La Comissió Europea porta Polònia al Tribunal de Justícia de la UE

El vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, ho va avisar fa una setmana durant la segona audiència al Govern polonès, en el marc del procediment sancionador de l’article 7 del Tractat activat a finals de l’any passat. “Les preocupacions de la Comissió no només no han disminuït sinó que han anat en augment, la situació no ha millorat i les respostes de Polònia a les preguntes no obren cap via d’avenç”. Sis dies després, i després de mesos d’infructuós diàleg, l’Executiu comunitari ha decidit moure fitxa i denunciar oficialment Varsòvia davant delTribunal de Justícia de la UE per vulnerar el principi d’independència judicial.

En el punt de mira, la nova llei polonesa del Tribunal Suprem que redueix l’edat de jubilació dels jutges de 70 a 65 anys, cosa que obligarà a jubilar-se 27 dels 72 jutges en exercici. La legislació, que va entrar en vigor el 3 d’abril passat, també s’aplicarà a la presidenta primera del Tribunal, el mandat de sis anys de la qual també s’haurà de veure interromput de forma anticipada.

La llei ofereix als jutges afectats la possibilitat de sol·licitar una pròrroga de tres anys en el seu mandat, renovable una vegada, al president de la República. No obstant, no detalla sota quins criteris pren la decisió el president ni inclou la possibilitat d’introduir un recurs judicial en cas que la sol·licitud sigui rebutjada. A més, l’única salvaguarda proposada per les autoritats poloneses és una consulta no vinculant del Consell Nacional del Poder Judicial, que ha sigut expulsat recentment de la xarxa europea.

“Llei incompatible”

Tot això fa que la Comissió Europea continuï considerant la llei polonesa del Suprem com a “incompatible” amb el dret comunitari per soscavar el principi de la independència del poder judicial, inclosa la inamovibilitat dels jutges. Fa mesos que Varsòvia es fael desentès dels continus requeriments de Brussel·les.

Totes dues capitals van obrir un diàleg sota el marc de l’Estat de dret el gener de 2016. En vista de la falta de progressos, la Comissió Europea va proposar el 20 de desembre de 2017 l’activació, per primera vegada a la UE, de l’article 7 del Tractat de risc de vulneració de l’Estat de dret i va remetre una recomanació al Consell que va celebrar una primera audiència a finals de juny.

En vista de la falta de resultats, la Comissió va decidir enviar el 2 de juliol passat una carta d’emplaçament i a mitjans d’agost un ultimàtum. La resposta del Govern polonès, remesa el 14 de setembre passat, o les seves explicacions durantl’audiència a porta tancada celebrada pels ministres d’assumptes europeus de la UE, no han dissipat, no obstant, els dubtes de l’Executiu que ha decidit actuar al considerar que el nou règim de jubilació de jutges està “creant un risc de perjudici greu i irreparable per a la independència judicial a Polònia i, per tant, per a l’ordenament jurídic de la Unió”.

Mesures cautelars

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

És el que pensen també una dotzena d’Estats membres, entre ells França i Alemanya, que durant el debat van reconèixer la situació d’urgència i es van mostrar crítics amb l’Executiu polonès per la seva negativa a adoptar mesures. Perquè els governs determinin que existeix un risc de vulneració de l’Estat de dret, no obstant, és necessària una majoria de quatre cinquens en el Consell d’assumptes generals.

Brussel·les ha insistit aquest dilluns que es partidària de premiar la via del diàleg, però també que la paciència se li ha acabat. En la seva denúncia davant del Tribunal, anuncia que sol·licitarà al tribunal l’adopció de mesures cautelars fins que hi hagi sentència, de manera que es paralitzi la destitució de jutges, es reposi al seu lloc els destituïts i s’abstinguin de nomenar-ne nous. Brussel·les també ha sol·licitat un procediment accelerat perquè hi hagi sentència al més aviat possible.