L'Església ortodoxa d'Ucraïna aconsegueix emancipar-se del Patriarcat de Moscou

Ucraïna es va apuntar dijous passatun important gol en el duel que l’enfronta amb Rússia a l’aconseguir que el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, la més alta institució religiosa de la confessió cristianoortodoxa, acceptés l’establiment d’una església nacional ucraïnesa independent de Moscou. El Govern de Kíev, enfrontat al Kremlin des de l’annexió de Crimea i l’inici de la rebel·lió prorussa a l’est del país el 2014, ha dut a terme una intensa campanya per aconseguir l’esmentat reconeixement, que ha sigut respost per l’Església Ortodoxa Russa amb una severa amenaça de cisma religiós al si del cristianisme oriental.

Després d’un sínode de tres dies presidit per Bartolomeo, el patriarca de Constantinoble, va ser autoritzada l’“autocefalia de l’església d’Ucraïna”, segons resa el comunicat oficial. La mesura té especial significat a causa de l’estructura de l’Església ortodoxa al món, molt diferent de la catòlica. Els al voltant de 300 milions de feligresos ortodoxos s’organitzen entorn d’esglésies nacionals que gaudeixen d’una gran autonomia, sent l’autoritat religiosa amb seu a l’antiga capital de l’Imperi bizantí –avui Istanbul– una mena de figura honorífica mancada de jurisdicció en els assumptes interns dels patriarcats nacionals, tot i que, això sí, amb el poder de reconèixer-los.

Tot i que a Kíev, des de feia ja mesos, es donava per descomptat el veredicte al seu favor, les autoritats polítiques van donar curs a una indissimulada eufòria. “Les decisions del Patriarcat Ecumènic i del sínode han acabat per fer esvair les il·lusions imperials i les fantasies chauvisnistas de Moscou”, ha declarat el president ucraïnès, Petró Poroixenko. 

Corretja de transmissió

Des de l’inici de la guerra al país eslau, les autoritats nacionalistes emergides de la revolució de Maidán han vingut acusant l’Església Ortodoxa Russa d’exercir de corretja de transmissió de la influència del Kremlin al país, sobretot entre la població russòfona, justificant els seus representants religiosos, segons l’opinió de Kíev, la contesa a l’est del país i blanquejant les accions de Rússia, que Ucraïna considera políticament desestabilitzadores.

Moscou, per la seva banda, no ha tardat a reaccionar i per boca d’un portaveu ha previngut que les autoritats religioses a Istanbul havien creuat una “línia vermella”, i va comparar la situació actual amb el denominat Gran Cisma viscut al si de l’Església cristiana el 1054, quan el papa de Roma i el patriarca de Constantinoble es van excomunicar mútuament, generant d’una banda l’Església catòlica i per altre l’Església ortodoxa.

Primer avís

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

De fet, preveient ja una decisió contrària als seus interessos, el patriarcat de Moscou va decidir fa un mes deixar de participar en els actes presidits per Bartolomeo i deixar d’esmentar el seu nom en els seus actes religiosos. Les amenaces del patriarcat rus a les autoritats religioses a Constantinoble adquireixen gran rellevància sobretot si es té en compte que de totes les esglésies nacionals ortodoxes és la russa la més nombrosa i important, amb uns 150 milions de feligresos, prop de 35.000 sacerdots i gairebé 5.000 diaques.

En l’actualitat, l’Església ortodoxa gaudeix de molta influència en l’Estat rus, que en els últims anys ha demostrat una gran voluntat de satisfer els seus interessos. Segons Mikhail Strokan Mikhail Strokan, del Centre per a Estudis Estratègics i Internacionals, rep un “ampli recolzament” des de “tots els nivells del Govern”, des de “diners per a la construcció d’esglésies” a una cobertura molt favorable per part dels polítics i els mitjans de comunicació estatals.