L'Apocalipsi, segons Trump

Imaginem per un instant l’escenari. És 7 de novembre del 2018. La nit electoral ha quedat enrere i els demòcrates es freguen els ulls després d’aconseguir una aclaparadora victòria en les eleccions legislatives. El “partit del crim” ha recuperat les dues cambres del Congrés. Està famolenc per transformar els Estats Units amb un gir cap al“socialisme radical” inspirat “en el model econòmic de Veneçuela”. Com a primera mesura legislativa, apuja els impostos i “destrueix la sanitat” tal com es coneixia fins ara. Els mercats s’enfonsen i el pànic s’instal·la a les borses. Mentre la ciutadania corre a salvar els seus estalvis, els demòcrates dissolen la policia duanera i obren les fronteres. Bandes, drogues i milions d’il·legals desencadenen el terror. El país està a punt de la ruptura. S’acosta l’hora del Judici Final.  

La seqüència descrita sembla treta d’una novel·la apocalíptica de ciència-ficció o de l’anomenada literatura de supervivents, però és l’escenari que descriu en els seus mítings el president Donald Trump per mobilitzar l’electorat conservador de cara a les legislatives del 6 de novembre. Seguint el manual de la propaganda clàssica, Trump s’ha entregat a la demonització dels seus rivals polítics amb una retòrica que recorda els moments més foscos del segle XX. “Si els demòcrates prenen el control, arruïnaran el nostre increïble progrés i paralitzaran el país, i l’abocaran a la pobresa i finalment al caos,” va dir aquesta setmana a Iowa. “Els demòcrates volen apujar els impostos, imposar el socialisme i desmantellar les agències de l’ordre. Volen eliminar les fronteres, volen deixar-nos sense país”.

Estil paranoic

Trump ha sigut sempre un digne representant de l’“estil paranoic de la política americana”,descrit per l’historiador Richard Hofstadter en el seu cèlebre assaig del 1964. Sap llegir amb mestria la psique nord-americana i, des del primer dia, ha recorregut a la retòrica apocalíptica i conspiradora, que als EUA té una especial ressonància per la interpretació profètica que fan de la Bíblia alguns corrents protestants i per la desconfiança secular que part de la població sent cap a les autoritats. “La carnisseria americana s’acaba aquí i ara”, va dir en el seu discurs d’investidura després de descriure el llegat de Barack Obama com un cementiri de fàbriques abandonades i nens famolencs.

Però en aquesta campanya està anant més enllà. Tot sembla valer per fomentar la por dels seus rivals en l’oposició, a qui ara descriu com “el partit del crim”, una “furiosa multitud esquerrana” que es discerneix com una amenaça existencial sobre els EUA. “La realitat és que el Partit Demòcrata centrista està mort. Els nous demòcrates són socialistes radicals que volen imposar el model econòmic de Veneçuela”,va escriure fa uns dies a 'USA Today'. Els acusava de voler eliminar la Sanitat pública per als pensionistes, quan l’únic que vol el seu sector més progressista i minoritari és estendre aquest sistema a tota la població per instaurar un model semblant a l’europeu.

Fomentar l’odi

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

“Trump fomenta l’odi envers l’altre, que és un dels elements clàssics de la propaganda. I repeteix mil vegades una mateixa mentida esperant que acabi sent acceptada com una veritat, una estratègia que Hitler va exposar a les pàgines de ‘Mein Kampf’”, diu el professor de Comunicació de la Universitat de Salem, Robert Brown. Aquesta demonització de l’altre forma part del seu repertori polític des del dia en què va anunciar la seva candidatura a la presidència, quan va prometre construir un mur a la frontera per frenar l’arribada de mexicans, que va descriure com a“violadors” i “criminals”.També ho ha fet amb la premsa, que descriu com “l’enemic del poble”,recorrent a una vella expressió estalinista.

O amb la seva rival en les presidencials, Hillary Clinton, que va amenaçar amb ficar a la presó si arribava a la Casa Blanca. “Nosaltres no vivim en un país on es fica a la presó els opositors polítics. Això és propi de les dictadures", diu Brown. "Trump no és un demòcrata, sinó un populista autoritari i el risc de la seva propaganda és que acabi allunyant el país de la democràcia”. L’arquitectura institucional dels EUA sembla massa sòlida perquè pugui aconseguir-ho. Però Trump està jugant amb foc. No deixa d’atiar el ressentiment i la sospita entre una població extraordinàriament polaritzada. El mateix virus que va desencadenar les grans atrocitats del segle passat.