Crisi a Nicaragua

Mor un adolescent durant una marxa contra Daniel Ortega

Max Andrés Romero tenia 16 i la seva família va veure per televisió el moment en què va perdre la vida

Des que va esclatar a l'abril la crisis han mort entre 322 i 481 persones, segons organisme humanitaris

A demonstrator shouts slogans to riot police during a protest against Nicaraguan President Daniel Ortega s government in Managua  Nicaragua September 23  2018  REUTERS Oswaldo Rivas

A demonstrator shouts slogans to riot police during a protest against Nicaraguan President Daniel Ortega s government in Managua Nicaragua September 23 2018 REUTERS Oswaldo Rivas / OSWALDO RIVAS (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

“¿Com em veig?”, li va preguntar Max Andrés Romero al seu oncle abans de sortir al carrer i sumar-se a la marxa “Som la veu dels presos polítics”. Ismael Reyes el va observar amb un orgull detingut. Li va acomodar el fulard blau i blanc al coll i li va demanar que es cuidés. Romero travessava el carrer del Tamarindo, a Managua, enmig dels càntics dels manifestants contra el president de Nicaragua,  Daniel Ortega, quan va rebre una bala al pit que el va matar. Tenia 16 anys i cursava el quart any de l’escola secundària a l’Institut Públic Rubén Darío. Ismael, l’oncle que l’havia acomiadat a la porta de la casa, va dir que l’única arma que tenia el nebot eren una ampolla d’aigua i el fulard blau i blanc. Estava seguint la marxa davant la televisió quan, de sobte, va veure a les imatges de Max amb el pit obert i sagnant. “Vaig cridar: ¡És l’Andrés! I vaig córrer a avisar la meva germana. Vam anar al lloc i ens van dir que el van traslladar a l’hospital Alemany i aquí estem ara esperant ens entreguin el seu cos”.

La Policia Nacional, que dirigeix Francisco Díaz, consogre del president Ortega, va dir que l’adolescent va perdre la vida “com a conseqüència del foc creuat que ells mateixos van provocar”. Va agregar que fan les investigacions per determinar les responsabilitats dels qui van convocar “aquesta marxa violenta i terrorista, així com els autors d’aquests actes criminals que responen a la fallida estratègia colpista”.

La versió estatal dels fets va ser rebutjada pels que es trobaven al lloc i que li van dir al diari opositor La Prensa que “van ser paramilitars que caminaven amb el rostre cobert i viatjaven amb moto”. Per a una de les ties de Romero, el seu “pecat era la joventut i caminar amb la bandera de Nicaragua”. “La informació rebuda indica que la marxa hauria sigut atacada, fins i tot amb trets, per policia i elements armats progovernamentals”,va indicar per la seva part l’oficina del’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans (Acnudh). “Aquest tipus d’atacs en contra de les protestes s’han observat repetidament en les últimes setmanes”.

L’advertència d’Ortega

Els organitzadors de la manifestació van informar també que van resultar ferides almenys quatre persones, com el periodista Wiston Postome, que va rebre un tret en un braç. El desenllaç violent es palpava en l’aire de Managua. Dissabte passat, Ortega havia responsabilitzat els seus antics aliats, els grans empresaris, de jugar al“terrorisme econòmic”.Durant un acte fet pel sandinisme oficial en el seu recolzament, li va advertir la patronal sobre les conseqüències de convocar una nova vaga. “La pròxima vegada manarem a la Policia perquè mantinguin les portes obertes i que això els doni la seguretat que ningú els cremarà el negoci”.

Notícies relacionades

El Govern, va assegurar el president, encara pot endurir-se més contra l’oposició. “No ens continuïn provocant. No podem permetre que es continuïn cometent aquest tipus de crims, segrestant i assassinant companys només perquè caminen amb un carnet del Front Sandinista.” Ortega  va descartar en aquest sentit que existeixi marge per convocar una nova taula de diàleg amb els seus adversaris. Les converses no poden tenir lloc amb l’Aliança Cívica sinó “de família a família, a la comarca, al barri”.

Carlos Chamorro es va preguntar a la seva columna setmanal de Confidencial si Ortega es troba en condicions polítiques d’arribar a 2021, l’any en  què venç el seu mandat. Aquesta possibilitat, va assenyalar, “representa un escenari cada vegada menys viable”. Per a Chamorro, la sortida a la “crisi de desgovern” es debat entre dos possibles escenaris: “Ortega es manté en el poder a punta de repressió i tres anys consecutius de recessió econòmica deixant un país col·lapsat, o abans de 2021 es produeixen nous esclats de protesta cívica, vinculats a la crisi política i al daltabaix causat per la crisi econòmica i social, que desembocarien en negociacions, reformes i eleccions anticipades”.