Els suïssos voten a favor d'incloure la bicicleta a la constitució

Els electors suïssos van votar aquest diumenge massivament a favor d’incorporar la bicicleta a la Constitució, amb l’objectiu que el seu desenvolupament sigui igual d’important que el de les vies i els senders pedestres.

Aquesta modificació constitucional va ser aprovada amb un 72 % de vots en un referèndum sobre una iniciativa que recolzaven pràcticament tots els partits polítics i associacions actives en la defensa del medi ambient.

Segons els patrocinadors, la millora de la xarxa de pistes per a bicicletes contribuirà a la seguretat dels ciclistes i a alleugerir el trànsit, a més de tenir efectes positius sobre la salut, el medi ambient i el turisme.

En funció d’aquesta decisió, el Govern suís podrà desenvolupar estàndards nacionals i subministrar geodades per a mapes i aplicacions mòbils.

Votació sobre menjar

En tant, la planificació, construcció i manteniment de les pistes per a bicicleta continuarà sent responsabilitat de les autoritats locals.

En canvi, els suïssos van rebutjar de manera clara dues iniciatives relacionades amb l’agricultura i l’alimentació.

La primera, que buscava afavorir el comerç d’aliments produïts localment i de temporada, així com encoratjar condicions de treball justes i reduir el desaprofitament d’aliments, va ser rebutjada per un 63% de votants.

Una segona iniciativa titulada “Per la sobirania alimentària” va rebre un 70% de vots en contra.

El seu propòsit era obligar el govern a adoptar una política agrícola favorable a una producció sostenible, ecològica i social, cosa que hagués requerit una important intervenció estatal per restringir la importació d’aliments a través d’aranzels, quotes o prohibint l’entrada de certs productes, inclosos els genèticament modificats.

Preus justos

Els opositors a aquestes polítiques van fer valer que la idea –prevista en el text– d’establir preus justos i una producció regulada per l’Estat anava contra l’economia de mercat, i que el cost l’acabarien pagant els consumidors i els contribuents, ja que l’Estat hagués hagut d’aprovar noves subvencions per al sector agrícola. Els electors suïssos han votat avui massivament a favor d’incorporar la bicicleta a la Constitució, amb l’objectiu que el seu desenvolupament sigui igual d’important que el de les vies i els senders pedestres.

Aquesta modificació constitucional va ser aprovada amb un 72% de vots en un referèndum sobre una iniciativa que recolzaven pràcticament tots els partits polítics i associacions actives en la defensa del medi ambient.

Segons els patrocinadors, la millora de la xarxa de pistes per a bicicletes contribuirà a la seguretat dels ciclistes i a alleugerir el trànsit, a més de tenir efectes positius sobre la salut, el medi ambient i el turisme.

En funció d’aquesta decisió, el Govern suís podrà desenvolupar estàndards nacionals i subministrar geodades per a mapes i aplicacions mòbils.

En tant, la planificació, construcció i manteniment de les pistes per a bicicleta continuarà sent responsabilitat de les autoritats locals.

En canvi, els suïssos van rebutjar de manera clara dues iniciatives relacionades amb l’agricultura i l’alimentació.

La primera, que buscava afavorir el comerç d’aliments produïts localment i de temporada, així com encoratjar condicions de treball justes i reduir el desaprofitament d’aliments, va ser rebutjada per un 63% de votants.

Una segona iniciativa titulada “Per la sobirania alimentària” va rebre un 70% de vots en contra.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El seu propòsit era obligar el govern a adoptar una política agrícola favorable a una producció sostenible, ecològica i social, cosa que hagués requerit una important intervenció estatal per restringir la importació d’aliments a través d’aranzels, quotes o prohibint l’entrada de certs productes, inclosos els genèticament modificats.

Els opositors a tals polítiques van fer valer que la idea –prevista en el text– d’establir preus justos i una producció regulada per l’Estat anava contra l’economia de mercat, i que el cost l’acabarien pagant els consumidors i els contribuents, ja que l’Estat hagués hagut d’aprovar noves subvencions per al sector agrícola.