Els EUA imposen sancions en contra de Nicolás Maduro i tot el seu cercle pròxim

Els Estats Units han imposat sancions econòmiques contra l’entorn més íntim del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, apuntant a la primera dama, Cilia Flores, a tres dels seus ministres i també assetjant el poderós líder chavista Diosdado Cabello, en un moment en què augmenta la pressió internacional contra Caracas.

"El Tresor continua imposant càrregues financeres contra aquells responsables del tràgic declivi de Veneçuela i contra les xarxes i els testaferros que utilitzen per amagar la seva riquesa il·lícita", ha dit en un comunicat el secretari del Tresor dels Estats Units, Steven Mnuchin.

Des de l’ONU, el president nord-americà, Donald Trump ha celebrat les sancions i ha dit que el país viu una "tragèdia humana". Amb aquestes sancions, tots els actius d’aquestes persones en territori nord-americà queden congelats.

"El president Maduro depèn del seu cercle íntim per mantenir el control del poder, a mesura que el règim saqueja el que queda de la riquesa de Veneçuela", ha dit Mnuchin.

Les persones sancionades

El Departament d’Estat dels Estats Units va indicar que ha imposat sancions contra quatre persones: Cilia Flores; la vicepresidenta Delcy Rodríguez; el ministre de Comunicació, Jorge Rodríguez, i el ministre de Defensa, Vladimir Padrino López.

Les autoritats nord-americanes també han anunciat accions contra una xarxa que dona suport a un presumpte testaferro de Diosdado Cabello als Estats Units i ha embargat un avió privat de 20 milions de dòlars.

"Continuem designant els partidaris del règim que permeten que Maduro solidifiqui el seu control sobre els militars i sobre el govern mentre el poble veneçolà pateix", ha dit el Departament del Tresor.

El juliol del 2017, Maduro i Cabello també van rebre sancions del Tresor nord-americà. A més, Washington ha emès altres càstigs contra el país i contra la petroliera estatal PDVSA i ha prohibit a ciutadans negociar nou deute de Veneçuela i actius de les empreses públiques.

Segons el Tresor les sancions podrien ser suspeses si els funcionaris afectats "prenen accions concretes i significatives per restaurar l’ordre democràtic, rebutgen participar en els abusos als drets humans, denuncien els abusos del govern i lluiten contra la corrupció a Veneçuela".

Denuncien crisi humanitària

Per la seva banda, el president nord-americà, Donald Trump, des de l’ONU, va instar tots els països a reclamar "la restauració de la democràcia" a Veneçuela.

"Actualment, som testimonis d’una tragèdia humana, per exemple a Veneçuela", va dir Trump en el seu discurs davant de l’Assemblea General. "Avui estem anunciant sancions addicionals contra el règim repressiu, apuntant al cercle íntim i als assessors propers", va afegir.

A més, un grup de senadors dels dos grans partits nord-americans van llançar un projecte de llei per abordar la crisi humanitària a Veneçuela. "Milions de persones fugen de la repressió, la fam i la misèria al país, el règim criminal de Nicolás Maduro ha convertit Veneçuela en un estat fallit amb implicacions en tota la regió", va dir en un comunicat el senador demòcrata Bob Menéndez.

"Mentre la catàstrofe humanitària de Veneçuela creix diàriament, Maduro traeix les necessitats més urgents del seu poble, mentre que el seu cercle de sequaços més proper saqueja les arques de l’Estat i s’enriqueix amb els seus tèrbols negocis amb el narcotràfic", va afegir el legislador, part de la Comissió de Relacions Exteriors del Senat nord-americà.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Tresor calcula que aquest any la hiperinflació a Veneçuela arribarà fins a un milió per cent, en sintonia amb les previsions de l’FMI. El país passa una aguda crisi econòmica des que es va intensificar la caiguda dels preus del cru entre el 2014 i el 2016. La desfeta es caracteritza a més de la inflació per una severa escassetat d’aliments i medecines.

Segons una agència de l’ONU, uns 2,3 milions de veneçolans (7,5% de la població de 30,6 milions) viuen a l’exterior, dels quals uns 1,6 milions han emigrat des del 2015, amb la recrudescència de la crisi.