28è ANIVERSARI DE LA REUNIFICACIÓ

Alemanya continua dividida

La potència centreeuropea segueix afectada per una separació econòmica i política entre els antics blocs de l'Oest i de l'Est

zentauroepp45315209 far right supporters march on german reunification day in be181003165848

zentauroepp45315209 far right supporters march on german reunification day in be181003165848 / FABRIZIO BENSCH

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

“Un paisatge puixant”. L’1 de juliol de 1990 Alemanya feia un pas crucial que marcaria la seva història moderna. El marc alemany s’instal·lava a l’antic territori de la República Democràtica Alemanya (RDA) i el canceller de la República Federal Alemanya (RFA), el democristià Helmuth Kohl, compareixia en televisió per prometre un futur de prosperitat econòmica i social de la mà de la reunificació que se segellaria el 3 d’octubre, fa 28 anys.

La promesa primaveral de Kohl es va convertir més aviat en un hivern que va deixar un paisatge marcat per ferides que encara continuen obertes.L’annexió política va suposar també l’absorció d’una economia socialista cap a un sistema capitalista. L’RFA va privatitzar fins a 14.000 empreses públiques per ampliar el seu mercat. Un 90% de les companyies de l’Est es van escapar al bloc occidental i amb elles el treball i part de la seva població. Menys productiva i competitiva, l’Alemanya Oriental va viure la destrucció del seu teixit empresarial i l’augment del’atur  i la pobresa.

Gairebé tres dècades després que el formigó del mur de Berlín s’esfondrés juntament amb el teló d’acer encara existeix un mur que divideixaquestes dues cares d’Alemanya. Una part del país renega de la Reunificació i celebra la seva festa nacional el 7 d’octubre, commemorant així la fundació de l’RDA.

Més pobre, vell i precari

Aquesta insatisfacció es basa en una realitat palpable. Encara avui el país afronta unes “debilitats estructurals” que colpegen més severament els ciutadans de l’Est, que es veuen de segona classe. Els antics estats comunistes –Berlín, Brandenburg, Meckleburg-Pomerània Occidental, Saxònia, Saxònia-Anhalt i Turíngia–continuen sent més pobres. El 2016 la diferència del benestar entre blocs encara era del 27%. Amb un PIB per capita de poc menys de 29.000 euros anuals, la riquesa de l’Alemanya Oriental suposa un 74,2% de la dels seus veïns.

Aquest desavantatge també s’explica amb altres factors. La desarticulació de la indústria de l’Est després de la caiguda del mur va generar un èxode que encara perdura. Des d’aleshores, la població oriental ha caigut un 11% (excepte Berlín) mentre que a l’Oest ha crescut un 8%. Aquesta fuga i incertesa econòmica també va abocar l’Est a tenir una taxa de natalitat menor i una població més envellida. Així, un 24% dels ciutadans orientals superen els 65 anys i compten amb una pension menor que els seus veïns.

Per acabar-ho d’adobar, la resta també es veu més afligida perl’atur  (del 8,5% a l’Est davant el 5,6% a l’Oest) i per la precarietat laboral, que afecta fins a un 34,5% de la població de l’antiga RDA. Això es tradueix en el fet que un treballador de l’Oest té un salari brut de 35.084 euros anuals mentre que per a un de l’Est és de 28.639 euros. Això sí, treballen fins i tot 67 hores més que la resta del país.

Tot això fa que la petita economia oriental continuï sent més feble i que, malgrat la millora, no es preveu que assoleixi els nivells dels seus veïns almenys fins al 2030. Significativament, cap de les 30 companyies que formen part del DAX, la borsa alemanya, té la seva seu a l’Est del país.

Progrés lent

Notícies relacionades

Tot i que encara no es pot parlar de “paisatges puixants”, els experts assenyalen una notable millora econòmica de l’antic bloc comunista en les últimes dècades. La quota de pobresa i l’atur s’han reduït, s’ha impulsat el creixement i regions com Leipzig o Jena han arribat ja a nivells occidentals.

Part d’aquesta millora es deu al programa públic que l’Alemanya reunificada va establir el 1991 per assumir la costosa absorció de l’economia socialista de l’RDA. Aquest paquet de mesures, elsubsidi més gran de la història, va aportar 2.000 bilions d’euros a l’Est fins al 2010 i va fixar un impost de solidaritat (conegut com a ‘Soli’) de recolzament entre Estats. Tot i que els economistes asseguren que l’ajuda ha de ser continuada, aquest impost es limitarà a partir de l’any que ve a causa de la crítica dels Estats occidentals que aporten més diners, com araBaviera.

Temes:

Alemanya