenyala Clovis Saint-Clair, autor de Bolsonaro, el hombre que pidió el Ejército y desafía a la democraci, va reflectir l’ambient social, econòmic i polític del Brasil des del 2013.

Bolsonabo arrencava rialles perquè potser no era pres seriosament. El Bolsonaro real és qualsevol cosa menys una paròdia. Alguns el comparen amb Donald Trump. D’altres, amb Silvio Berlusconi o Rodrigo Duterte, l’autòcrata de les Filipines. El candidat a president del Partit Social Liberal (PSL) no accepta equiparacions.

Als 14 anys era un camperol del municipi paulista de Ribeira, escenari d’un focus insurgent. L’anomenaven Palmito. En aquests matolls, que coneixia de memòria, va llaurar la seva destinació a l’ajudar a les forces que buscaven el líder guerriller Carlos Lamarca. Com a mostra d’agraïment, un dels militars li va regalar un fullet introductori a l’Escola de Cadets de l’Exèrcit.

En aquell moment comença la seva carrera en la institució que acabarà en els anys 80, en les albors de la postdictadura, quan es posa al capdavant de les reivindicacions salarials dels uniformats i el seu nom, per primera vegada, apareix en lletres de motllo als diaris. Bolsonaro va arribar a amenaçar amb bombes si no s’acceptaven les demandes. Va ser un escàndol, però no va tenir una baixa deshonrosa. Va quedar en la reserva i va iniciar la seva carrera parlamentària com a legislador de Rio de Janeiro. Per aconseguir el seu objectiu, va fer la campanya electoral amb motocicleta, assistit per un soldat.

Estupor

L’exabrupte va ser la base de la seva notorietat. El 2 d’octubre de 1992, agents de la Policia Militar (PM) van perpetrar en una presó paulista el que seria conegut com la Matança de Carandiru. La rebel·lió va acabar amb 111 reclusos morts. “Van morir pocs”, va dir. L’estupor va despertar l’interès de The New York Times . “Un soldat convertit en polític vol tornar el Govern a l’Exèrcit al Brasil”, va explicar el rotatiu. No faltarien, d’ara endavant, elogis al dictador xilè Augusto Pinochet (“hauria d’haver matat més gent”), les reclamacions de tancar el Congrés i afusellar el president Fernando Henrique Cardoso, el menyspreu al poblador originari o afrobrasiler i la insolència misògina.

Bolsonaro va dir que casa seva es devaluaria en cas que es mudés com a veïna una parella gai.L’homofòbia  era tan estrident que Playboy Playboyli va preguntar el 2011 si la seva “obsessió” no podia ser el senyal d’“un desig reprimit”. La revista el va convidar a sortir de l’armari. Bolsonaro va respondre: “El meu armari és d’acció, està blindat”. I va afegir: “No crec en els psicòlegs, soc retrògrad, neandertal”.

Notícies relacionades

Alguna vegada va tenir una confusa simpatia per Hugo Chávez. Li recordava al mariscal Humberto de Alencar Castelo Branco, el primer president d’una llarga dictadura (1964-1985).  Té una nostàlgia inveterada d’aquells dies, a tal punt que el seu llibre de capçalera, va assenyalar alguna vegada, és La verdad sofocada, de Carlos Alberto Brilhante Ustra, el coronel que va ser responsabilitzat de 60 morts i va ser objecte de 500 denúncies per turments.

Els tres fills del primer matrimoni són els seus principals consellers polítics: Flavio (Zero U, el seu sobrenom de batalla), Carlos (Zero dos) i Eduardo (Zero tres). Amb el recolzament de Steve Bannon, l’estrateg publicitari de Trump, Bolsonaro es va proposar anar més lluny que els jutges i els mitjans enl’onada restauradora. Per alguna cosa, insisteixen els seguidors, el seu segon nom és Messias i va renéixer com a fogós evangelista a les aigües del riu Jordà.