Els sondejos enfonsen el Govern de Merkel després de la crisi del cap d'espionatge

Rectificar és de savis. O així ho han de creure els tres partits que formen el Govern a Alemanya. Reunits d’urgència durant la tarda de diumenge, els socis de l’Executiu encapçalat per la cancellera Angela Merkel van acordar recol·locar el controvertit cap dels serveis d’intel·ligència domèstics, Hans-Georg Maassen, perquè passi a ser assessor especial del Ministeri de l’Interior, tancant així la seva segona gran crisi política tot just al mig any de vida que ha enfonsat l’Executiu de coalició a les enquestes.

Amb aquest canvi de rumb, la Gran Coalició va rectificar la decisió presa dimarts passat, quan conservadors (CDU-CSU) i socialdemòcrates (SPD) van acordar que el seu cessament com a cap dels serveis secrets es compensaria amb el càrrec de secretari d’Estat del Ministeri de l’Interior, quedant així sota el paraigua del seu principal valedor, el ministre Horst Seehofer. La indignació ciutadana per aquest canvi, que va suposar ‘de facto’ un ascens amb augment de sou inclòs, va llançar l’SPD a demanar una renegociació.

Criticat per la seva suposada bona sintonia amb el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) i per les seves paraules en les que va acusar els mitjans de comunicació d’inventar-se la caça d’immigrants ocorreguda a començaments de mes a Chemnitz, Maassen passava a ser un problema. Ara passarà a ser cap del departament d’Assumptes Europeus i Internacionals en el Ministeri de l’Interior, mantenint el seu sou d’11.500 euros mensuals.

Govern feble

Amb el pacte, Merkel aconsegueix mantenir el Govern en marxa mentre els socialdemòcrates aconsegueixen el cessament de Maassen i els conservadors bavaresos l’acompanyen. A mig camí entre les parts, la decisió és un nou pedaç a la difícil convivència dins del Govern que il·lustra el profund desgast tan sols sis mesos després de formar-se. “La coalició ha sobreviscut a la crisi de Maassen, però igualment es troba en la seva fase final”, apunta Sebastian Fischer, cap de política de l’‘Spiegel’.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Exactament un any després de les eleccions federals, aquest dilluns es fa més evident la debilitat d’una coalició de govern que es va revalidar més per “responsabilitat” que per convicció. Això es tradueix al carrer. I és que després d’aquesta segona crisi fins i tot un 71,8% dels alemanys confia menys en l’Executiu, segons l’últim sondeig de l’Institut Civey. A més de l’auge d’AfD, les enquestes constaten un fort declivi de la CDU i l’SPD, que ara obtindrien únicament un 45% dels vots, el seu pitjor resultat històric.

Aquesta fragilitat no s’entén sense la pressió interna de Seehofer, que s’entén com a part de la desesperada campanya del seu partit, la CSU, de cara a les eleccions a Baviera del proper 14 d’octubre. El seu creixent populisme en matèria migratòria i la seva oposició al Govern del qual forma part anaven encaminats a recuperar l’electorat més conservador, però la seva estratègia no està funcionant. La CSU apunta a un 35% dels vots –cosa que suposa una caiguda de més del 13%– i AfD li guanya l’espai a la dreta mentre que ell es converteix en el polític més mal valorat del país a excepció dels líders de la ultradreta.